Papallones iridescents ens reben als viaranys.
Caminem per barrancs oblidats,
dos cors-el teu i el meu-captivats.
La verdor ens envolta i del sol aclaparador neix aquesta verdor.
Bernats,marietes,saltamartins i espiadimonis penetren el meu iris.
Abraço amb delicadesa l´escorça d´un vell xiprer
i m´estremeix la seva textura.
Dos bolets ectòpics treuen el nas sota un tronc.
Tinc naturatropisme.
Sabaters als tolls,escarabats d´aigua,
arnes al capvespre,espigues als mitjons.
Pins,alzines,lligabosc,
ortigues i orquídies a les fondalades.
L´interior del label d´una orquídia em
mira directament als ulls,
més sincer que moltes persones.
Em treu la llengua sense cap vergonya.
Vanesses,rogetes,nimfes del bosc,
no pareu mai de dansar!
I el pensament que a les 15h30
tinc hora amb el quiropràctic
em desperta d´aquesta borratxera primaveral.
