Són les 12h del matí i estic arrepapada al sofà de color verd del menjador.Sento les gotes d´aigua que neixen del desglaç del gel de la terrassa.També el repic dels veïns de baix.Sento el tic-tac del rellotge,tan imperturbable com sempre.Al costat,tinc la tauleta de fusta on acabo de posar un got d´aigua i un plat amb talls de préssec en almívar.Veig el blau del cel i els núvols blancs darrera les muntanyes.He estat llegint dues hores a l´Haruki Murakami.Avui no em trobo bé i he hagut de quedar-me a casa.La lectura de l´Haruki et deixa en un estat d´ànim difícil d´explicar:entre melangiós i trist,entre oníric i...no sé.
David ha marxat a caminar.No estic menys feliç per estar aquí,només és diferent.De tant en tant,em ve un d´aquells recargolaments que m´han obligat a estar on estic.He esmorzat mitja poma:no tinc gana.
Sembla que l´ànima agafi el tarannà del cos.I avui el cos està aixafat,i l´ànima no està molt diferent.Estic bé,però.A banda dels rots i el mal de panxa no em passa res més.Els peus una mica freds això sí.La Tª del menjador ja s´apropa als 20ºC i me n´alegro.
1 comentari:
Quina coincidència!! Jo també estic llegint a l'Haruki Murakami, "Kafka à la Platja" i em deixa en un estat d'ánim difícil d'explicar. M'agrada molt la foto!!Petons!
Publica un comentari a l'entrada