30 de novembre 2009
És novembre
La tarda avança tranquil.la,sense imprevistos.
Els meus ulls se´n van darrera la vanessa
papallonejant entre els avellaners,
(encara en aquest mes i trobar una vanessa!)
el grup d´estornells que,tots junts se´n van a dormir.
Els detalls quotidians donen sentit a la vida,ara i aquí.
És novembre i els colors penetren en el meu iris
entrellaçant-se: el groc dels codonys, l´altre groc de
les fulles de roure, el fum que mandrós s´escapa de la xemeneia,
s´esfuma i deixa d´existir ràpidament, el vermell dels
grataculs del roser...
Has anat a donar de menjar a aquesta gosseta sense amo.
Tornaràs i t´haurà llepat la mà.
Amb aquest gest hauries d´haver après què vol dir la humilitat.
28 de novembre 2009
Sarment
02 de novembre 2009
Llibres
Sí, feia molts dies que no em deixava veure, però m´ha passat el temps volant!
Avui però, voldria fer-vos saber les meves últimes lectures.
Us volia fer dues recomanacions literàries, que no tenen res a veure l´una amb l´altra.
"La néta del senyor Linh", d´en Phillipe Claudel, és senzillament sorprenent.Una degustació per fer-la en la intimitat;una història tan tendra(per la manera d´explicar-la) com dura (pels fets que s´estan narrant):una petita joia per descobrir.No vull afegir res més,tan sols que estigueu amb els 5 sentits ben posats cap al final de la història en què, en un tres i no res, se´ns desvela una veritat que ens serveix per quadrar tot el que hem anat llegint pàgines endarrere. Sensibilitat a flor de pell. Vull agrair especialment a la persona que em va fer possible conèixer aquest llibre tan delicat:Gràcies Sònia.
"Sense re,sense remei" d´en Pepe Sales té una especial connotació per a mi (fins i tot abans d´haver-lo llegit). Sé que es tracta d´un llibre per a un públic més minoritari. Molts ja sabeu que em dic Sales de primer cognom (primera raó). A banda d´això, aquest estiu, al poble abandonat de La Mussara, i dintre d´unes jornades poètiques, el cantant Mazoni va posar el colofó musicant uns poemes d´en Pepe Sales (que es troben recollits al llibre)i que em van sorprendre molt positivament.Va ser una nit molt especial de fet: amb pocs oients,la boira cobrint-t´ho tot, la música, la poesia, la màgia...
I la 3a raó és haver-me assabentat avui que en Pepe Sales va passar més o menys llargues temporades de retir a Vallclara, poble de la Conca de Barberà, on fa pocs anys miràvem de comprar casa el meu company i jo (finalment hem anat a parar a Capafonts,al Baix Camp,com molts de vosaltres ja sabeu).I finalment, la seva poesia és tal com raja, sense limitacions. M´agrade.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)