Cercles

Capvespre.Moment tranquil,al costat del Pont Vell.
L´aigua avança,sinuosa,sota la teva arcada.
Els cants dels ocells,repetitius i insistents
fan un cànon constant i infinit.
El "pedale" de la remor de l´aigua no cessa.
La primavera arrasa.Tot esclata.
La natura és viva.
Els sabaters,a l´aigua,fan carreres a contracorrent
sense que,aparentment,hagin d´obtenir cap premi.
Els cercles que deixen sobre l´aigua,
se superposen fent subconjunts,
com aquells que estudiàvem a matemàtiques, temps enrere.
Semblen banyistes en una gran piscina
sota l´atenta mirada del socorrista.
Aliens a la meva presència(o així m´ho sembla),
són lliures.
Aquí,i ara és com millor estan.
Com millor estem.
Fer,com si ningú et mirés,però estar espectant de tot.
Ara copço el millor de cada moment.
La felicitat ve sola,sense pressa,
quan menys t´ho esperes.