I cada vegada m´interessa menys
el que interessa molt a gairebé tothom.
Prefereixo un tros de formatge d´ovella
al millor mòbil del mercat.
Prefereixo regar l´stachys
que xerrar per cortesia amb una coneguda.
M´és més important pelar una ceba
que estar fent zàping al sofà.
Vull que el sol m´acaroni la cara
abans que m´invitin a un casament.
M´agrada més la teva olor
que l´última fragància de Paris.
Les grans marques no són res
comparat amb la marca que em deixa
el somriure d´un nen al carrer.
Prefereixo cagar al camp
que entrar a la majoria de lavabos.
Anar en metro molta estona m´agobia,
i si és la L1 encara més.
La solitud no m´avorreix.
Prefereixo tacar-me agafant una móra
que maquillar-me la cara.
Prefereixo menjar un ou ferrat
de les gallines de la meva mare
que anar al Bulli.
Miro els arbres amb més amor i interès
que a moltes persones.
Tinc desig d´anar a un poble petit
i deixar l´urbs pels urbanites.
No puc passar sense saber-ne més de les plantes de casa.
No puc passar sense l´oli d´oliva verge extra.
No puc passar sense veure el mar per molt de temps.
No puc passar sense trepitjar camins,descobrir fonts,
coves,cims,rius i pobles.
No puc passar sense les teves abraçades.
No puc passar sense la teva mirada.
No puc passar sense.
No puc passar.
No puc.
No.
No ara...
2 comentaris:
Este poema es precioso. Tienes un mundo interior muy rico...Y la cadencia con que caen las palabras, me gusta mucho.
És preciós el poema. M'agrada la sinceritat i la senzillesa que transmet. És molt fluïd, i també dinàmic, com un corrent d'aigua fresca que t'arrossega a mesura que el vas llegint.
Gràcies pel comentari i per l'enllaç, fins aviat :)
Publica un comentari a l'entrada