"Marbé"

Feliç 2012, Any Alió

2012-01-12T21:19:00.011+01:00

Benvolgut Alió,

Ja feia dies que no li escrivia res, però tot aquest temps hem estat treballant ( i encara ho estem fent) en silenci per reivindicar la seva persona. El passat dia 9 de gener vam tenir oportunitat d´explicar a la ràdio en què consisteix tot el projecte 2012: 150è aniversari de Francesc Alió i cada vegada tenim més persones implicades. És magnífic. O sigui que continua estant ben viu! Perque si les persones parlem de vostè, del seu temps, de la seva obra, etc... és que és d´allò més contemporani ! I a més hem creat el web www.francescalio.cat ( en construcció) on anirem abocant tota la informació relativa al projecte.

Fa un temps vam contactar amb l´Emili Blasco: un pianista amb un sentiment especial vers la seva obra i el seu temps. Ben aviat es tornarà a escoltar la 2a Barcarola i la "Marcha Fantàstica". Vés a saber el temps que fa que no es toquen aquestes dues peces seguides en un concert... Ah! I li haig de dir que el nostre director, en Murat Khupov, un rus ( qui ho anava a dir...) ha harmonitzat una de les seves cançons per a cor a quatre veus. És la "Cançó de l´estrella". M´agrada molt com ha quedat i serà una primícia. El dia 29 de gener en una església del barri de Gràcia s´interpretarà per primera vegada.

Tenim molts fronts oberts ara: encara ens falta més recerca de la seva biografia, de la seva obra, i moltes altres coses que hem d´anar encaixant. No tenim temps a perdre.

El continuaré mantenint al corrent de tot el referent al projecte, i vull pensar que d´aquesta manera fem reviure la nostra música catalana. Música feta per un barceloní que un dia va caure en l´oblit, potser per morir massa aviat, potser per la seva discreció, potser perque li fan ombra altres grans compositors que van venir després... Nosaltres (i cada vegada més persones) continuem pensant en que és un digne representant de la Renaixença catalana.

La cantaire del segle XXI

P.D.No ens oblidarem de fer un brindis amb cava el dia 29 per vostè!

Primer dia de l´any

2012-01-12T13:19:00.006+01:00

Sortírem de casa ja amb el sol ben alt. Encara no sabíem de la placidesa d´aquest camí però alguna cosa va fer que triéssim aquest i no un altre. Les pedres no eren cap entrebanc. N´hi havia de llises, de brillants, d´anguloses. De grises, sobretot. Al camí verdejava una herbeta curta impròpia d´aquests paratges a l´hivern. Ens va transportar a un altre moment i fins i tot a una altra estació.
Tanco els ulls i ens abracem. Sentim les ombres, les llums, el brogit de l´aigua, els picots. El silenci i el xiu-xiu dels petits ocells.
Els troncs nus platejats a sobre la tartera semblen escultures fugides d´un museu d´art contemporani. I el sol escalfant-nos la pell de la cara. Encaixàvem perfectament en aquell lloc i moment. Que sapigueu que tot aquell temps vaig ser enormement feliç. Ens veníem sobtadament impulsos d´afecte, sense més i deixàvem fluir el temps i l´aire límpid a través dels nostres cossos.

I de sobte... aquell magnífic paó de dia, solitari, brillant com un estel de colors en un fons gris.

Encara ets a temps de somniar

2011-12-17T11:46:00.005+01:00

Arribes a casa. Aviat serà hivern. No tens calefacció però sí unes sabatilles noves que escalfen els peus ràpidament. (Si no tens fred als peus no tens fred a la resta del cos). Menges una poma fuji amb pell i unes nous. Et rentes la cara. Et despulles dels vestits del carrer. És com si al canviar-te de roba puguessis desfer-te alhora dels pensaments que et preocupen i quedessis lliure de neguits fins l´endemà. Et grates l´esquena amb les ungles, i quan ja no arribes més alt, contra el marc de fusta de la porta, com els óssos amb l´escorça dels arbres. Et treus un mitjó, ara l´altre. Agafes un llibre per llegir fins que et vingui la son. T´arrauleixes dins el llit fent un quatre, en postura fetal, com buscant aquell estat ingràvid i d´aparent felicitat dels encara no-nascuts. Penses en les dues banyes de cabra que has polit al migdia amb una navalla i en el destí que les donaràs. T´agradaria algun objecte de caire artístic...
Avui t´has trobat el pijama girat del revès. Demà compraràs un dècim de loteria. Encara ets a temps de somniar.

Ja està

2011-11-26T12:10:00.006+01:00

Ja està. Tot ha anat com estava previst, excepte que els sentiments han aflorat amb força en l´últim moment. No hi ha hagut estridències, ni ensurts, ni dolor. El sol de primera hora del matí ja entrava al menjador i el teus cabells brillaven sota els seus rajos. No feia fred, tampoc calor. Mica en mica el líquid rosat anava inundant tot el teu cos i entraves en un son cada vegada més profund. Nosaltres t´acompanyàvem. En poca estona dormies per ja no despertar-te més. Encara semblaves viu, però ja no ho estaves. Descansaves a sobre del teu coixí. T´has marxat com un senyor, "míster". Millor que molts humans en una habitació asèptica i freda, envoltats de persones desconegudes després d´un deteriorament físic i psíquic implacable. Et recordarem esclar. No pot ser d´una altra manera...

(Ara començo a sentir una mena d´alleujament estrany, com si el teu descans fos també el meu descans. Com si aquesta tensió acumulada els últims dies comencés a esvair-se i deixés pas a una mena de pau interior...)

Comiat digne

2011-11-25T13:00:00.008+01:00

Tot sembla indicar que ben aviat deixaràs d´estar entre nosaltres. Si més no, de la manera en què t´hem conegut fins ara. Tu encara ets aliè a aquesta realitat que s´esdevindrà d´aquí a molt poc. I millor així. No volem preocupar-te. Els teus ronyons són els que ja fa temps que estan dient prou...
Però... Rex: te n´aniràs dignament. A casa, al costat d´aquests humans que s´han encarregat de tu aquests últims mesos. Has estat un bitxo molt especial, i malgrat tot, continuo pensant que has estat un bon jan. Te n´aniràs sense patiment i sense dolor. Potser somiaràs i tot mentre el degotador, lenta però inexorablement, omplirà les teves venes d´un bonic líquid color rosat. Serà l´últim acte clínic en vida que et podré oferir. S´acabaran mesos de paciència, medicaments,horaris,responsabilitats.
La cueta deixarà de bellugar-se amb aquell moviment tan ràpid i característic, i ja no escoltarem el teu claqué ni les teves vocalitzacions inimitables.
Rex, et queda poc d´estar amb nosaltres. M´ha agradat conèixe´t. Bon viatge. Reposa allà on sigues feliç. Sempre tindrem un "prado herboso" on poder recordar-te. Les teves cendres volaran i desapareixeran, com si res, amb la mateixa naturalitat que cau una fulla de tardor gronxada per una brisa suau.

Accident

2011-11-18T19:10:00.005+01:00

Barcelona, districte de Nou Barris, 22h.
Fort estrèpit. Accident de trànsit.
Un cos inert de dona estès a terra.
Una sabata desaparellada al seu costat.
La taca de sang vermella
sobre l´asfalt quan l´han girada.
Una hora després: serradures a sobre la sang
les dues sabates ben col.locades a l´escocell del plataner.

L´ordre aparent momentani: tan canviant, tan efímer com un fluid que passa d´un vas a un altre.
L´endemà.
No sé el què m´ha empès
a aturar-me al lloc de la taca:
no hi queda cap rastre.
Els cotxes passen per sobre com si res...

Objectiu: Senzillesa

2011-11-17T18:54:00.010+01:00

Aquests dies porta un ritme pausat, auster i casolà. Els àpats són senzills, no abundants, però nutritius. No pren alcohol. Escolta música agradable. Parla poc i llegeix molt. Està sola amb si mateixa més temps de l´habitual i li agrada. Ara fa exercicis amb la pilota fent-la lliscar per la planta del peu dret. Des què els fa, ha disminuït el dolor que tenia feia unes setmanes. No en té de tele i no mira cap programa excepte Thalassa els divendres a la nit. Pensa més. Està més en pau. No necessita comprar per sentir-se feliç. Tampoc necessita tenir fills. Pensa en els milers de bolets que en pocs dies esberlaran el terra i sortiran a l´exterior. Se sent bé mirant la cara de la pedra que està a sobre del moble del menjador. Li arriba la dolça olor d´eucaliptus mentre es prepara una infusió de marialluïsa amb mel abans d´anar a treballar la segona part del dia. Avui és un dia d´aquells que es quedaria tota la tarda llegint un llibre fins que li arribés la son. Fora, el cel color del pela-roques torna a amenaçar pluja... però a ella no li fa res.

Pela-roques a Capafonts o l´escalador vermell

2011-11-15T13:07:00.006+01:00

Aquest cap de setmana ha estat profitós. Com no hi ha bolets (encara...) per aquestes contrades, enlloc de mirar el terra ara mirem el cel. Malgrat el temps ennuvolat i una mica amenaçador ens vam animar a fer una excursió circular sortint de Capafonts passant per la Roca Foradada i baixant pel Pont de Goi. Una ruta molt recomanable i que es completa en mitja jornada. La descoberta d´un ocell molt singular va ser molt gratificant. Es tracta del pela-roques,Tichodroma muraria, un ocell que viu de cara als cingles i roques del nostre país i que és ben escàs. Té un color gris perla molt bonic amb uns tons com fumats. Però el més vistós són les seves ales de color vermell que va obrint i tancant quan està encarat a la roca. A Catalunya només hi ha, segons els últims estudis, unes 40-100 parelles i només cria a dues zones del Pirineu i Prepirineu durant els mesos de maig a juliol. En els mesos de tardor i hivern es poden veure exemplars solitaris en terres més baixes fugint dels rigors meteorològics del nord, com és el nostre cas. Durant l´hivern el mascle i la femella tenen el mateix plomatge però en l´època d´aparellament el mascle llueix una gorja i un coll tot negre, que el diferencia de la femella. No és esquerp i almenys aquest es va deixar veure durant una bona estona. Em va caure molt simpàtic.
Llarga vida als pela-roques!

Socotra, illa mítica

2011-11-07T19:44:00.007+01:00

Sí, així de cop i volta i sense pensar més. Amb unes imatges i una entrevista vistes a la televisió (que estrany que en aquesta ocasió la tele hagi intervingut positivament!) he tingut suficient per decidir que vull anar abans que em mori a aquesta illa tan excepcional. Perduda en l´oceà Índic a quatre-cents quilòmetres de les costes d´Aràbia ha preservat una flora i fauna primordials i espectaculars. Començaré llegint-me el que expliquen d´ella els que ja l´han visitada i m´aniré amarant una mica d´aquest halo de misteri.

Veieu aquestes imatges i digueu-me que no val la pena...

http://www.google.es/search?q=socotra&hl=ca&biw=1366&bih=586&prmd=imvns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=1iW4TrODPZTc4QTLi4H9Aw&sqi=2&ved=0CEkQsAQ

PLOU

2011-11-02T19:15:00.006+01:00

Plou.
Feia molt de temps que no plovia. Plou i les persones no sortim al carrer per celebrar-ho. Com si la pluja no anés amb nosaltres. Com si no haguéssim de beure ni de dutxar-nos ni haguéssim de posar rentadores... Plou i fóra bonic sortir tots de casa, i cantar i ballar i mullar-nos sota l´aigua purificadora; tots junts com en una gran festa. Però no... A nosaltres últimament només ens importa l´últim model d´iPhone, el twitter i el facebook, però no el que ens dóna VIDA. A nosaltres, les persones autoanomenades cultes que vivim en les grans ciutats, la pluja més aviat ens molesta perque gairebé segur trobarem retencions, ens mullarem o ens esquitxarem a l´anar a la feina (si és que en tenim...). A més, haurem d´agafar el paraigua que sempre és carregós...
Plou, i feia molt de temps que no plovia.
Tranquils, no cal que agafem paraigües ni impermeables. Ja ho som d´impermeables: ens "rellisca" tot allò que directament no ens toca d´aprop.
Feia molts dies que no plovia i avui PLOU.

I què és l´aigua si ràpidament s´escola carrer avall i es perd?

Adéu Oriol. Vola, vola...

2011-10-24T20:19:00.011+02:00

Adéu Oriol.

M´acabo d´assabentar de la teva marxa sense avís. No et coneixia de prop, és cert, però les vegades que hem tingut ocasió de parlar hem connectat i han estat profitoses. Sé que t´agradava la música, les lletres i evidentment l´art. Recordo la primera vegada que et vaig veure: va ser a casa teva quan anàvem amb el teu fill i uns amics a celebrar algun aniversari o algun St.Joan al terrat que teníeu a dalt. Només va dir "aquest és el meu pare" i vam intercanviar uns "holes" de cortesia. Més endavant us vaig trobar a tu i a la Mercè a la biblioteca de l´Ateneu; ens vam reconèixer i vam xerrar una estona més. També en una bicicletada al passeig St.Joan de Barcelona...I sobretot, la vegada en què vaig anar a veure´t a la teva casa-taller del Poblenou per un possible projecte d´escultura pel Cor on canto des de fa anys: Vam passar una estona molt agradable xerrant de futurs projectes i col.laboracions i vaig poder endevinar la versatilitat de la teva personalitat.

També sabia de tu pel teu blog. Quan feies un nou post ens enviaves un mail i així ens anaves posant al dia del teu dia a dia.

Ahir va ser l´últim comiat. Cerimònia senzilla i emotiva. Poesia delicada i música encertada. Paraules càlides per una persona càlida. La llum tènue d´un crepuscle de tardor. Una bona època per recollir-se per sempre. Els dípters afora volaven erràticament i prenien presència gràcies a la llum. Aquell mateixa llum enlluernadora que dóna títol al teu últim llibre: "Llums que en altre temps m´enlluernàreu". El vaig veure a la llibreria Laie fa aproxidament un mes. Volia comprar-lo i que me´l signéssis però aquell dia no ho vaig fer i ara, veus! ja no estic a temps...
Algú, però, m´ha dit que tindré la sort de poder comptar amb un exemplar (me´l llegiré amb molta cura...Per mi, com per tu, la poesia és una manera de viure).
Les capçades dels arbres dansaven mentre nosaltres, quiets i en silenci, t´acompanyàvem en l´últim adéu. Al sortir un ventet fresc i agitat semblava voler endur-se la tristesa i deixar només un record viu i transparent.

Serenament t´has marxat i serenament t´acomiadem.

Quedaran això sí, les teves escultures, els teus poemes, els teus quadres, la teva música... impertèrrits al pas d´aquest temps tan efímer que omple el que anomenem vida. Els que restem aquí encara tenim feina en anar trenant la nostra trena...

P.D.Per cert, no m´havia fixat en el teu nom i cognoms complets tan suggeridors: Oriol (Aire) Rius (Aigua) i Camps (Terra). El quart element, el Foc, el devies portar molt endintre...

Caquiers, cornicabres i més

2011-10-17T20:52:00.010+02:00

Caquier trobat a tocar d´un camí a la Conca de Barberà: senzillament magnífic, un espectacle de colors i en aquest cas també de sabors...

Pistacia terebinthus: Noguerola. M´encanta trobar-me-la a la muntanya. En aquesta foto s´entèn molt bé el perquè d´un dels noms amb què se la coneix: cornicabra. De les seves branques s´ha extret durant molt de temps l´essència de trementina. En període vegetatiu se li formen aquesta mena de neoformacions, anomenades cecidis, produïdes per un insecte de la familia dels àfids: Baizongia pistaciae. Segurament si l´haguéssim obert hauríem vist en el seu interior el causant diminut de tal formació. Aquestes "banyes" serveixen per tenyir, són riques en resina i es poden cremar com si fossin encens. És un arbust d´origen mediterrani. Pel que veig els seus principis actius són subjectes fins i tot de tesis doctorals farmacològiques. "LANOSTANOIDES Y OLEANANOS, PRINCIPIOS ANTIINFLAMATORIOS DE PISTACIA TEREBINTHUS Y PHORIA COCOS .
Autor: Giner Larza Eva M..Año: 2000.Universidad: Valencia.Centro de lectura: Farmacia.Centro de realización: Farmacia.

Caquis: A banda d´estèticament maquíssims wiquipèdia diu d´ells: "Molt bons per a la salut; contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut en vitamina C. Són rics en potassi, sucres i glucosa. Amb la seva activitat antioxidant amb efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, cataractes, problemes cardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.
També es pot consumir com melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants." Originariament venien de la Xina i el Japó. Ara el país valencià és un gran productor.

Albes i crepuscles

2011-10-12T21:50:00.007+02:00

Encara era fosc. El bosc l´ha cridat en silenci i ella s´ha llevat. Els moixons ja cantaven i volaven. Quietud. Observa el poble adormit apinyadet en un petit turó, amb les seves ànimes adormides també. Els pollancres daurats, apuntaven al cel amb una decisió poc comuna. El paisatge era un mosaic enlluernador amb una pàl.lida pàtina rosada. Ha arribat al riu color verd alga i quiet com una làmina argentada. Els peixos, sorpresos, han sortit com fletxes buscant aigües més profundes. Caçadora d´instantànies, de moments inoblidables només amb la retina. La seva ànima, pensa, també és fàcilment impressionable. Ella continua caminant, trepitjant pedres, observant tot el que l´envolta com si acabés d´aterrar en aquest camí després d´un llarg viatge en l´espai. S´ajup a recollir una poma gran, groga i taronja, sembla un Júpiter petit a les seves mans. A mossegades se la menja tota. És fresca, dolça i aromàtica. Cada mossegada és millor que l´anterior. Escolta en estèreo dos picots fent "tuc-tuc-tuc" simultàniament al tronc d´un pi. A partir d´aquell passeig només va voler viure en la llum càlida i fràgil de les primers albades i en el color encès dels crepuscles.

Terrània 2011, Montblanc. Fang per admirar... i tocar

2011-10-03T20:30:00.010+02:00

Felicitat femenina desenfadada

Textures, formes, colors, sensacions...

No deixem mai de voler arribar fins al final en les nostres aspiracions...

Exèresi

2011-09-23T11:56:00.004+02:00

Ha començat per la més petita. Ha agafat la fulla de bisturí i després d´uns segons d´observació ha fet un moviment ràpid i net arran de berruga, tot estirant-la una mica. Ha notat una petita i breu coïssor, en cap cas dolor. Ha agafat el petit tros de carn ja separat del seu cos, l´ha fet rodolar entre els dits mentre se´l mirava i l´ha llençat a la paperera del bany. Ha fet pressió uns minuts mentre desinfectava amb alcohol el punt minúscul que sagnava. Seguidament ha repetit l´operació amb una altra berruga de la mida d´un gra d´arròs inflat. Ídem, però amb una mica més de sang. L´ha sorprès veure que la sang era ben vermella. Ha tornat a agafar la fulla de bisturí, platejada, brillant, tan potencialment letal, i tot just abans de guardar-la s´ha mirat les venes del canell esquerre. Ha imaginat com de profund i quina força seria necessària per fer un tall que arribés còmodament a les venes. S´ha imaginat el terra d´un blanc impol.lut del bany tacat de sang. Com a les pel.lis ha pensat. Serenament ha guardat la fulla de bisturí i ha anat a beure aigua a la cuina per prendre´s mitja pastilla de relaxant muscular. La cervicàlgia va a menys però no se´n refia. "El mapa i el territori" de Houllebecq l´esperava al llit.

Poesia bengalí: extractes

2011-09-21T19:10:00.006+02:00

Extractes de diferents poemes de poetes bengalís contemporanis que, per una raó o per una altra, m´han cridat l´atenció:

"Si el entorno es tranquilo ¿Por qué el corazón es turbio?"

"Tengo sed en el desierto y es que había menos agua de reserva de la que esperaba"

"Por tus faltas de interés me volví más pálida cada día"

"En el estanque perezoso de la luz, este país es como un corcho que flota ligero"

"La manzana está durmiendo en el amanecer, despiértala con tus dientes"

"El cielo es enorme, está lleno aún de aire, sopla el viento, se pelea con el viento opuesto. Siempre hay una turbulencia en una u otra parte del mundo."

"Rompiendo estos conflictos, las inquietudes inciertas, todavía crece el pino recto como el deseo verdadero hacia el relámpago del cielo"

"Nunca estoy solo. Me quedo conmigo mismo."

"Dos ranas están sentadas debajo de una higuera sagrada con algas azules por todo el cuerpo".

"Fui la primera en saber que el subir conlleva bajar al otro lado" (Lo dice Eva, la mujer de Adán).

"Alguien echó semillas en el campo estéril no se sabe cuándo".

"En esta tierra pequeña se necesitan aves de corral para comenzar el día con un huevo medio hervido".

"Muchas veces ha olvidado la escalera colocada sobre el árbol de frutas y se ha quedado dormido: un hombre raro. ¿Es verdad? ¿Te parece que tú eres menos raro?

RAMON FRANQUET RAMOLA MORÓS

2011-09-20T19:55:00.006+02:00

Ramón Franquet Ramola no paga el que deu. Bé, només volia que hi constés en algun lloc que aquesta persona no es mereix que se li llogui un habitatge, local, etc... ni que se li fiï diners. Al cap d´un temps ha desaparegut del mapa de Nou Barris deixant un deute prou ampli per haver d´escapar-se força lluny. Deu diners a força persones: proveïdors, persones físiques, empreses, etc. Ni contesta a les trucades telefòniques ni passa a pagar el que deu. Aquí feia treballs de paleta i reformes. Ara no sé què deu fer.Bé,l´última notícia és que li ha muntat un restaurant al seu fill a Reus (es veu que per això sí que té de pasta...)

Així que si algú per casualitat arriba a aquesta informació que si més no li pugui ser útil.

De núvols i cloud-computings

2011-09-06T12:03:00.007+02:00

Tornen a haver-hi núvols blancs al cel. Són grans, esponjosos, amb els límits difuminats i avui es desplacen cap a la dreta. D´un núvol anònim s´escapça com si res una porció petita que ràpidament s´ajunta a la massa cotonosa que té al costat. Al cap de poc temps, tot el primer núvol (el "donant" de la porció) ha acabat fusionant-se amb el del costat, en un acte sense estridències, tan natural com la indiferència dels humans que caminen alguns quilòmetres per sota.

La "mantisreligiosa-branquetadelplataner" continua mirant-me, com anit, amb la mateixa curisositat amb la què jo la miro a ella. Té un cap com d´ET, mig transformat, i d´un lateral del seu cos, que és la branqueta, surten dos petits braços més curts amb una mena de manyoples-munyons rebregats a l´extrem, que són les petites fulles ben arrugades. Si li hagués de posar un nom científic li posaria Pseudomantis platanera subespècie ET.

Els núvols són com les persones: es desplacen, es fusionen, descarreguen quan ja no poden més, canvien de color segons les circumstàncies, de vegades semblen ramats escampant-se per un camp immens, d´altres els hi agrada estar-s´hi als cims de les muntanyes... Fins i tot la xarxa sencera, gràcies a la qual escric aquestes línies, està en un meganúvol al qui algú ha anomenat cloud-computing, i els recursos, penjant d´un "no-fil", diuen que ens fan més lleugera la vida.

Mas de Sant Blai, Bonrepòs

2011-08-20T23:23:00.003+02:00

Érem en un racó ben amagat d´aquest món.

Senyorívol mas envoltat només de silenci.
Les branques salvatges havien guanyat molt de terreny.
La bassa, la font, dos teixos imponents.
1817.
Miràvem les llavors que volaven lliurement com angelets
per sobre les vinyes. Flors dioiques.
Un estol d´abellerols com pensaments es dispersava per l´espai.
Un roure sèssil treia reverències dels humans sensibles.
Al camí les Hipparchia i els saltamartins de colors saltaven a cada pas.
Un ramat de cabres amb un gran boc singular pasturava el rostoll en un camp de conreu daurat.
Olor de curry al nas i al cap.
La nostra pell salada semblava agraïda d´estar aquí.
Dos falcons xisclen.

Les capsetes de tabac ja no resten abandonades a la vora de la carretera.

Priorat, agost 2011 Mas de Sant Blai, Bonrepòs

No em cal

2011-07-07T11:54:00.005+02:00

No em cal mirar el rellotge: sé que ja fa estona que és fosc quan veig els peixets de plata caminant per les rajoles. Sé també que cada matí des de fa sis mesos em desperto a les 7h15 espontàniament.

No em cal mirar el calendari: Ja fa una pila d´anys que no et veig i des de llavors tots els dies es precipiten els uns sobre els altres com fitxes de dominó esperant canviar el color de la meva vida.

No em cal mesurar el temps: El meu cos nu davant el mirall em recorda l´edat que tinc. Al mirar el paisatge hauria de saber en quina estació estem. El meu estómac m´avisa que ja és hora de dinar. Els meus ulls s´acluquen quan necessiten descans.
Probablement tot el que artificialment està alterant aquest ritme de les coses no m´és favorable/saludable.

No em caldrà mesurar més el temps, el temps és sempre aquí. D´aquí a que em mori... ningú no ho sap. Quan mori, tindré tota l´eternitat per endavant.

I mentre escric això l´aire fresc de la nit refresca els meus llavis vaginals oberts com una cloïssa amarada amb la brisa suau del Pacifíc.

"Litocares"

2011-07-04T21:40:00.005+02:00

In hora mortis

2011-06-22T12:37:00.008+02:00

Caminàvem per la muntanya, com en tantes d´altres ocasions.
Hem arribat a un punt on ja no podíem avançar més (com en tantes d´altres ocasions), una mena de cinglera. Molt abaix, inaccessible, vèiem un replà rocós de color gris.
Lluny, a la nostra dreta, amb l´ajuda dels prismàtics, hem vist un grup d´escaladors preparat per fer un salt assegurat amb cordes.
Tot ha estat molt ràpid i brutal.
Has deixat la motxilla a terra i sense dir res t´has llençat al buit.
En pocs segons he vist com xocaves sordament contra el fons i un esclat de sang s´escampava pels aires amb una força descomunal. M´he quedat xocada.
Després, m´he trobat sense saber com al punt d´inici, on un noi del grup d´escaladors m´ha dit: " Ho sento". L´he mirat als ulls totalment commocionada i l´he dit: "Però... és veritat?". "Home, no es podia caminar més i ell ha saltat". He esclatat a plorar, se m´ha enfonsat el món i encongit el cor tot alhora. Sembla que encara em pregunta: "Li havien diagnosticat al.lèrgia? Molt sorpresa per la pregunta i perplexa li he respost: "Ell sempre havia estat convençut que en tenia".

El molí de Més Amunt

2011-06-17T19:05:00.011+02:00

Un lloc on hi ha un grup d´orquídies potser es podria dir un "orquidar", no ho sé.
En cas que sigui així, aquesta tarda he caminat a la vora d´un orquidar silvestre d´un llampant color rosa. Al seu costat hi havia les ruïnes d´un antic molí fariner: quatre parets sense sostre. A dins, continuava la pedra del molí, amb el seu forat al mig, abandonada i tota envoltada d´un herbassar. També he vist les dues finestres petites, per on es veia un cel blavíssim. El sanguinyol s´arrapava amb molta força a la pedra. Hi havia també teules trencades, deixades allà. Les he tocades. He sentit la rugositat i he pensat en el temps en què aquest molí estaria habitat. M´ha vingut un sentiment de nostàlgia, nostàlgia no sé exactament de què. Dins meu creixia una pau estranya. El paisatge que m´envoltava el trobava únic i irrepetible. Els ulls estaven contents de mirar i el cor se m´eixamplava. He descobert un cargol abraçat a una branqueta i l´he fotografiat. He fotografiat tot el que em cridava l´atenció, en silenci, com si fos l´únic testimoni d´un lloc i un moment que estigués a punt de desapàrèixer.

P.D.Ara ja sé que no existeix el mot "orquidar" però a mi m´agrada com sona.

Petit poble formatger: St.Cugat de formatgins

2011-06-10T19:42:00.006+02:00

Damunt la taula
poble petit fet amb formatge. A estones m´agradaria viure en ell.

A les orelles
dues copes buides de vi
ressonen com campanes al cel.

Cara

2011-06-09T20:44:00.005+02:00

Dibuixo un òval al paper.
Amb un sol gest, ràpid, traço el cabell.
Després una cella.
Amb un altre traç l´altra cella i el nas.
Començo a dibuixar l´ull esquerre i
m´espanto de la força que pot arribar a
tenir un ull mirant-te fixament des d´un tros de paper.
Superat aquest moment continuo amb l´altre ull.
Finalment m´atreveixo amb els llavis, mig somrients,
donant un aire enigmàtic a tota la cara.

Ara, la cara de línies simples i jo
ens mirem mútuament compartint un secret.

Perruques als plataners

2011-05-31T11:57:00.004+02:00

Els plataners que fa unes setmanes estaven nus han estrenat unes perruques verdes al capdamunt de les branques que els hi escauen molt bé.

Dedicat a en Francesc Alió

2011-05-04T17:07:00.006+02:00

Benvolgut,

Cent cinquanta anys ens separen.
Vostè, un mestre. Jo... ningú conegut, només una persona inquieta.
Vostè no em coneix. Jo intento conèixe´l des de fa un temps tot el que puc.
De tant remenar papers, llegir textos, imprimir articles, seleccionar revistes antigues, confesso que li he començat a agafar estimació.
Respecte ja li tenia des de l´inici.
Estic aprenent molt "de" i "amb" vostè.
Faré tot el que estigui en la meva mà per dignificar la seva figura: N´és mereixedor.
(Avui sense anar més lluny m´he deixat caure a Sancho de Ávila per veure si em deien en quin cementiri reposen les seves despulles).
Vostè, un indiscutible músic pioner de la Renaixença. Jo,renaixent cada dia per inventar la "tornada" de la meva vida. El mantindré al corrent de tot.

Molt atentament, s´acomiada de vós una cantaire del segle XXI.

P.D.Potser li agradarà saber que aquesta nit passada l´equip del Barça de futbol ha passat a la final de Wembley, derrotant el Madrid (o potser no).

La terrassa

2011-04-01T13:08:00.003+02:00

Tot just davant, les quatre branques nues del plataner, tan a prop que podria penjar-hi collarets si volgués. A tots els plataners del carrer els han deixat quatre branques excepte a un, que li han deixat tres, com si fos una forquilla encarada al cel on encara no s´ha punxat res.
A terra, a un metre de mi, una vespa, immòbil durant una bona estona, sembla que s´hagi escalfat i aixeca el seu abdomen d´un costat a un altre, com en una classe de dansa del ventre, mentre dirigeix les seves ales cap endavant. Una mica més enllà els vianants amunt i avall, amb semblants no gaire expressius. Encara una mica més enllà , un cop travessat el carrer, el col.legi, amb els seus xiscles i corredisses. A uns metres del col.legi, les dues palmeres altives, elegants, brillen amb el sol de la tarda. Travessant el pas de vianants dues dones agafades de la mà, amb vestits clàssics. La més gran amb cabells blancs ben pentinats. La del costat, més jove, fent passetes curtes i ràpides par tal de seguir el pas.
Un cotxet de la compra grinyola, una bossa de patates s´enlaira amb el ventet que s´ha aixecat, una llavor que vola i cau dintre la paperera com si hagués fet cistella.
Miro de nou la vespa que s´ha dirigit cap a mi, però resta quieta. Jo sé que ella porta el verí dintre seu. No sé si ella sabrà com d´enverinades poden arribar a ser les persones de vegades.

Líquids alimentaris

2011-03-24T18:33:00.008+01:00

Al menjador, les vetes de fusta semblen les cames d´un saltimbanqui molt prim i artròsic; però fins avui no m´hi havia fixat.
Amb tanta informació que arriba de totes bandes començo a oblidar determinades coses. Però hi ha coses que no m´agradaria oblidar i per això crec que és millor escriure-les.
És millor escriure que la lluna anit era grandiosa, màgica i fantàstica. I així en un futur poder intentar tornar a imaginar-me-la. Que ahir vaig recordar després de molt temps l´especial triangle de les Bermudes, no el de veritat, sinó el que tenies d´adolescent (i deus tenir) al teu turmell dret: tres grans pigues marrons com illes, formant el que vam anomenar "El triangle de les Bermudes". És millor escriure que fa dos dies vaig plantar esparregueres i les vaig regar amb aigua de lluna, que ja fa un temps que escric, que avui en sis hores hem fet dues vegades l´amor (per fer mitjana, com tu dius).
És millor escriure que ens vam enamorar d´un poble petit vist des del cim d´una muntanya. Volíem buscar pau, silenci i tranquil.litat. Hi vam fer cap i aterràrem com dos nouvinguts extraterrestres, forasters.
De mica en mica vam fer coneixences perque l´atzar així ho va voler. Vam mig arrelar-nos. Hem conegut grans persones, també misèries i enveges. Hem viscut les absències d´alguns i l´arribada d´uns altres. Hem escoltat els que critiquen i els que són criticats. Hem vist els que treballen i els que només ho fan veure. Nosaltres només volíem buscar pau i tranquil.litat en un poble petit. Ens vam enamorar des del cim d´una muntanya.

No se m´ha d´oblidar d´escriure que no se m´ha d´oblidar d´escriure que...

"El pèl públic" de l´ Haruki Murakami:1Q84

2011-03-14T21:11:00.002+01:00

Escrit enviat a editorial Empúries.

Benvolguts,

Sóc una lectora habitual en català. No em dedico a rastrejar els llibres per trobar faltes ortogràfiques, però aquest tipus de faltes que he trobat en l´edició en català del llibre 1Q84, de l´Haruki Murakami, editat per Narrativa Empúries, són molt greus i crec que no m´havia passat mai abans.

"Suant la cansada", "el pèl public semblava un herbassar", "es va servir un got... i se´l va veure tot sol". Errors ortogràfics que podeu trobar a les pàgines 174, 215 i 253 per citar uns exemples només. I encara vaig per la pàgina 289 només, de 780 que en té.

No sé què pensar...sincerament. Potser les presses de tenir a punt un supervendes, potser les limitacions d´un corrector automàtic... se´m fa difícil d´entendre.

Perque... l´Haruki de ben segur que l´ha escrit bé, el Sr. Jordi Mas, traductor, molt probablement ha fet bé la seva feina... I doncs? Com és possible que finalment es passi a la impremta un text amb aquestes errades? Qui hauria d´haver estat l´última persona en donar el vist-i-plau a les 780 pàgines? Per què va fallar?

Em desconcerta. No li trobo explicació lògica.

Us agrairé que em donessiu una resposta. Oi que em treureu aquest neguit? Ara per ara, gairebé parlo més d´aquests detalls que no pas de la història que s´explica al llibre, que d´una altra banda, em té molt enganxada.

Atentament,

Encants amagats

2011-02-07T22:46:00.011+01:00

Cola Cao

2011-01-14T18:17:00.009+01:00

De tant en tant prens un Cola Cao i deixes la tassa a tocar del cendrer, on les puntes de les cigarretes, totes ben juntetes, semblen dones que volguessin fer amistat.
T´acompanya la bata, ben abotonada, el foc a terra, i molt segurament algun pensament al cap.
I m´agrada quan m´expliques com amb una mica de Cola Cao en pols i dues cullerades d´oli, mesclant-ho bé, fèieu una mena de succedani de Nocilla. I també m´imagino les sortides en autocar fins Andorra en aquells temps... Déu n´hi do!
Ara arriba el guapíssim amb un feix de llenya als braços i olor de cabrum.
Darrera la finestra, el silenci, el fred, la límpida nit.
Junts, anem cremant les hores, els oblits, les pors, mentre una fumera d´esperances es va escampant per tot el poble.

Per un moment

2011-01-03T21:23:00.007+01:00

Per un moment m´he imaginat que
en acabar de remullar-me els peus
una persona silenciosa, vindria i retiraria
el cossi amb aigua, i eixugaria delicadament
els meus peus fumejants perfumats.

Per un moment m´he imaginat que seia a la cadira
i unes mans expertes, no fredes, vindrien lentament
per darrera, sense incomodar-me gens,
i començarien a amassar els meus trapezis contracturats.

Per un moment he pensat que els plats bruts
després de sopar ja es recollirien sols,
es rentarien sols, es col·locarien sols.

Per un moment m´he imaginat que tot seguit
descansaria al sofà i una veu desconeguda
però que no em resultaria estranya
em llegiria uns poemes molt bonics.

Per un moment m´he imaginat que la pluja
es contindria al cel
i no es deixaria caure, suïcida.
M´he imaginat una mirada que fa segles que em busca
i encara no m´ha trobat.

Ni per un moment m´he imaginat...

Que no m´ha trobat encara una mirada suïcida continguda al cel.
Que la pluja sí que cau, que uns poemes desconeguts
descansen al sofà molt bonic.
Que tu i jo ens col.locaríem sols, ens rentaríem sols,
soparíem sols, contracturats en uns trapezis sense incomodar-nos.
Ni per un moment m´he imaginat que delicadament
em perfumaries els peus acabats de remullar
en l´aigua fumejant.

Per un moment... m´he imaginat...

Brots d´hivern i suc d´oliva

2010-12-23T12:21:00.007+01:00

Gebre, pedres, fang. Boira blava cobrint- ho tot. Fred. Fonts, oliveres, ametllers i ceps. Oli verd al paladar, costers del Segre al nas, ens anem buscant, ens anem trobant. Bevem el pòsit dels vins, espremem el suc de les olives del camí, mengem raïm hipermadurat de ceps congelats vora els marges... i ens anem tornant una mica més feréstecs. Caminant, trescant, trepitjant el terreny, som cada vegada una mica més indígenes.
Escoltant en Roger Mas a tot volum després de l´àpat garriguenc somiarem amb braços de gitano regats amb xarrups celestials.
Cabanes de pedra seca, pous de gel que ens murmuren, no donem l´abast. Conills i senglars esquius s´amaguen entre romanins perfumats.
Riurem a cada cantonada, les galtes i el nas gelats, el cor negat de glòria. Tot s´esborra, tot es perd. I tu i jo... cada vegada una mica més indígenes...

A qui li importa?

2010-11-04T12:44:00.008+01:00

A qui li importa que m´agradin les lloses de pedra, i les busqui i les remeni, i en triï una amb molta cura per posar-la no se sap a on?

A qui li importa que tingui "Bigott-obsession"?

A qui li importa que vulgui pintar de blau i taronja els quatre costats d´unes fustes primetes i després les disposi verticalment com si fos un bosc de coloraines?

A qui li importa que ara vulgui penjar testos cap per avall o a les parets?

A qui li importa que miri la closca d´una nou i vegi un petit cap de persona tallat en fusta?

A qui li importa la "carinyitopènia"? estat anímic en què es troba un ésser viu quan li manca el nivell d´afecte que necessita?

A qui li importa saber que estic fascinada per les papallones i les orquídies?

El vent s´agita, les passes d´un gos, bolets amagats, les trufes soterrades, els núvols que avancen...

A qui li importa que somiï amb cons de vent multicolors?

Fil de seda

2010-10-26T09:54:00.005+02:00

Un dilluns de tardor al matí. Camino per un bosc. Dia assolellat i net.
Ningú ni res que trenqui l´harmonia de l´instant.
El camí s´estén davant meu com si portés segles en el mateix lloc esperant que jo hi passés en aquest mateix moment. I potser és així.
És una llàstima no poder dialogar amb els camins, amb els arbres, amb les flors.

De sobte, un objecte es mou a l´alçada dels meus ulls. M´aturo i el contemplo sense pressa.

És la imatge més bonica i fràgil que he vist des de fa temps.

De la branca d´un majestuós pi penja un delicat fil de seda de teranyina, i a l´extrem, un trosset d´escorça es belluga, lliure, amb el vent, com un estel.
L´ombra del trosset d´escorça en moviment es projecta en el tronc talment un cavallet de mar solcant les aigües.

Aquest moviment aleatori m´hipnotitza.

És el vent? És l´escorça? És el fil?
No. No és només el vent, ni només l´escorça, ni només el fil.

És la llibertat. La llibertat del trosset d´escorça.
La llibertat que un cop més, només penja d´un fil.

"Semillas de mielga" paraules que es van perdent...

2010-10-23T13:28:00.005+02:00

Harinezumi 2

2010-10-22T12:02:00.007+02:00

Troballa: St.Mary´s River fa 15 anys...

2010-10-15T19:44:00.010+02:00

Anit, portada per la curiositat de remenar entre aquelles cartes que un escriu d´adolescent, vaig trobar aquest escrit entremig de la paperassa i vaig pensar que no es podia quedar allà oblidat i mig perdut en un calaix. L´escric íntegre tal qual l´he trobat.

Per posar en antecedents només diré que va ser escrit en un lloc de Florida, fa just 15 anys, prop de Jacksonville.

"Avui fa un dia esplèndid. El sol brilla en el cel i no hi ha ni un núvol. Dia net. Dia perfecte. Estic asseguda en l´embarcador, el meu lloc secret on vinc a escriure una estona i a prendre el sol. Davant, tinc l´encalmat St.Mary´s River; ample, tranquil, però a la vegada obscur i enigmàtic. A la riba els arbres s´inclinen per saludar-lo. Tot ho arrossega corrent avall. El corrent és pràcticament invisible, però si t´hi fixes bé, es nota. El sol m´acarona la pell: m´escalfa la cara, els braços, les cames. Si no fés sol, no estaria aquí. Estic tranquil.la, relaxada. De vegades penso que aquest és el lloc on haig d´estar. Aquí els actes cobren sentit:no existeix la superficialitat de les grans ciutats. No et pots refugiar en les coses superflues: el que no fas tu ningú ho farà per tu. El que tu fas és imprescindible perque tot marxi bé. Que bonic no?

Penso en els milers de pinyons que estant surant en la superfície del riu: van tots en la mateixa direcció: cap avall. Hi ha més coses que suren, però només em fixo en els pinyons, perquè de totes les coses que veig només d´ells pot brotar una nova vida. El tros de fusta que sura també, no m´interessa ara mateix. Em pregunto: on aniran a parar tots aquests pinyons? M´imagino que els que estan més a la vora de la riba potser es queden aturats a prop, i en l´època oportuna, després d´escalfar-se pel sol, potser donin un brot verd, viu, que es transformarà en un pi, que tornarà a donar pinyons. Crec que d´altres seguiran surant per molt de temps: dies, setmanes? No ho sé. Estaran plens d´aigua, tan plens que potser no serviran com a futura llavor.
M´agrada que sigui capaç d´escriure alguna cosa observant la natura. Hi ha dies en què un està especialment sensible a tot el que l´envolta. Hi ha dies en què veus un arbre sec i penses: un arbre sec. D´altre dia el veus i penses: Per què s´assecaria? Un altre dia el veus i penses: tallo aquella branca, la netejo, la tenyeixo i la restauro com a decoració. Hi ha dies per tot. M´agraden els dies com avui en què em qüestiono coses, els dies en què vaig trobant-me a mi mateixa, els dies en què el silenci és el teu aliat i un boli i un paper els teus únics instruments. Tanco els ulls i noto el vent al clatell, el sol a la cara, l´aigua m´observa des d´abaix, la fusta em manté surant. Tot sembla que necessita moure´s: les persones, l´aigua, les fulles, el sol.
Veig l´ombra dels meus cabells en els taulons de fusta: estan despentinats com les pues d´un eriçó. Tinc amb mi una fulla de pi diferent: té tres fulles enlloc de dues i són força més llargues. Em resten pocs dies d´estar aquí i tot em sembla un somni.
La tarda comença a ser ja capvespre i la tonalitat de la llum es torna esplèndida. Escolto les garses i de tant en tant algun avió, com el que en molt poc temps em tornarà de nou a l´anomenada civilització."

Res a dir...

2010-10-01T09:49:00.005+02:00

e MOTH ionant

2010-09-15T19:18:00.007+02:00

Qui ha dit que les papallones nocturnes no són boniques?

El passat dia 11 de setembre vaig tenir l´oportunitat de participar en les CMN d´enguany (Catalan Moth Night),organitzades per la Societat Catalana de Lepidopterologia.

Durant quatre nits consecutives, diferents voluntaris en diferents països europeus fan aquest mostreig i després posen les dades en comú, un material molt valuós per veure com evolucionen els lepidòpters nocturns a casa nostra i a tota Europa. Els lepidòpters són uns indicadors mediambientals molt importants ja que són molt sensibles als canvis climàtics.

Gràcies a l´Albert Miquel del Pinetell, vam poder col.laborar amb ell en la col.locació dels paranys de llum a la zona de les muntanyes de Prades. Gràcies Albert.

L´experiència va ser molt maca. L´endemà amb moooltíssima paciència vam "alliberar" les papallones i vam fotografiar-les i classsificar-les; bé, de fet, ho va fer l´Albert, però nosaltres li donàvem algun tipus de suport moral espero (admirable la tasca de tots els que s´hi dediquen i l´esforç i passió que mostren).

Un món inabastable al costat de casa nostra i tan desconegut.

10.000 km de silencis

2010-09-09T19:24:00.002+02:00

Em descobreixo mig absent buscant
formes als núvols i resseguint
amb la mirada verdes muntanyes.

Em descobreixo buscant
aquella llum màgica del capvespre
que tot el que toca
ho transforma en un subtil esquitx daurat.

Em descobreixo buscant
altives palmeres que no trobo, falgueres que
no hi són, cims que estan molt lluny.

Deturo instants a la memòria.
Fico en imaginàries carpetes records esmicolats
que després extraviaré.

Estirats al llit, ens adormim
amb el cànon dels gripaus sota la celístia.
Ens despertem, lliures, amb la ronca nota del gall,
amb la sonata matinal dels moixons.

Torno amb el cor vestit de verd, l´ànima
sobreeixint nostàlgia.

La creu del Sud és l'estrella i l'estel que
se m´emporta en la foscor.
10.000 Km de blau ens separen de
l'illa verda.

10.000 Km de silencis la creu del Sud se m´emporta.

Capafonts

2010-07-07T10:53:00.003+02:00

Capafonts

Capafonts cap al fons, rerefons, són les fonts.
Mira al fons: horitzons.
Capafonts, finestrons, molts racons, mil petons.
Capafonts, tradicions, no molts trons, un bell pont.

Ziga-zaga, zaga-zigui, munt de revolts
aigua i verd pels quatre cantons.

Segui al txiri, no es regiri,
vagi a peu, besi la creu.

Capafonts, timborinos i rodamóns,
formatges, trumfos i cagallons.

Capafonts...molts móns...en un sol tros.

Vesprada domèstica

2010-05-28T16:21:00.005+02:00

Aquella polsereta amb el seu dofí,
em va fer feliç, em va fer feliç,
el gat sota el cotxe em va fer feliç
em va fer feliç.

Aquell poema que em vas llegir,
em va fer feliç, em va fer feliç.
El blog de Tasmània,
les gotes del cel que em mullaven,
em van fer feliç, em van fer feliç.

Aquell angelet que volava
em va fer feliç.
El paté de tres colors em va fer feliç.
La xurreria "kin cacau" em va fer feliç.
El llit esperant-me em va fer feliç, em va fer feliç.

La teva notícia de nou embaràs
em va fer feliç, em va fer feliç,
em va fer mooolt feliç.

2010-05-20T20:21:00.004+02:00

Estem a la casa del Titllar.
Hi ha esplèndides roselles i tot llueix un verd molt brillant i tendre.
Els roures desenrotllen les seves fulles de vellut i les sargantanes, àgils, salten de pedra en pedra.
El bosc s´ha vestit de molts verds diferents i tots macos: el verd més clar és el dels roures, el més fosc el del boix grèvol, i a mig camí queden tota la resta: alzines, boixos, pins, estepes, teixos... Volen els dípters i passegen les formigues. Brillen les pedres de la tartera.
El vent mou delicadament les capçades dels arbres que dansen lliurement cadascú amb el seu ritme. Alhora sembla que tots formen part d´un tot.

També tu mous delicadament el teu coll per desencarcarar-te, i sense saber-ho participes d´aquesta dansa universal: els arbres, els insectes, les fulles, nosaltres... tots en dansa en un planeta que no cessa de girar.

2010-05-13T19:36:00.000+02:00

2010-05-04T13:18:00.001+02:00

I ara mateix

2010-04-15T20:30:00.006+02:00

IV

I ara mateix uns petitíssims plançons

acabats de plantar a l´hort

m´ocupen una grandíssima part dels

meus pensaments.

V

El tic-tac del rellotge

el cruixir dels nostres intestins

l´espiració i l´inspiració,

el frec de la mà sobre el paper,

tot al mateix temps, quan sembla que no hi hagi temps.

VI

Un gos badalla davant meu

mentre tu t´endormisques al meu costat.

Afora quatre estornells volen junts

per sobre dels avellaners.

I jo ni badallo, ni m´adormo

ni volo, només miro.

VII

Passejant pels teus dits

descobreixo una nova durícia.

Fora, el vent ho escombra tot

"lo bo i lo dolent".

VIII

Dins, l´incessant so del rellotge

fora, el cant de la mallerenga.

A la meva panxa, grans d´arròs

barrejats amb pinya dolça.

" Marbé "

2010-04-06T12:23:00.008+02:00

I

Brilla l´herba, brillen les pedres,

brilla el riu.

Ombres com fletxes

remunten les aigües,

peixos fulgurants del Brugent.

II

Peus pesants en terra ferma

però ànima lleugera

que voleia enmig del cel blau

III

Asseguda al pedrís

picant pacanes, res d´especial.

Miro les aigües verdes de la bassa

i les branques de la morera

com tentacles de pop.

Breu

2010-03-30T19:02:00.003+02:00

L´oli essencial
rellisca entre els meus dits.
Les veus ressonen.

La imatge al mirall
retorna un cos cansat.
El llit m´espera.

MºJOSÉ CUADRA ESCAMILLA: MOROSA!

2010-03-27T10:36:00.006+01:00

Sí, sí, així, amb majúscules i amb totes les lletres.

Aquesta persona m´ha deixat a deure 8 mesos de lloguer d´un pis a St.Feliu de Guíxols malgrat oferir-li moltes facilitats per fer els pagaments. Si una persona no pot pagar un mes o dos, bé, ho puc entendre. Si no pot continuar pagant, parlem-ne,intentem arribar a una solució,i si no,tingues dignitat: marxa, i busca ajuda en els organismes adequats. A banda d´això, també he hagut de pagar el judici per tal que marxés del pis, i és clar, fer les despeses de neteja i pintura corresponents, donat que es veu que, a més a més, no era gaire polida que diguem (sol passar això també).

No deixa de sorprendre´m la impunitat amb la què aquest tipus de persones viuen o sobreviuen. No només no compleixen reiteradament els acords pactats (i signats), sinó que aquesta situació es pot anar repetint "in aeternum" sense que aparentment passi res.

M´ha dit l´advocat que ja em puc oblidar de cobrar aquesta quantitat pendent perquè aquesta persona es considera insolvent, i no té cap aval ni propietat al seu nom per poder reclamar. Mentrestant ells van vivint a costa dels altres, van deixant deutes aquí i allà (com a les Balears, on també té uns quants deutes pendents) i donen una aparença de normalitat.

És increïble...no és la primera vegada que em passa...Dubto de si tornar a llogar el pis o no. No crec en la justícia, ho sento. M´agradaria creure-hi, però no és així. Em sap greu dir-ho. Però cada dia que passa i cada telediari que veig em va reafirmant-me en aquesta opinió.

Voilà.

L´auca de la Nuri i el Grèvol

2010-03-24T20:03:00.003+01:00

Diumenge passat vam acomiadar-nos finalment del Grèvol, a Capafonts. Tristos i alhora contents. Barreja de sentiments.
Han estat 10 anys de molta feina i molts records per tots els que hi han treballat, i especialment per la Nuri.

Diumenge a la tarda es van preparar dues taules llargues on no va faltar de res: ni teca, ni gairebé tots els amics del Grèvol.

Van ser uns moments molt emotius.

Us deixo amb els versos que li vam recitar a la Nuri, fets especialment per l´ocasió.
Casualitats,resulta que el dia 21 de març era el dia mundial de la poesia...

L´AUCA DE LA NURI I EL GRÈVOL:

En una vall ben frondosa
hi ha un poble ben boniquet
al poble, un bar i una noia agradosa
no us els podeu perdre si sou bon gurmet!

És ben fàcil si la voleu trobar
només al Grèvol us heu d´arribar
darrere el taulell, per la Nuri demaneu
i de seguida a taula us acomodeu.

Tant si és de dia com a les nits
tant si aneu sols com amb petits
sempre us servirà beguda i un bon plat
d´aquells que us encomanen... felicitat.

Popets,cua de bou i cargols no oblidareu
ni el seu "superromesco" saborós
regat tot amb bon vi negre generós
només un pensament tindreu: quan és que tornareu?

A la sortida i amb el cor ben joiós
enfilareu el carrer agafats del bracet
l´aire, les cases, la plaça, les flors,
quina alegria de fer aquest tombet.

És "l´efecte Grèvol" que us farà enamorar
del lloc, la gent, les muntanyes, el riu
ja esteu perduts, no en podreu escapar
aquí tornareu i qui sap si per fer-hi el niu.

A tothom ens ha deixat corglaçat
la notícia que la Nuri deixa el Grèvol
malgrat el seu lloc sigui reemplaçat
de la Nuri no ens separa ni un terratrèmol!

No puc deixar de fer esment
dels qui al Grèvol tant d´esforç han dedicat
mereixen també un gran reconeixement
els anònims que entre olles han cuinat!

I és que una cosa hem après entre teca i teca
i no és qüestió d´alabances ni de xerrameca,
volem dir-te ben alt: Nuri, t´estimem!
amb Grèvol o sense amb tu seguirem!

Nuri, amics del Grèvol,
una altra etapa us espera,
que el vostre destí sigui benèvol
i no us allunyi gaire de l´era.

Passaran dies, mesos, passaran anys
el Grèvol anirà canviant de mans
sort li desitjo de tot cor
i que se l´estimin com un tresor!

I qui sap si potser un dia
ens retrobarem tots en un món més senzill
on només regni la pau i l´alegria
i compartirem de nou el pa, el vi i el mateix setrill.

El barranc

2010-03-08T18:36:00.004+01:00

És hivern. El dia és fred i quiet.
La solitud cobreix el barranc per on
tu i jo anem lentament caminant.
Un gaig alça el vol espantat
per la nostra presència.
Les botes trepitgen les
pedres del camí.
No hi ha flors, ni papallones,
ni serps, com quan vam
passejar a l´estiu per aquest mateix lloc.
No hi ha escalfor, ni sol, ni ombres.
No hi ha tampoc ramats d´ovelles
ni homes que treballin les carboneres
ni dones que els esperin.

No, no hi ha res de tot això.

Però les cuques de riera continuen
desafiant les gèlides aigües
del rierol i s´aferren
a les roques com
els homes desesperats s´aferren
a la vida.

Tu i jo tornem en silenci
cap a casa amb un feix
de llenya sota el braç
per posar escalfor on no
n´hi ha i embadalir-nos
amb les ombres d´un foc
que no s´apagarà mai.

La tristesa

2010-02-16T13:20:00.002+01:00

La tristesa ha fet niu en el meu cor.
L´alimento amb sopes d´aigua i sal
i sembla que ja li va bé.
Creix a bon ritme, constant i creixent.
Tot el contrari dels líquens per exemple,
que tenen un creixement lentíssim.

Estic esperant el dia de la mudança
amb entusiasme.
Crec que amb l´alba, la tristesa marxarà
empesa per l´alegria, que reclamarà el seu lloc.
Es coneixen molt bé l´alegria i la tristesa,
com dues velles amigues de la infància que
es disputen un lloc privilegiat.

L´ampolla de Norit

2010-01-15T12:40:00.005+01:00

Sí, pot semblar sorprenent però el moment més feliç del dia d´avui ha estat el de ficar-me al llit a la nit, i abraçar l´ampolla de Norit contra el meu pit plena d´aigua calenta.
No estaves tu, i no podies donar-me la inimitable calor humana.
L´he tinguda una bona estona ben fermada contra mi, amb els ulls tancats, i notant com desprenia una agradable escalfor. Aquesta, traspassava la pell i m´arribava ben endintre.
Les mans se m´han escalfat ràpidament. Els dits s´han passejat per la nansa,per l´etiqueta una mica desenganxada. He acariciat el tap (m´imaginava que era el teu cap en petit). Per un moment he pensat que estaria bé que fóssis així de petit per una estona.
Després d´uns minuts l´he situat una mica més avall, a la part baixa del ventre.
L´ampolla de Norit verda (de les antigues i de rentat a mà), ha aconseguit que entrés en calor en uns quants minuts.
Aquesta ampolla no perd gens d´aigua,i per això és millor que d´altres i la guardo molt bé.
L´endemà, quan buido l´aigua, ja freda, a les plantes o on sigui (reciclant-la això sí), em dóna la sensació que aquella estona a través del plàstic ha hagut alguna mena d´intercanvi, alguna mena de transferència. Ella m´ha donat escalfor, i jo li he passat simultàniament alguna cosa que formava part de mi.
Aquets dies estic observant les plantes amb deteniment,aviam si noto algun efecte visible, diferent d´una simple regada amb aigua normal, que m´ajudi a comprendre una mica millor.

Ulls de cabra

2009-12-29T18:57:00.007+01:00

Baixa barrancs, puja costers, travessa rius.
Trepitja farigola i camabrunes, s´esgarrinxa les cames
seu a terra, atura les hores, els minuts, els segons.
Mira els núvols , menja un bocí de pa, beu un glop de vi.
Estima el silenci, deixa en blanc la memòria,
abraça la quietud del moment.
Escolta el vent que s´endú totes les mentides.
Besa la pluja, acarona la calma, porta glans a la butxaca.
Viu la intimitat de la vall, serà per sempre nòmada fugitiu.

Potser, d´aquí a una eternitat, es retrobarà
amb els ulls color mel d´un ramat de cabres,
i reviurà amb un somriure als llavis,
aquell instant fugisser que tant s´assemblava a la felicitat.

És novembre

2009-11-30T20:17:00.005+01:00

La tarda avança tranquil.la,sense imprevistos.

Els meus ulls se´n van darrera la vanessa

papallonejant entre els avellaners,

(encara en aquest mes i trobar una vanessa!)

el grup d´estornells que,tots junts se´n van a dormir.

Els detalls quotidians donen sentit a la vida,ara i aquí.

És novembre i els colors penetren en el meu iris

entrellaçant-se: el groc dels codonys, l´altre groc de

les fulles de roure, el fum que mandrós s´escapa de la xemeneia,

s´esfuma i deixa d´existir ràpidament, el vermell dels

grataculs del roser...

Has anat a donar de menjar a aquesta gosseta sense amo.

Tornaràs i t´haurà llepat la mà.

Amb aquest gest hauries d´haver après què vol dir la humilitat.

Sarment

2009-11-28T13:08:00.003+01:00

Com un sarment que el fiquen
a la terra esperant que arreli,
així em trobeu avui
buscant on arrelar-me definitivament.
No és fàcil trobar el lloc adequat.

Llibres

2009-11-02T20:44:00.010+01:00

Sí, feia molts dies que no em deixava veure, però m´ha passat el temps volant!
Avui però, voldria fer-vos saber les meves últimes lectures.
Us volia fer dues recomanacions literàries, que no tenen res a veure l´una amb l´altra.

"La néta del senyor Linh", d´en Phillipe Claudel, és senzillament sorprenent.Una degustació per fer-la en la intimitat;una història tan tendra(per la manera d´explicar-la) com dura (pels fets que s´estan narrant):una petita joia per descobrir.No vull afegir res més,tan sols que estigueu amb els 5 sentits ben posats cap al final de la història en què, en un tres i no res, se´ns desvela una veritat que ens serveix per quadrar tot el que hem anat llegint pàgines endarrere. Sensibilitat a flor de pell. Vull agrair especialment a la persona que em va fer possible conèixer aquest llibre tan delicat:Gràcies Sònia.

"Sense re,sense remei" d´en Pepe Sales té una especial connotació per a mi (fins i tot abans d´haver-lo llegit). Sé que es tracta d´un llibre per a un públic més minoritari. Molts ja sabeu que em dic Sales de primer cognom (primera raó). A banda d´això, aquest estiu, al poble abandonat de La Mussara, i dintre d´unes jornades poètiques, el cantant Mazoni va posar el colofó musicant uns poemes d´en Pepe Sales (que es troben recollits al llibre)i que em van sorprendre molt positivament.Va ser una nit molt especial de fet: amb pocs oients,la boira cobrint-t´ho tot, la música, la poesia, la màgia...
I la 3a raó és haver-me assabentat avui que en Pepe Sales va passar més o menys llargues temporades de retir a Vallclara, poble de la Conca de Barberà, on fa pocs anys miràvem de comprar casa el meu company i jo (finalment hem anat a parar a Capafonts,al Baix Camp,com molts de vosaltres ja sabeu).I finalment, la seva poesia és tal com raja, sense limitacions. M´agrade.

On/off Capafonts

2009-09-17T20:43:00.005+02:00

On:
I en sec,el 13 de setembre s´acaba l´estiu.Mainada al col.legi,carrers mullats i remullats.
Avellanes a terra,formatges i patates a taula.Bolets encara sota terra,cistells impacients.
Cabres afartant-se de glans,mamelles amb llet greixosa,formatges saborosos.
Estòmacs de senglars amaguen patates dels horts i avellanes robades.
Guineus que se mos foten des de l´altra banda de la muntanya amb el seu enigmàtic riure.
La felicitat déu ser semblant a quan la Via Làctia abraça mansament la vall.Ara la Via Làctia és la felicitat i jo sóc la vall.
Els vermells grataculs del roser caní emmarquen el paisatge en les últimes fotos que prenc.
Viure.Ví.
Castanyes als castanyers,dits tacats de móres.
I una Rosita d´avellana, made in Alcover,escumeja incessant damunt la taula.
Al marxar i veure´t allà baix tan petit i recollit,
la meva alegria es fon amb la mateixa rapidesa
que l´escuma blanca de la Rosita
sota els meus llavis.
El 13 de setembre s´ha acabat l´estiu.
On/off.
Off

Abellerols a la butxaca

2009-09-03T11:39:00.001+02:00

El sol càlid ens escalfa de tornada a casa. El temps, ingràvid, sura sobre els nostres caps.

Quatre abellerols, altíssims al cel, celebren la primavera cantussejant.

Mentrestant, als nostres peus, la ciutat blava batega un dilluns qualsevol.

Així, de lluny, sembla més petita, amb una ullada l´abastem tota.

A l´horitzó una línia difusa delimita el cel del mar.

La butxaca de la teva camisa porta un tresor inesperat:

la dotzena d´espàrrecs que ens donarem en tendra truita en arribar a casa.

O potser,

en arribar a casa una tendra truita ens donarem amb la dotzena d´espàrrecs,

un inesperat tresor porta la teva camisa, la butxaca.

La mar del cel delimita una línia difusa a l´horitzó

tot ho abastem en una ullada.

Qualsevol dilluns una ciutat blava batega,

els nostres peus celebren la primavera cantussejant altíssims al cel,

quatre abellerols suren sobre els nostres caps

ingràvid el temps ens escalfa de tornada a casa.

Distància

2009-07-28T20:13:00.004+02:00

Vosaltres no sabeu que us penso tant.
Vosaltres seguiu el vostre ritme quotidià
sense imaginar que a dos-cents quilòmetres
hi ha un cervellet que us pensa vàries
vegades al dia.
Què és la distància realment
si el cap està aquí i el cor està allà?
La distància és elàstica, com la tija del camagroc,
com la veu que s´enfila a l´afinació de l´agut.
Distància,imaginació,elasticitat...

La segona volta

2009-07-24T09:49:00.004+02:00

Sense adonar-nos en cada decisió triada,descartem tota la resta menys aquella.
Amb cada gest,deixem de fer un ventall immens de possibilitats.
Fem el que hem pensat,i alhora i simultàniament estem descartant múltiples opcions que ja no tenen cabuda,si més no,en aquell moment.
Observem el que mirem -amb sort-,però el que deixem de mirar és molt més que el que mirem.
Triem el silenci i alhora descartem el so.Triem el so i estem descartant el silenci.

Per quan aquella segona volta on poder viure totes les segones opcions descartades?
De tant en tant,en segons quines circumstàncies,sento fluixet unes veuetes a cau d´orella:són les segones opcions... que reivindiquen el seu moment de glòria.

La piscina

2009-07-14T12:43:00.006+02:00

Panxa enlaire,surant a l´aigua blava

m´abandono al no-res.

Els falciots tallen el vent

amb les seves ganivetes

mentre no deixen d´alimentar-se contínuament,

els tomàquets de l´hort que toca a la piscina

són verds,però ja fan patxoca,

les tovalloles de colors pengen de les baranes

indicant que l´estiu ja és aquí.

Nedo d´esquena, i veig com els últims

rajos de sol s´amaguen darrera de la casa de poble.

Amb els braços m´impulso cap endarrera

com un d´aquells sabaters de les basses,

i segurament la meva ment en aquests moments

no és gaire més lúcida que la de qualsevol

artròpode.

Ja he arribat a la paret,ara mitja volta

i a veure l´escenari des de l´altra banda.

Les fonts

2009-07-03T19:05:00.005+02:00

No ens enteníem.
Vas beure de les meves fonts.
Tot va tornar a fluir.
El gust de ceba
te´l trec amb els meus llavis.
Només desitjo que no s´assequi la font.
Que sempre tinguis set per beure´n.

P.D.Dedicat a Joan Vinyoli,en el dia del seu aniversari(per mi és com si hi fóssis)

Borratxera primaveral

2009-06-17T13:15:00.005+02:00

Papallones iridescents ens reben als viaranys.

Caminem per barrancs oblidats,

dos cors-el teu i el meu-captivats.

La verdor ens envolta i del sol aclaparador neix aquesta verdor.

Bernats,marietes,saltamartins i espiadimonis penetren el meu iris.

Abraço amb delicadesa l´escorça d´un vell xiprer

i m´estremeix la seva textura.

Dos bolets ectòpics treuen el nas sota un tronc.

Tinc naturatropisme.

Sabaters als tolls,escarabats d´aigua,

arnes al capvespre,espigues als mitjons.

Pins,alzines,lligabosc,

ortigues i orquídies a les fondalades.

L´interior del label d´una orquídia em

mira directament als ulls,

més sincer que moltes persones.

Em treu la llengua sense cap vergonya.

Vanesses,rogetes,nimfes del bosc,

no pareu mai de dansar!

I el pensament que a les 15h30

tinc hora amb el quiropràctic

em desperta d´aquesta borratxera primaveral.

Vindràs avui

2009-05-26T16:49:00.004+02:00

Tu vindràs després de la pràctica

i em trobaràs al sofà estirada escoltant Los Tellarini.

Farem l´amor.

Junts,pensarem en les petites flors

blaves,roses i grogues que ahir

ens van inundar els ulls;

i en tots els verds

que ens van embolcallar.

Menjarem els colitxos en un arrosset

i tastarem la infusió d´orenga.

Recordarem el gust dolç

de les flors de la jonça i

la no tan amargor dels brots tendres

de l´esbarzer.

La dolçor del bes efímer,i l´amargor dels comiats.

I ens abraçarem en un silenci etern

mentre mirem les engrunes de felicitat

escampades per terra.

Ulls plorosos

2009-05-22T17:21:00.004+02:00

Ja forma part del conjunt.
Arribes al poble, i veus la seva silueta
retallada contra el cel.
Assegut al pedrís,damunt d´aquell tros d´escuma
de color indefinit,veu passar les hores,la gent.
No puc oblidar els seus ulls,
sempre plorosos,sempre vermells.
Aquella mirada abstracta resumeix en
un instant totes les vivències viscudes.
Un pou de coneixement sens fons.
Dues cames adolorides,arquejades
com les branques dels vells avellaners,
el passegen encara pel mateix escenari
d´altres temps
amb diferent decorat.
Per l´arc que formen,voleien,
juganeres,les fulles del til.ler.

Coll de la Ventosa

2009-05-21T18:01:00.004+02:00

El sol càlid ens escalfa de tornada a casa.

Camino sense deixar la pinya resinosa,que ensumo encara.

El temps,ingràvid,sura sobre els nostres caps.

Quatre abellerols,altíssims al cel,

celebren la primavera cantussejant.

Mentrestant,als nostres peus,la ciutat

blava batega un dilluns qualsevol.

Així, de lluny,sembla més petita,

en una ullada l´abastem tota.

A l´horitzó una línia difusa delimita el cel del mar.

La butxaca de la teva camisa porta un tresor inesperat:

la dotzena d´espàrrecs que ens donarem

en tendra truita en arribar a casa.

Antre

2009-05-20T12:27:00.002+02:00

L´antre d´en Pere continua igual que fa molts anys,
cutre,de fusta,sense repintar.
La dona vella amb mocador negre
asseguda en un racó demana una mitjana.
El seu fill li porta.
Aquesta cervesa està molt freda,diu la vella.
El fill posa la cervesa al microones
uns instants i la treu vessant escuma.
La vella,sense dir res,se l´empassa gola avall.
Una arengada sembla que se la miri amb ulls ressecs
esperant temps millors.

Somio

2009-05-14T16:47:00.001+02:00

SOMIO

Somio amb un vent nou

que em geli la cara i em renovi l´esguard.

Amb la llavor que vola amb el vent

i acaba germinant en un terròs qualsevol.

Somio amb els camins perdedors

que encara no sé on comencen ni on acaben,

amb els espàrrecs de marge,

amb les aloses d´abril.

Somio amb els esbarzers que

m´esgarrinxen els braços,

amb els xipresos esqueixats després de la ventada.

Les cingleres,els marges,les basses,els gorgs.

Somio amb les ruïnes d´aquell llogarret :

quatre pedres dretes que s´aixequen al cel

clamant als visitants que recordem el seu passat.

Somio amb l´aigua que,després de la tempesta,

brolla arreu i s´escola barranc avall.

I somiant,somiant,m´imagino

un futur fèrtil,planer,

on res és el que sembla

però tot és el que ha de ser.

Somio amb un vent nou…

que em renovi l´esguard.

Tanco,obro

2009-04-02T10:49:00.009+02:00

Tanco els ulls, les mans.
Lentament,em trasllado a un bosc humit,
net,venerable,lluny de tot i de tothom.
Obro els ulls, la ment,el cor.
Torno a la ingenuïtat primigènia
de quan érem uns nens.
Tanco la boca,obro la boca.
Inhalo el baf que se m´ofereix pur.
Tanco els punys,obro els punys.
Em preparo.
Obro els narius,ensumo el futur.
El rastrejo.
Oberts els porus de la pell,
m´amaro de suor,percebo el que vindrà.
Obro els ulls un instant,tanco els ulls,
escolto,flairo,exploro.
Nigromant salvatge,l´avenir ja és aquí.
Un germinat d´aglà em dóna la benvinguda
a la quimera del somnis,
en un tancar i obrir d´ulls.
Tanco,obro.

Fa temps

2009-03-12T12:22:00.005+01:00

Fa temps que espero el moment oportú.
Ha de ser un moment tranquil,serè,clarivident.
Segur que el sabré reconèixer,
fa molt de temps que ens esperem mútuament.
Llavors,respiraré a fons,miraré al cel,tancaré els punys,
i llançaré un crit ensordidor
que trencarà la dura clova.
Per fí,seré lliure.
Fa temps que espero el moment oportú.

Nena blanca

2009-02-21T11:30:00.004+01:00

Ahir la meva neboda em va sorprendre llegint-me una poesia escrita per ella.
Jutgeu vosaltres mateixos:té dotze anys.
Jo em vaig quedar bocabadada...

Nena Blanca

Nena blanca que llegeixes
Gata groga que la mires
Nena blanca que il.lumines
Gata groga que suspires.
Vestit vermell,cua groga
Ulls blaus cadascuna,
Mitjons de cada,
Pelatge espès,
Cabell ros,
Ungles d´acer,
llibre obert,
Nena blanca.

Nena blanca que badalles
Gata groga que vigiles
Nena blanca que camines
Gata groga que te´n cuides.
Quadern de pell
Collar molt vell
Diadema lila
Bigotis largs
Lletra torçada
Miols aguts
Quadern obert
Nena blanca.

Nena blanca que et pentines
Gata groga que tot mires
Nena blanca que estudies
Gata groga que rumies.
Veu fina
Orelles potents
Mans petites
Dents lluents
Dossier obert
Nena blanca.

Cèlia Antón

Diumenge fred a Capafonts

2009-01-24T11:13:00.005+01:00

Són les 12h del matí i estic arrepapada al sofà de color verd del menjador.Sento les gotes d´aigua que neixen del desglaç del gel de la terrassa.També el repic dels veïns de baix.Sento el tic-tac del rellotge,tan imperturbable com sempre.Al costat,tinc la tauleta de fusta on acabo de posar un got d´aigua i un plat amb talls de préssec en almívar.Veig el blau del cel i els núvols blancs darrera les muntanyes.He estat llegint dues hores a l´Haruki Murakami.Avui no em trobo bé i he hagut de quedar-me a casa.La lectura de l´Haruki et deixa en un estat d´ànim difícil d´explicar:entre melangiós i trist,entre oníric i...no sé.
David ha marxat a caminar.No estic menys feliç per estar aquí,només és diferent.De tant en tant,em ve un d´aquells recargolaments que m´han obligat a estar on estic.He esmorzat mitja poma:no tinc gana.
Sembla que l´ànima agafi el tarannà del cos.I avui el cos està aixafat,i l´ànima no està molt diferent.Estic bé,però.A banda dels rots i el mal de panxa no em passa res més.Els peus una mica freds això sí.La Tª del menjador ja s´apropa als 20ºC i me n´alegro.

"Mi porvenir" Henri Michaux

2008-12-27T12:08:00.003+01:00

"Acabaré de una vez por alcanzar un país de sonrisas.

Una brisa formada de carícias ya me lleva hacia él.Se me incita,está ahí, me aguardan,se sabe que llego.

Porvenir,puesto que debes,puesto que vas a invadirme,lleguemos a tiempo,escucha,más deprisa,acércate,atráeme,porvenir,puesto que debes puesto que vienes...."

Adéu,Pelai 52

2008-10-31T10:39:00.005+01:00

Asseguda al tamboret.El rellotge diu que són les 10h42.Plou.Dia tranquil.Sembla que la gent avui està per d´altres assumptes.Demà és festiu,i alguns van a comprar al mercat,o fan preparatius si és que finalment es decideixen a passar el cap de setmana fora:el temps sembla que convidarà a estar dintre de casa,menjar castanyes calentones, i fer algun mos i glops de vi.
Però avui també passen d´altres coses.Entre elles,un quiosc petit,amb dècades d´existència al centre de BCN baixa les seves persianes per sempre.Aquest quiosc ha vist de tots colors.I el color que té des de fa temps vira de gris cap a negre.Tot té un inici i un final.I el final, li arriba avui.
Qui més podria explicar-vos records i anècdotes no és aquí amb mi.És el meu pare.El Sr.Sales ja fa uns anys que es va jubilar.Ell,i d´altres persones que han circulat per allà durant aquests anys, són els que més tenen per comentar.Queden lluny els anys fructuosos,quan es venia quasi tot.Els "lots",els bitxos de plàstic,les ulleres de sol,les bosses,els retoladors que feien arribar els paquets més ràpids,els cinturons,les carteres...Tot un món que desapareix,que ja se´n va anar fa molt de temps.Els recanvis generacionals no sempre són cap a millor.
Adéu Pelai 52.No oblidarem que a tu et devem molt del que tenim avui.Segur que quan algun dia passem pel davant, no podrem evitar mirar de reüll el lloc on estava aquell xiringuito on alguns Sales han viscut bona part de la seva existència.
Bon vent i barca nova...

Jo també vivia bé

2008-10-07T15:18:00.012+02:00

"A casa meva vivia bé; tenia tantes nines i tants ninos com volia, menjava sempre cervellets de colomí i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d'ametlla tendra, dormia fins que se m'acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. S'obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: «Volem que la nena que ho té tot vingui a collir-nos abans que l'abella faci mel de nosaltres».

Mercè Rodoreda

Molt bonic...
No coneixia aquest text...

"Jo també vivia bé.Menjava entrepans de carn salada que assecava la mare,jugava al pati i corria molt,i gairebé ningú em podia agafar.A la nit sopava sopes de llet i escrivia el meu diari secret.Somiava que viatjava pel món,i cuidava animals salvatges,i podia parlar amb tots els animals.Jugava al terreny fent forats amb pedres,pals,i agafava la bicicleta,i aquell era el meu món.De nit em gratava les picades de mosquit i veia ombres amb formes fantasmagòriques a la roba que havia deixat a sobre la cadira.De vegades somiava que una bruixa em perseguia i jo no podia córrer,com si anés a càmera lenta.M´imaginava contes.Ah!I teníem un llessamí que feia flors oloroses com les que tu dius.Fa uns anys es va assecar, però sempre que passo pel costat del lloc on era,recordo l´olor que feien sobretot a les nits d´estiu.Jo també vivia bé.
Miràvem els estels i el primer que en veia un de fugaç cridava i avisava als altres que,gairebé mai estàvem a temps de veure´l.Quan plovia anàvem a buscar cargols amb una galleda i una llanterna,i acabàvem amb les mans totes bavoses.M´agradava veure les erugues,i els colors i formes tan vistosos que tenien.A la mare,no li agradaven tant,amb el temps ja vaig saber per què.La mare em va ensenyar a reconèixer els bolets bons dels que no ho són,les flors,les plantes,els arbres.Tot el que sabia m´ho ensenyava.Jo també vivia bé Mercè."

MªJosé Sales

14 de juliol

2008-07-15T09:52:00.004+02:00

14 de juliol,dia nacional de França.
Llevar-se a les 11h30.Esmorzar formatge fresc de cabra fet per l´Eva i el Sergi de Capafonts,amb melmelada feta per mi d´albercocs tocadets del terreny.Suc de pera fresc.CD de Ben Harper al moble del menjador.Tornar al llit.Besar-te,tocar-nos,acoblar-nos sense suar.Quin privilegi al mes de juliol.Relax.A la dutxa.No hi ha gana:no dinem.Mires internet.Rego plantes i trec fulles seques.
Marxo abans que tu.Arribo a la consulta.Pressupost de l´aparell d´aire condicionat sota la porta.Preparatius per operar una gata de piometra.Arribes.Operem la gata,exitosament sembla.
Rentar a la Nela,la gossa marroneta de la veïna del 1r 4a.Posar el xip a Coco,el nou cadell d´American Staffordshire.Vendre pipetes i d´altres productes antiparasitaris.Visitar al Panxo xafat pel tractament contra Leishmaniosi.Netejar la banyera,escombrar.Passa el de MRW per recollir mostres de sang i d´orina de dos gossos diferents.La Isabel passa a recollir paperassa per fer l´Iva i l´IRPF del trimestre:a pagar un bon pessic dintre de res.I encara,agafar el cotxe i passar a recollir la gossa ingressada el cap de setmana i portar-la a la seva mestressa.Se n´ha sortit:estupend!Xerrar amb David i Victòria.Conec a la Lilí,el seu nou cadell,una preciositat de tres mesos.Són les 22hores,arribo a casa.Et penso però ja he apagat el mòbil i no t´escric sms.Fantàstica la doble finestra que tenim ara oi?Me n´alegro molt.Demà més.

"Pa gozar"

2008-06-14T12:03:00.005+02:00

Em creia que,de retruc, m´havia ficat en una d´aquestes pàgines eròtiques que tant abunden en la xarxa.Però creiu-me,només buscava un bon exemplar de gos de mida petita per informar a una clienta.M´havia comentat que buscava o bé un canitx o bé "un bichón" maltès(disculpeu però no he pogut trobar el nom en català).Així que enllaçant enllaçant he anat a parar a una pàgina de criadors de vàries races,on els exemplars tenen noms tan suggestius com:"Señores faltaba yo","Sabrosura","Divina de la muerte","Escándalo","Orgàsmica","Olé mi niño","Lo más","Garbosa",etc.Potser poden donar idees a algunes fèmines de quin sobrenom posar-se,o de com aconseguir atraure totes les mirades.Amb aquests tupès que he vist us asseguro que no et deixen indiferent.
M´he posat a pensar en com devien desfilar aquestes beutats per les pasarel.les canines i deuen ser tot un exemple d´elegància i refinament,en fi,el súmmum.Potser no sabeu que ja n´hi ha spas per gossos en els quals s´aplica tractaments terapèutics a la pell,com argila vermella amb ginko biloba,etc.Es veu que aquestes bombolletes relaxen i mimen la pell com,de moment cap altre tractament tòpic l´ha pogut fer.Aquestes esveltes de quatre potes semblen adaptar-se molt bé a les nostres vides humanes.Així que ja ho sabeu,si sou uns amants del sibaritisme caní aquests són sens dubte els vostres exemplars.

Perifèrics

2008-06-07T13:10:00.002+02:00

No passarà un dia sense que descobreixis alguna cosa més.I avui li ha tocat als "perifèrics".
Perifèric:Relatiu a la perifèria.
Perifèria:Contorn o superfície exterior d´un cos i la part que s´hi acosta.
Doncs resulta que jo no en tenia ni idea que un teclat o un ratolí podia ser un perifèric,però es veu que es poden dir així.Sí,encara tinc uns coneixements molt limitats de temes informàtics i relacionats.
La qüestió és que he entrat en una botiga d´aquestes que compren objectes de segona ma(que en aquest cas era nou) a vendre un teclat Dell nou de trinca,però m´han dit que ja no compren perifèrics.I és clar,jo m´he quedat,a banda de amb un pam de nas,amb una d´aquelles cares característiques de quan saps que s´està escapant alguna informació que no controles.
Llàstima!
Per cert,si algú li interessa un teclat Dell nou de trinca i multimèdia,que ho digui.Ho deixo a bon preu.

Miro i no trobo

2008-05-20T09:51:00.005+02:00

Miro i no trobo.I quan trobo no és quan miro.
És quan acuclo els ulls que veig el que m´agrada.
Se m´enfonsen els peus en les misèries del món
i cada vegada em costa més avançar en aquesta realitat.
L´ombra del món em cega mentre intento recordar la teva nuesa.
Avui ningú m´acarona l´ànima ni es gronxa en el meu cor.
Avui ningú ha abraçat la foscor de la nit.
Avui els altres cossos eren autòmats dirigits per radiocontrol.
Avui ningú m´ha parlat de les mirades que ballen tangos solitaris.
Em deleixo per un tros de verd.
Avui és ja fa mil anys.
Avui m´ha besat l´aigua de pluja.

Cercles

2008-05-09T12:32:00.002+02:00

Capvespre.Moment tranquil,al costat del Pont Vell.
L´aigua avança,sinuosa,sota la teva arcada.
Els cants dels ocells,repetitius i insistents
fan un cànon constant i infinit.
El "pedale" de la remor de l´aigua no cessa.
La primavera arrasa.Tot esclata.
La natura és viva.
Els sabaters,a l´aigua,fan carreres a contracorrent
sense que,aparentment,hagin d´obtenir cap premi.
Els cercles que deixen sobre l´aigua,
se superposen fent subconjunts,
com aquells que estudiàvem a matemàtiques, temps enrere.
Semblen banyistes en una gran piscina
sota l´atenta mirada del socorrista.
Aliens a la meva presència(o així m´ho sembla),
són lliures.
Aquí,i ara és com millor estan.
Com millor estem.
Fer,com si ningú et mirés,però estar espectant de tot.
Ara copço el millor de cada moment.
La felicitat ve sola,sense pressa,
quan menys t´ho esperes.

Shh!silenci

2008-04-09T20:03:00.003+02:00

El capvespre ha deixat,lentament,pas a la nit.
La foscor abraça completament la vall.
A la vall viu el poble,i en el poble,avui,nosaltres.
Negra nit.S´ha apagat la llum del mas del Dineral,
s´han callat definitivament els estornells.
Massa fred pel cric-cric dels grills.
Avui no hi ha ponentada.
Ni un ànima al carrer.
Shh!Silenci absolut.
Ara,el meu cap descansa sobre els teus genolls,
i rep delerós el teu palmell obert.
El temps passa i no passa.
Els ulls se´m tanquen mandrosos
mentre l´insconscient troba el seu moment.
Shh!Silenci.
Si-len-ci.

Auvèrgne,març 2008

2008-03-27T12:22:00.010+01:00

Estem encantats de trobar aquest rètol per aquestes terres.Es nota que,qui sigui,va insistir en que aparegués Catalunya ben gran,i en primer lloc!!

Lac Pêcher

Col de la Sèrre,1363m

Accès a Puy Violent

Empelta´t en mi

2008-02-21T11:57:00.000+01:00

Empelta´t en mi.

Acobla´t fermament i esperem la saba nova.

Pausadament,i com un miracle,

floriran de nou les primaveres.

Empelta´t en mi.

Les Virtuts

2008-02-20T11:50:00.000+01:00

Diumenge de febrer assolellat.

Només xiprers,brucs,llentiscles i matabous

acompanyen aquestes pedres blanques.

Només les mallerengues i el brunzit de les mosques

trenquen el silenci.

Només nosaltres,ara,asseguts en aquest banc de fusta improvisat.

Ni set,ni gana.

Sí que té alguna virtut aquest lloc si saps apreciar-la.

Encararem de nou el camí,i la vida,

igual que les Virtuts encara el seu futur.

Tant de bo no perdi res d´aquest encant que ara li trobo.

Coordinació,comunicació i altres

2008-02-13T11:28:00.000+01:00

No em pensava fa uns anys,que més endavant,m´hauria anat tan bé saber més de conceptes com comunicació,mediació i coordinació.
Que de boca meva sortirien tantes vegades paraules com consens,diàleg,unió.
Que m´estaria hores discutint,dialogant ,amb d´altres persones sobre el futur d´una trajectòria,d´un projecte.
No em pensava que una assemblea fos tan important.
Que necessitaria saber més d´economia,de subvencions,de legislació.
Que hauria de parlar i negociar amb advocats.
Que em caldria tant comunicar i que em comuniquessin.
Que es necessita coordinació" a tempo" per que tot rutlli bé.
Que els mails podrien convertir-se en una arma de dos tallants.
Que estigués tant de temps pendent d´una pantalleta només per que em comunica alguna notícia nova.
No em pensava que el debat i les diferències em podrien enriquir de la manera en què ho han fet.
Però ara que ho penso bé...era previsible que tot això em fes falta en algun moment...
Intentaré esforçar-me per fer, el que depèn de mi, el millor possible.
Que així sigui...

"De gallina de pell"

2008-01-30T13:18:00.000+01:00

No puc descriure totes les sensacions que vaig sentir dissabte passat.Va ser el premi a l´esforç,a la constància,a la perseverança.A dir: hi som,estem aquí,i us anem a entregar el millor de nosaltres.

Ja només sortir,al veure la quantitat d´assistents que hi havia,va ser molt motivador.

Vam tenir un públic excepcional,entregat des del primer moment i que semblava que sabia que això era molt més que un concert.I és que ho era.

Per això els sentiments estaven a flor de pell:gratitud a tothom que ens ha recolzat.Gratitud a cada cantaire per la feina feta.Gratitud a Murat per creure en nosaltres i en les nostres possibilitats.Gratitud a cadascú dels que han fet possible que tiréssim endavant en els moments més baixos.Gratitud davant dels aplaudiments.

Hem fet bona feina aquests tres mesos,però tenim per endavant un munt de projectes a realitzar encara.

Companys,tenim per endavant el 40è aniversari.

Res no em faria més feliç que riure i,per què no, plorar amb vosaltres en aquesta aventura.

Una càlida abraçada a tots.

Sensacions

2008-01-18T17:40:00.000+01:00

Són les 15h30.Fa sol i una temperatura primaveral.Asseguda en un banc observo una parella de pebrers bords Schillus molle L.,amb la seva innata elegància.El vent suau fa dansar les gràcils branques.Les seves fulles brillen com si fóssin de plàstic.

Davant, una botiga de saldos de roba.

Jo,avui, també tinc el cap dansant,com flotant.Una mica aquí,i força més allà.

Una cervicàlgia fa que floti en l´espai, i res sigui real.Fa que actuï automàticament.Que els braços pesin com si portessin un llast.Que el cap estigui en un precari equilibri.Sort que la resta del cos sembla que sap el que ha de fer,ell solet.

I alhora,també em sento una mica saldo,ara mateix.Diria que el meu valor(?) és inferior al normal.

Un ocell comença a xiular marcant el seu territori.Amb aquestes temperatures estan enganyats i els sembla ja l´època de fer el niu.Fa dos dies que ja he vist dues mimoses en flor:del millor que em puc trobar al barri en aquest temps.

Són d´aquells dies en que si no veus ningú conegut,millor.Si no et parlen,millor.Si no has d´escoltar ningú,millor que millor.Si no has de cumplir horaris i treballar,molt millor.Si no has de donar explicacions,encara millor.

No em passa res,i em passa de tot.

No sento res,i res no sento.

Un colom empaita insistent una femella indiferent.L´herba creix entre els espais dels maons mal posats del carrer.Fa bonic,verdeja.

El carrer on estic és el C/Aneto.I em fa pensar en l´última vegada que he llegit,o vist, o escoltat Aneto.

Estar,no he estat mai a dalt del cim,sí a prop.Però veure´l de molt lluny,això sí que fa molt poc.No arriba ni a una setmana i va ser des del mirador del poble de Rojals,a la Conca de Barberà,al costat de l´església.

Es veia tota la carena nevada,i la vista era magnífica després d´aquells dies de vent.S´albirava des de l´Aneto, a l´oest,passant pel Pedrafora,el Canigó,i ja més a l´est i més a prop,el Montmell,el Montsant i la Mola.

Privilegiada ubicació la d´aquesta església.

Se´n va el sol darrera d´un bloc de pisos.I jo me´n vaig deixant darrera un altre bloc.

Sol d´hivern

2008-01-12T12:39:00.000+01:00

Surten crosses al sol

arrossegant ànimes perdudes.

Surten bastons aguantant mirades infinites.

Cadires de rodes a la plaça

transporten retines suplicants.

Cors arrossinats es despleguen

per rebre un raig de sol d´hivern.

Són els supervivents,els superjos,els superhomes.

La purga d´any nou

2008-01-05T12:31:00.000+01:00

I Ell plora per rebre l´any nou.Ell escolta Ray Lamontagne i beu.Beu,plora i envia sms.I es moca.Però no estem tristos,només melangiosos.Les llàgrimes llisquen per la galta.Ens abracem.

Trencar la cuirassa,afegir unes quantes llàgrimes i una bona dosi de vi.Afegir els bons moments passats a la barreja,i fer un gir de cent-vuitanta graus.Presentar.

Ja després de les campanades(van anar més ràpides o només és una sensació meva?),el raïm,que no ha valgut res,i el cava.Serà que les bombolles del cava fan aflorar a la superfície tot allò que portem dins,ben amagat,ben guardat?

Quan som més nosaltres,quan ens hem deixat anar o quan mantenim aquell posat?Serà que ens enganyem cada dia?Serà que tot es complica?

Serà,això sí, la purga d´any nou.Aviam si ens dura els tres-cents seixanta-sis dies del dos-mil vuit.

Terol al desembre

2007-12-13T13:21:00.000+01:00

Munts de cagades d´ovelles,

turons secs i ressecs amb romanins esgrogueïts.

Serpentegen rierols amagats entre parets:vida.

Voltors sobrevolen els nostres caps,cabres a les penyes altes.

Pobles ficats en el paisatge o el paisatge que es fica dins dels pobles.

Ermites deixades de la mà de Déu.

Les campanades sonen dues vegades,per si de cas...

Carreteres zigzaguejant per l´agrest paisatge.

Oliveres als bancals.Tractors que escriuen damunt la terra.

Bosses blanques als presseguers nus.

El sol brilla,núvols esfilagarsats sobre l´horitzó.

Bufa el vent.

Fòssils mai trobats esperen el pas dels dies,dels anys,dels segles.

Pintures d´altres temps en temps d´altres pintures.Símbols.

Un esquirol vola entre les capçades dels pins,

però ningú el veu.

Sèquies amb llim transporten només silencis

d´un lloc a un altre.

Un ramat d´ovelles i el seu pastor passen les hores

aliens a la resta del món.

Les fulles ocres,grogues i vermelles s´apilonen

a la riba del riu en un ordre desordenat.

La pell d´una mandarina destaca en el terra.

Només les roques ens donen la benvinguda.

Gris,taronja,vermell,blanc:colors de pedra.

I silenci.Molt de silenci.

La teva mà i la meva s´enllacen en un gest igual de silenciós.

Fàstic

2007-11-29T19:18:00.000+01:00

Cada dia que passa intento comprendre algunes actituds,diguem-ne humanes, que no les considero gens humanes.I no me´n surto.I cada dia menys.

I cada dia em donen més exemples.

Només cal mirar els diaris o veure la televisió,per exemple...

Però ja ni això.

En el nostre entorn més immediat,només que facis una vida mínimament activa, te´n trobes gent d´aquesta que ara us explicaré.Però alguns d´ells/es tenen tanta astúcia,tanta retòrica, que trigues mesos,i fins i tot anys a adonar-te de la seva malignitat.

Són persones que no dialoguen,només ho fan veure,que no escolten de veritat,només exposen i imposen la seva raó .Gent molt curta de mires,gent molt pobra per dintre,però molt ben camuflada dintre de la societat,i sovint ben posicionada.

Gent que te la dóna per darrera.Que no li importa el temps,els esforços,la il.lusió que els hi has dedicat.

Gent que s´empara en "no tinc temps" ,o "ara no"per això o per allò altre,que precisament per tu és l´important.

És gent que sovint s´envolta de molta gent,però van canviant perque al final fan pudor i,per sort, algunes persones els "calen" i s´allunyen d´ells.

Gent que té còmplices,sense els quals no són ningú.

És gent que creix ella a base de fer petits als que té al costat fent-los veure que creixeran amb ells,a base d´anul.larlos,però això sí, aprofitant-se d´ells.I realment només creixen ells i els seus projectes cada vegada més grandiloqüents.Et dirigeixen cap a on ells volen,i sinó... fora.

Gent que des de fora sembla que tira del carro,però que el carro realment és tirat per persones com tu,o com jo.

Gent que només vol acaparar,aixafar els altres,engrandir el seu ego,utilitzar per després llençar.

És gent a la que sense adonar-te acabes dedicant molt del teu temps,per malauradament després penedir-te,i molt.

Actituds de prepotència,d´egoisme.

Actituds de maquiavel.lisme, de cinisme,de manipulació.

A on us porta això?Al poder?Qui us heu pensat que sou?

Us oblideu que no sou més que un més?Que no teniu més drets sobre els altres que la resta?

Us oblideu que hi ha regles no escrites de consciència,de dignitat que tothom sap quines són, i no cal dir-les,però sí cumplir-les.

Només espero,i ho desitjo fervorosament, que tot això us retorni com una gran bola de neu lliscant per un pendent.Millor encara, que es faci una megapilota i us esclafi com un escarabat d´aquells negres brillants.És la pilota de tota la merda que heu anat escampant arreu,i que ara fa un canvi de direcció,es reorganitza, i us aixafa amb tot el seu pes,com la cosa més insignificant del món.

Com el que sou en realitat.

Encara que us dolgui molt.

De "marxa" al Baix Aragó

2007-11-09T19:38:00.000+01:00

Tardor mogudeta.

Baix Camp,Maestrat,Mezquín...En pocs caps de setmana,no paro amunt i avall.Després d´aquest necessitaré descansar una mica crec...

Demà me´n torno a anar al Baix Aragó.

Fa ja set anys que m´apunto amb els tiets a la marxa senderista del Mezquín,que cada any surt d´un poble diferent dels set que el conformen.

No ens uneix res especial amb aquelles terres,però m´hi sento molt a gust.Passarem,de ben segur,entre oliveres mil.lenàries,totes ben arrenglerades.Caminarem per senders mig oblidats els 364 dies de la resta de l´any,trepitjarem pedres,i bassals si ha plogut.Pujarem,baixarem.Als controls ens aniran alimentant regularment,gairebé cada hora:que si xocolata,que si fruita,que si pernil, que si pa amb vi i sucre...

Per un dia donem feina,però ells la busquen,i repeteixen,a més.Serà que ens hi volen...M´agrada també donar vida a aquestes petites zones que estan fora de les rutes més turístiques.Que només tenen la terra,el paisatge,les oliveres,la seva gent...Però no tot és o pot ser previsible,i això m´agrada també.

I nosaltres què hi busquem?Jo busco entre d´altres coses, sensacions.Mentre estic allà caminant, el meu esperit o animeta o com vulgueu dir-li,s´està carregant de nous colors,noves formes,noves textures,i l´ull humà és molt agraït.

No ens adonem i s´han passat 5 o 6 hores i ja tornem a ser al poble,on ens donaran de dinar.

I després...petita pausa i cap a Barna de nou,amb pastissets boníssims de confitura de carbassa,i un bon oli verge de la zona.

I a esperar un any més,segur que mereix la pena!

P.D.Ah!El Mezquín rep el seu nom pel riu del mateix nom que passa per allà,de cabal més aviat minso.

http://www.marchamezquin.es/

Guerrer en posició

2007-10-16T13:04:00.000+02:00

I d´aquests també tenim a la natura!No us sembla el millor guerrer que heu vist mai?

Jo l´he descobert una mica tard,però us asseguro que no et deixa indiferent quan veus un bitxo d´aquests per primera vegada.

Gràcies a un amic que m´ha ajudat a identificar-lo sé que pertany al grup de les mantis, i que es diu Empusa pennata. Joaquim i David,gràcies de nou.

Jo em quedo amb aquesta imatge, no feta per mi ,però que m´ha deixat embadalida.

De mollerics i rubiols

2007-10-16T11:53:00.000+02:00

Discretament ja ens hem estrenat amb una guarnició de bolets aquest any.
De moment molt, però que molt... poca cosa.
I no rovellons,ni ceps,ni els més preuats.I molt caminar per poc fruit,però...
a les muntanyes de Prades comença a moure´s alguna cosa...
La sorpresa la van donar primer un grapat de rubiols,Agaricus silvicola, trobats al costat d´uns pins a peu de carretera.Hi havia mig quilet i,després de nets, va permetre fer un remenat amb alls per sopar.Com no hi comptàvem va ser tot un regal.
I l´endemà...després d´una caminada de tres hores i mitja,anàvem d´excursió de fet,vam arreplegar alguns mollerics,Suillus granulatus, vora el camí.Aquests van ser la guarnició del segon plat del dia.
No vam tenir cagarrines com a mínim,encara que jo no hi confiava gaire,entre els uns i els altres...
Aviam si segueix plovent i algun rovelló ens alegra l´existència.
Em diuen que a la tardor ja porto el xip dels bolets quan surto a caminar,i crec que tenen raó.No és el mateix...Hi ha "mono" de bolets.Més que res de trobar-los,que em fa molta més il.lusió que menjar-los.Però a tot m´apunto.
Apa!Bona passejada i a disfrutar amb els premis de consolació que ens ofereix el bosc en un any no gaire brillant boletairement parlant.

I cada vegada

2007-09-27T12:58:00.000+02:00

I cada vegada m´interessa menys

el que interessa molt a gairebé tothom.

Prefereixo un tros de formatge d´ovella

al millor mòbil del mercat.

Prefereixo regar l´stachys

que xerrar per cortesia amb una coneguda.

M´és més important pelar una ceba

que estar fent zàping al sofà.

Vull que el sol m´acaroni la cara

abans que m´invitin a un casament.

M´agrada més la teva olor

que l´última fragància de Paris.

Les grans marques no són res

comparat amb la marca que em deixa

el somriure d´un nen al carrer.

Prefereixo cagar al camp

que entrar a la majoria de lavabos.

Anar en metro molta estona m´agobia,

i si és la L1 encara més.

La solitud no m´avorreix.

Prefereixo tacar-me agafant una móra

que maquillar-me la cara.

Prefereixo menjar un ou ferrat

de les gallines de la meva mare

que anar al Bulli.

Miro els arbres amb més amor i interès

que a moltes persones.

Tinc desig d´anar a un poble petit

i deixar l´urbs pels urbanites.

No puc passar sense saber-ne més de les plantes de casa.

No puc passar sense l´oli d´oliva verge extra.

No puc passar sense veure el mar per molt de temps.

No puc passar sense trepitjar camins,descobrir fonts,

coves,cims,rius i pobles.

No puc passar sense les teves abraçades.

No puc passar sense la teva mirada.

No puc passar sense.

No puc passar.

No puc.

No.

No ara...

Salzburgerland

2007-08-27T15:13:00.002+02:00

Cau la pluja insistent,

la boira cubreix els cims.

Escoltem en Roger Mas

i penso en fer l´amor amb tu.

I hi ha revolts verdíssims

zigzaguejants,i "moos" als camins.

I un ciclista es mulla.

I m´amaro de tant de verd i de tanta pluja.

Una filera d´arbres ens saluden,

i una nena rossa m´ofereix un pom de flors

i bec alguna cosa semblant a un cigaló.

I el fum de la cigarreta

sembla la boira dels cims.

I tot es barreja i res no fa nosa

i el pendent és del 12% però no m´importa.

Ja has demanat el desig?

2007-08-03T18:27:00.000+02:00