Miro i no trobo

Miro i no trobo.I quan trobo no és quan miro.
És quan acuclo els ulls que veig el que m´agrada.
Se m´enfonsen els peus en les misèries del món
i cada vegada em costa més avançar en aquesta realitat.
L´ombra del món em cega mentre intento recordar la teva nuesa.
Avui ningú m´acarona l´ànima ni es gronxa en el meu cor.
Avui ningú ha abraçat la foscor de la nit.
Avui els altres cossos eren autòmats dirigits per radiocontrol.
Avui ningú m´ha parlat de les mirades que ballen tangos solitaris.
Em deleixo per un tros de verd.
Avui és ja fa mil anys.
Avui m´ha besat l´aigua de pluja.

Cercles

Capvespre.Moment tranquil,al costat del Pont Vell.
L´aigua avança,sinuosa,sota la teva arcada.
Els cants dels ocells,repetitius i insistents
fan un cànon constant i infinit.
El "pedale" de la remor de l´aigua no cessa.
La primavera arrasa.Tot esclata.
La natura és viva.
Els sabaters,a l´aigua,fan carreres a contracorrent
sense que,aparentment,hagin d´obtenir cap premi.
Els cercles que deixen sobre l´aigua,
se superposen fent subconjunts,
com aquells que estudiàvem a matemàtiques, temps enrere.
Semblen banyistes en una gran piscina
sota l´atenta mirada del socorrista.
Aliens a la meva presència(o així m´ho sembla),
són lliures.
Aquí,i ara és com millor estan.
Com millor estem.
Fer,com si ningú et mirés,però estar espectant de tot.
Ara copço el millor de cada moment.
La felicitat ve sola,sense pressa,
quan menys t´ho esperes.