12 de juny 2007

Prika

No t´oblidarem Prika.Vas morir a les meves mans i no t´oblidaré.
Has viscut anys amb nosaltres.Vuit?Nou?Tant és. Trobarem a faltar els teus crits matutins que ens feien de despertador,la teva tenacitat en menjar-te el palet de fruita,la brutícia al voltant de la gàbia,el teu mirall...Què serà del mirall sense tu?Ja ningú reflexa la seva imatge en aquella rodona esquitxada.

L´últim dia però,es va esquitxar de sang.Et vaig veure tacada de sang.Vaig agafar-te,em vas picar a la ma.Seria l´última vegada que em picaries.
El terra de la gàbia tacat de vermell.Et vaig netejar sí,però el teu cor petit no va aguantar l´estrès d´agafar-te, l´aigua relliscant per la pica, i se´m vas quedar a les mans,petitona...
Jo només volia curar-te,deixar-te neta,salvar-te.
Com vaig llegir fa uns dies:com és que sent tan petita ocupes tant?
Diu David que estàs al cel dels pericos i que ens veus des d´allà a dalt.
Cuida´t doncs,i no ens oblidis.

2 comentaris:

DeWorms ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
DeWorms ha dit...

En tinc la completa certesa.
Jo encara em sorprenc xiulant-li cada cop que entro a casa.
Adéu, Prika!!