12 de gener 2012

Feliç 2012, Any Alió


Benvolgut Alió,

Ja feia dies que no li escrivia res, però tot aquest temps hem estat treballant ( i encara ho estem fent) en silenci per reivindicar la seva persona. El passat dia 9 de gener vam tenir oportunitat d´explicar a la ràdio en què consisteix tot el projecte 2012: 150è aniversari de Francesc Alió i cada vegada tenim més persones implicades. És magnífic. O sigui que continua estant ben viu! Perque si les persones parlem de vostè, del seu temps, de la seva obra, etc... és que és d´allò més contemporani ! I a més hem creat el web www.francescalio.cat ( en construcció)i el blog www.projectealio.blogspot.com on anirem abocant tota la informació relativa al projecte. Actualment el seu piano ben conservat el té una dona molt sensible amb el seu temps i la seva música.... i encara en surten melodies de les seves tecles!

Ah! I li haig de dir que el nostre director, en Murat Khupov, un rus ( qui ho anava a dir...) ha harmonitzat una de les seves cançons per a cor a quatre veus. És la "Cançó de l´estrella". M´agrada molt com ha quedat. Serà una primícia. El dia 29 de gener en una església del barri de Gràcia s´interpretarà per primera vegada.

Tenim molts fronts oberts ara: encara ens falta més recerca de la seva biografia, de la seva obra, i moltes altres coses que hem d´anar encaixant, com l´organització d´un cicle dedicat a la Renaixença catalana, en el qual estem treballant actualment. No tenim temps a perdre.

El continuaré mantenint al corrent de tot el referent al projecte, i vull pensar que d´aquesta manera fem reviure la nostra música catalana. Música feta per un barceloní que un dia va caure en l´oblit, potser per morir massa aviat, potser per la seva discreció, potser perque li fan ombra altres grans compositors que van venir després... Nosaltres (i cada vegada més persones) continuem pensant en que és un digne representant de la Renaixença catalana.

La seva incondicional amiga del segle XXI

P.D.No ens oblidarem de fer un brindis amb cava el dia 29 per vostè!

Primer dia de l´any



Sortírem de casa ja amb el sol ben alt. Encara no sabíem de la placidesa d´aquest camí però alguna cosa va fer que triéssim aquest i no un altre. Les pedres no eren cap entrebanc. N´hi havia de llises, de brillants, d´anguloses. De grises, sobretot. Al camí verdejava una herbeta curta impròpia d´aquests paratges a l´hivern. Ens va transportar a un altre moment i fins i tot a una altra estació.
Tanco els ulls i ens abracem. Sentim les ombres, les llums, el brogit de l´aigua, els picots. El silenci i el xiu-xiu dels petits ocells.
Els troncs nus platejats a sobre la tartera semblen escultures fugides d´un museu d´art contemporani. I el sol escalfant-nos la pell de la cara. Encaixàvem perfectament en aquell lloc i moment. Que sapigueu que tot aquell temps vaig ser enormement feliç. Ens veníem sobtadament impulsos d´afecte, sense més i deixàvem fluir el temps i l´aire límpid a través dels nostres cossos.

I de sobte... aquell magnífic paó de dia, solitari, brillant com un estel de colors en un fons gris.