29 de novembre 2007

Fàstic


Cada dia que passa intento comprendre algunes actituds,diguem-ne humanes, que no les considero gens humanes.I no me´n surto.I cada dia menys.
I cada dia em donen més exemples.
Només cal mirar els diaris o veure la televisió,per exemple...
Però ja ni això.
En el nostre entorn més immediat,només que facis una vida mínimament activa, te´n trobes gent d´aquesta que ara us explicaré.Però alguns d´ells/es tenen tanta astúcia,tanta retòrica, que trigues mesos,i fins i tot anys a adonar-te de la seva malignitat.
Són persones que no dialoguen,només ho fan veure,que no escolten de veritat,només exposen i imposen la seva raó .Gent molt curta de mires,gent molt pobra per dintre,però molt ben camuflada dintre de la societat,i sovint ben posicionada.
Gent que te la dóna per darrera.Que no li importa el temps,els esforços,la il.lusió que els hi has dedicat.
Gent que s´empara en "no tinc temps" ,o "ara no"per això o per allò altre,que precisament per tu és l´important.
És gent que sovint s´envolta de molta gent,però van canviant perque al final fan pudor i,per sort, algunes persones els "calen" i s´allunyen d´ells.
Gent que té còmplices,sense els quals no són ningú.
És gent que creix ella a base de fer petits als que té al costat fent-los veure que creixeran amb ells,a base d´anul.larlos,però això sí, aprofitant-se d´ells.I realment només creixen ells i els seus projectes cada vegada més grandiloqüents.Et dirigeixen cap a on ells volen,i sinó... fora.
Gent que des de fora sembla que tira del carro,però que el carro realment és tirat per persones com tu,o com jo.
Gent que només vol acaparar,aixafar els altres,engrandir el seu ego,utilitzar per després llençar.
És gent a la que sense adonar-te acabes dedicant molt del teu temps,per malauradament després penedir-te,i molt.
Actituds de prepotència,d´egoisme.
Actituds de maquiavel.lisme, de cinisme,de manipulació.

A on us porta això?Al poder?Qui us heu pensat que sou?
Us oblideu que no sou més que un més?Que no teniu més drets sobre els altres que la resta?
Us oblideu que hi ha regles no escrites de consciència,de dignitat que tothom sap quines són, i no cal dir-les,però sí cumplir-les.

Només espero,i ho desitjo fervorosament, que tot això us retorni com una gran bola de neu lliscant per un pendent.Millor encara, que es faci una megapilota i us esclafi com un escarabat d´aquells negres brillants.És la pilota de tota la merda que heu anat escampant arreu,i que ara fa un canvi de direcció,es reorganitza, i us aixafa amb tot el seu pes,com la cosa més insignificant del món.
Com el que sou en realitat.
Encara que us dolgui molt.

09 de novembre 2007

De "marxa" al Baix Aragó


Tardor mogudeta.
Baix Camp,Maestrat,Mezquín...En pocs caps de setmana,no paro amunt i avall.Després d´aquest necessitaré descansar una mica crec...
Demà me´n torno a anar al Baix Aragó.
Fa ja set anys que m´apunto amb els tiets a la marxa senderista del Mezquín,que cada any surt d´un poble diferent dels set que el conformen.
No ens uneix res especial amb aquelles terres,però m´hi sento molt a gust.Passarem,de ben segur,entre oliveres mil.lenàries,totes ben arrenglerades.Caminarem per senders mig oblidats els 364 dies de la resta de l´any,trepitjarem pedres,i bassals si ha plogut.Pujarem,baixarem.Als controls ens aniran alimentant regularment,gairebé cada hora:que si xocolata,que si fruita,que si pernil, que si pa amb vi i sucre...
Per un dia donem feina,però ells la busquen,i repeteixen,a més.Serà que ens hi volen...M´agrada també donar vida a aquestes petites zones que estan fora de les rutes més turístiques.Que només tenen la terra,el paisatge,les oliveres,la seva gent...Però no tot és o pot ser previsible,i això m´agrada també.
I nosaltres què hi busquem?Jo busco entre d´altres coses, sensacions.Mentre estic allà caminant, el meu esperit o animeta o com vulgueu dir-li,s´està carregant de nous colors,noves formes,noves textures,i l´ull humà és molt agraït.
No ens adonem i s´han passat 5 o 6 hores i ja tornem a ser al poble,on ens donaran de dinar.
I després...petita pausa i cap a Barna de nou,amb pastissets boníssims de confitura de carbassa,i un bon oli verge de la zona.

I a esperar un any més,segur que mereix la pena!
P.D.Ah!El Mezquín rep el seu nom pel riu del mateix nom que passa per allà,de cabal més aviat minso.
http://www.marchamezquin.es/