Exèresi

Ha començat per la més petita. Ha agafat la fulla de bisturí i després d´uns segons d´observació ha fet un moviment ràpid i net arran de berruga, tot estirant-la una mica. Ha notat una petita i breu coïssor, en cap cas dolor. Ha agafat el petit tros de carn ja separat del seu cos, l´ha fet rodolar entre els dits mentre se´l mirava i l´ha llençat a la paperera del bany. Ha fet pressió uns minuts mentre desinfectava amb alcohol el punt minúscul que sagnava. Seguidament ha repetit l´operació amb una altra berruga de la mida d´un gra d´arròs inflat. Ídem, però amb una mica més de sang. L´ha sorprès veure que la sang era ben vermella. Ha tornat a agafar la fulla de bisturí, platejada, brillant, tan potencialment letal, i tot just abans de guardar-la s´ha mirat les venes del canell esquerre. Ha imaginat com de profund i quina força seria necessària per fer un tall que arribés còmodament a les venes. S´ha imaginat el terra d´un blanc impol.lut del bany tacat de sang. Com a les pel.lis ha pensat. Serenament ha guardat la fulla de bisturí i ha anat a beure aigua a la cuina per prendre´s mitja pastilla de relaxant muscular. La cervicàlgia va a menys però no se´n refia. "El mapa i el territori" de Houllebecq l´esperava al llit.

Poesia bengalí: extractes

Extractes de diferents poemes de poetes bengalís contemporanis que, per una raó o per una altra, m´han cridat l´atenció:

"Si el entorno es tranquilo ¿Por qué el corazón es turbio?"

"Tengo sed en el desierto y es que había menos agua de reserva de la que esperaba"

"Por tus faltas de interés me volví más pálida cada día"

"En el estanque perezoso de la luz, este país es como un corcho que flota ligero"

"La manzana está durmiendo en el amanecer, despiértala con tus dientes"

"El cielo es enorme, está lleno aún de aire, sopla el viento, se pelea con el viento opuesto. Siempre hay una turbulencia en una u otra parte del mundo."

"Rompiendo estos conflictos, las inquietudes inciertas, todavía crece el pino recto como el deseo verdadero hacia el relámpago del cielo"

"Nunca estoy solo. Me quedo conmigo mismo."

"Dos ranas están sentadas debajo de una higuera sagrada con algas azules por todo el cuerpo".

"Fui la primera en saber que el subir conlleva bajar al otro lado" (Lo dice Eva, la mujer de Adán).

"Alguien echó semillas en el campo estéril no se sabe cuándo".

"En esta tierra pequeña se necesitan aves de corral para comenzar el día con un huevo medio hervido".

"Muchas veces ha olvidado la escalera colocada sobre el árbol de frutas y se ha quedado dormido: un hombre raro. ¿Es verdad? ¿Te parece que tú eres menos raro?

RAMON FRANQUET RAMOLA MORÓS

Ramón Franquet Ramola no paga el que deu. Bé, només volia que hi constés en algun lloc que aquesta persona no es mereix que se li llogui un habitatge, local, etc... ni que se li fiï diners. Al cap d´un temps ha desaparegut del mapa de Nou Barris deixant un deute prou ampli per haver d´escapar-se força lluny. Deu diners a força persones: proveïdors, persones físiques, empreses, etc. Ni contesta a les trucades telefòniques ni passa a pagar el que deu. Aquí feia treballs de paleta i reformes. Ara no sé què deu fer.Bé,l´última notícia és que li ha muntat un restaurant al seu fill a Reus (es veu que per això sí que té de pasta...)

Així que si algú per casualitat arriba a aquesta informació que si més no li pugui ser útil.

De núvols i cloud-computings

Tornen a haver-hi núvols blancs al cel. Són grans, esponjosos, amb els límits difuminats i avui es desplacen cap a la dreta. D´un núvol anònim s´escapça com si res una porció petita que ràpidament s´ajunta a la massa cotonosa que té al costat. Al cap de poc temps, tot el primer núvol (el "donant" de la porció) ha acabat fusionant-se amb el del costat, en un acte sense estridències, tan natural com la indiferència dels humans que caminen alguns quilòmetres per sota.

La "mantisreligiosa-branquetadelplataner" continua mirant-me, com anit, amb la mateixa curisositat amb la què jo la miro a ella. Té un cap com d´ET, mig transformat, i d´un lateral del seu cos, que és la branqueta, surten dos petits braços més curts amb una mena de manyoples-munyons rebregats a l´extrem, que són les petites fulles ben arrugades. Si li hagués de posar un nom científic li posaria Pseudomantis platanera subespècie ET.

Els núvols són com les persones: es desplacen, es fusionen, descarreguen quan ja no poden més, canvien de color segons les circumstàncies, de vegades semblen ramats escampant-se per un camp immens, d´altres els hi agrada estar-s´hi als cims de les muntanyes... Fins i tot la xarxa sencera, gràcies a la qual escric aquestes línies, està en un meganúvol al qui algú ha anomenat cloud-computing, i els recursos, penjant d´un "no-fil", diuen que ens fan més lleugera la vida.