21 de desembre 2006

I ploraré...

I ploraré d´alegria i de tristesa al veure com les paraules
poden entrar en el més profund del meu cos
i instal.lar-se una temporada allà on més els hi convé.
Jo no esculleixo a on,són elles les que trien.
I van fent el seu efecte,de vegades balsàmic,
de vegades,demolidor.
I arriba un dia que ja han tingut prou,
i agafen i se´n van sense més,
per deixar lloc a d´altres que vindran.
Però el seu efecte encara dura molt més
que la seva presència (és com un dépot),
i se superposa amb el que les futures també deixaran.
Som només uns intermediaris de les paraules i alhora,
el millor coixí per a elles.

1 comentari:

Nicodem ha dit...

Que maco Greenie, i es molt de escaient. I tant que son elles les que trien... trien el lloc i ens trien a nosaltres.