(Per llegir-lo lentament i amb un especial estat d´ànim:"aquell".)
M´has descobert l´olor dolça
de les flors del teu til.ler.
(Em pregunto ara,com podia viure
sense conèixer-la?).
Til.ler,una reverència per tu i la teva grandiositat:
n´hauràs vist de tots colors.
M´has descobert el paradís
en les teves aigües maragdes,miralls transparents,
que em fan l´ullet amb els últims rajos de sol del capvespre.
És el gorg del Brugent,geladíssim ,on jo,nimfa per uns instants,
em summergeixo.
Quan surto sóc una altra:més lleugera,més
fresca,més jo.
Regalimo felicitat per tot arreu.
El so de l´aigua,la brisa del riu, i res més.
I m´has redescobert el cant dels grills a la nit,
i l´aranya que,insistent,torna a entrar a la casa,
i els matolls aromàtics dels teus camps,
i la serp blanca del costat de la bassa.
I els avellaners,els ametllers i l´estepar florit.
I, allà dalt, veig la Ninota i el Picorandan,
la parella vigilant.
I sobretot, m´has descobert la melangia
de no saber quan tornaré a gaudir-te...
Que sigui ben aviat.
