El matí de l´u de juliol va ser diferent pel meu company i per mi.A les 10h ens vam trobar puntualment amb el Toni Ibàñez,a la plaça de l´església del poble de Vallromanes,al Vallès Oriental.
Ens esperava la descoberta de Vallromanes i el seu entorn,amb un guia d´excepció:el mateix Toni.
No sabíem el que donaria de si el matí, però Déu n´hi do els racons que vam conèixer i el ritme que vam portar.
Era la primera vegada que ens trobàvem,encara que jo el seguia assíduament al seu blog http://www.entrellum.blogspot.com/ des de feia mesos.
Em va fa gràcia el nom que li dóna a aquest fet en Toni:la "desvirtualització".
La primera visita va ser a La Roca Foradada,de la que en Toni es declara obertament enamorat,tant de la roca,com del lloc i de la màgia que es desprèn.Tot l´entorn és un alzinar,en un lloc tranquil,que convida a estar-s´hi una bona estona.A més,allà mateix també podem gaudir de l´anomenada Pedra del Sacrifici, i el perfil de la bruixa que,sempre,en tot bosc encantat ha d´haver-hi.
Seguidament ens vam apropar al mirador de la cornisa des d´on vam veure part del litoral del Maresme,fins a Barcelona,la Mola,el Vallès i inclús Montserrat treient el cap al fons del quadre.Sempre tenia alguna anècdota,alguna història diferent, que donava un encant especial al lloc on ens trobàvem.
D´aquí vam fer a peu per un corriol fins l´ermita de Sant Mateu,amb la seva peculiaritat del campanar dirigit en direcció perpendicular a la façana.
Incís:Si podeu fer aquest recorregut un dia que no sigui diumenge el fareu molt més tranquils i trobareu poca gent pels camins.
Posteriorment ens dirigim al Turó d´en Baldiri,un altre punt interessant amb molt bones vistes sobre el mar, i ,en aquesta època de l´any, amb vigilància per control d´incendis.Des d´aquest, es pot albirar també el castell de Burriac,a Cabrera,dalt del turó.
En Toni és un gran comunicador i es nota que,en aquest entorn, se sent com peix a l´aigua, i que li agrada compartir-ho.Gràcies,un cop més.
D´aquí fem via cap a la part final del nostre recorregut d´avui:és la zona més ferèstega i ombrívola de tot l´itinerari:el torrent d´en Lairet i les fonts
de Sta.Anna i St.Joaquim.Ens acompanyen arbres,m´atreviria a dir centenaris,segur,per l´alçada que han arribat a assolir les seves capçades:plataners,alzines,pins,són els guanyadors de l´altura,però les reines del paratge són... dues sequoies gegantines!Als seus troncs ens sorprenen, a més, els forats rodons dels picots.També podem observar espècies més discretes,com l´agraït grèvol, galzerans,joncs,etc.
No podem acabar sense seure una estona al banc de pedra de la font de Sta.Anna,i gaudir d´una sensació que et transporta a èpoques passades,com si res alterés l´ordre de la mare natura.
Ja de tornada,el camí ens porta fins la riera,i d´aquí, de nou a la civilització.
Una merescuda cervesa fresca al Casal del poble,recentment inaugurat,posa el colofó final a un matí ben aprofitat.
Ens quedem amb ganes de conèixer encara d´altres amagatalls, i de ben segur,que no serà l´última vegada que ens deixem caure per Vallromanes.
Cuideu-lo bé! els que teniu l´oportunitat de vetllar per ell.
Tornarem per comprovar-ho.
2 comentaris:
Moltíssimes gràcies pel post. No et faria res de fer-me arribar algunes fotos més?
El post em venia molt de gust fer-ho,però he trigat a poder descarregar les fotos.
En quant pugui et passo les fotos.
Ens seguim.
Greenie
Publica un comentari a l'entrada