El sol càlid ens escalfa de tornada a casa. El temps, ingràvid, sura sobre els nostres caps.
Quatre abellerols, altíssims al cel, celebren la primavera cantussejant.
Mentrestant, als nostres peus, la ciutat blava batega un dilluns qualsevol.
Així, de lluny, sembla més petita, amb una ullada l´abastem tota.
A l´horitzó una línia difusa delimita el cel del mar.
La butxaca de la teva camisa porta un tresor inesperat:
la dotzena d´espàrrecs que ens donarem en tendra truita en arribar a casa.
O potser,
en arribar a casa una tendra truita ens donarem amb la dotzena d´espàrrecs,
un inesperat tresor porta la teva camisa, la butxaca.
La mar del cel delimita una línia difusa a l´horitzó
tot ho abastem en una ullada.
Qualsevol dilluns una ciutat blava batega,
els nostres peus celebren la primavera cantussejant altíssims al cel,
quatre abellerols suren sobre els nostres caps
ingràvid el temps ens escalfa de tornada a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada