"De gallina de pell"

No puc descriure totes les sensacions que vaig sentir dissabte passat.Va ser el premi a l´esforç,a la constància,a la perseverança.A dir: hi som,estem aquí,i us anem a entregar el millor de nosaltres.

Ja només sortir,al veure la quantitat d´assistents que hi havia,va ser molt motivador.

Vam tenir un públic excepcional,entregat des del primer moment i que semblava que sabia que això era molt més que un concert.I és que ho era.

Per això els sentiments estaven a flor de pell:gratitud a tothom que ens ha recolzat.Gratitud a cada cantaire per la feina feta.Gratitud a Murat per creure en nosaltres i en les nostres possibilitats.Gratitud a cadascú dels que han fet possible que tiréssim endavant en els moments més baixos.Gratitud davant dels aplaudiments.

Hem fet bona feina aquests tres mesos,però tenim per endavant un munt de projectes a realitzar encara.

Companys,tenim per endavant el 40è aniversari.

Res no em faria més feliç que riure i,per què no, plorar amb vosaltres en aquesta aventura.

Una càlida abraçada a tots.

Sensacions

Són les 15h30.Fa sol i una temperatura primaveral.Asseguda en un banc observo una parella de pebrers bords Schillus molle L.,amb la seva innata elegància.El vent suau fa dansar les gràcils branques.Les seves fulles brillen com si fóssin de plàstic.

Davant, una botiga de saldos de roba.

Jo,avui, també tinc el cap dansant,com flotant.Una mica aquí,i força més allà.

Una cervicàlgia fa que floti en l´espai, i res sigui real.Fa que actuï automàticament.Que els braços pesin com si portessin un llast.Que el cap estigui en un precari equilibri.Sort que la resta del cos sembla que sap el que ha de fer,ell solet.

I alhora,també em sento una mica saldo,ara mateix.Diria que el meu valor(?) és inferior al normal.

Un ocell comença a xiular marcant el seu territori.Amb aquestes temperatures estan enganyats i els sembla ja l´època de fer el niu.Fa dos dies que ja he vist dues mimoses en flor:del millor que em puc trobar al barri en aquest temps.

Són d´aquells dies en que si no veus ningú conegut,millor.Si no et parlen,millor.Si no has d´escoltar ningú,millor que millor.Si no has de cumplir horaris i treballar,molt millor.Si no has de donar explicacions,encara millor.

No em passa res,i em passa de tot.

No sento res,i res no sento.

Un colom empaita insistent una femella indiferent.L´herba creix entre els espais dels maons mal posats del carrer.Fa bonic,verdeja.

El carrer on estic és el C/Aneto.I em fa pensar en l´última vegada que he llegit,o vist, o escoltat Aneto.

Estar,no he estat mai a dalt del cim,sí a prop.Però veure´l de molt lluny,això sí que fa molt poc.No arriba ni a una setmana i va ser des del mirador del poble de Rojals,a la Conca de Barberà,al costat de l´església.

Es veia tota la carena nevada,i la vista era magnífica després d´aquells dies de vent.S´albirava des de l´Aneto, a l´oest,passant pel Pedrafora,el Canigó,i ja més a l´est i més a prop,el Montmell,el Montsant i la Mola.

Privilegiada ubicació la d´aquesta església.

Se´n va el sol darrera d´un bloc de pisos.I jo me´n vaig deixant darrera un altre bloc.

Sol d´hivern

Surten crosses al sol

arrossegant ànimes perdudes.

Surten bastons aguantant mirades infinites.

Cadires de rodes a la plaça

transporten retines suplicants.

Cors arrossinats es despleguen

per rebre un raig de sol d´hivern.

Són els supervivents,els superjos,els superhomes.

La purga d´any nou

I Ell plora per rebre l´any nou.Ell escolta Ray Lamontagne i beu.Beu,plora i envia sms.I es moca.Però no estem tristos,només melangiosos.Les llàgrimes llisquen per la galta.Ens abracem.

Trencar la cuirassa,afegir unes quantes llàgrimes i una bona dosi de vi.Afegir els bons moments passats a la barreja,i fer un gir de cent-vuitanta graus.Presentar.

Ja després de les campanades(van anar més ràpides o només és una sensació meva?),el raïm,que no ha valgut res,i el cava.Serà que les bombolles del cava fan aflorar a la superfície tot allò que portem dins,ben amagat,ben guardat?

Quan som més nosaltres,quan ens hem deixat anar o quan mantenim aquell posat?Serà que ens enganyem cada dia?Serà que tot es complica?

Serà,això sí, la purga d´any nou.Aviam si ens dura els tres-cents seixanta-sis dies del dos-mil vuit.