Anit, portada per la curiositat de remenar entre aquelles cartes que un escriu d´adolescent, vaig trobar aquest escrit entremig de la paperassa i vaig pensar que no es podia quedar allà oblidat i mig perdut en un calaix. L´escric íntegre tal qual l´he trobat.
Per posar en antecedents només diré que va ser escrit en un lloc de Florida, fa just 15 anys, prop de Jacksonville.
"Avui fa un dia esplèndid. El sol brilla en el cel i no hi ha ni un núvol. Dia net. Dia perfecte. Estic asseguda en l´embarcador, el meu lloc secret on vinc a escriure una estona i a prendre el sol. Davant, tinc l´encalmat St.Mary´s River; ample, tranquil, però a la vegada obscur i enigmàtic. A la riba els arbres s´inclinen per saludar-lo. Tot ho arrossega corrent avall. El corrent és pràcticament invisible, però si t´hi fixes bé, es nota. El sol m´acarona la pell: m´escalfa la cara, els braços, les cames. Si no fés sol, no estaria aquí. Estic tranquil.la, relaxada. De vegades penso que aquest és el lloc on haig d´estar. Aquí els actes cobren sentit:no existeix la superficialitat de les grans ciutats. No et pots refugiar en les coses superflues: el que no fas tu ningú ho farà per tu. El que tu fas és imprescindible perque tot marxi bé. Que bonic no?
Penso en els milers de pinyons que estant surant en la superfície del riu: van tots en la mateixa direcció: cap avall. Hi ha més coses que suren, però només em fixo en els pinyons, perquè de totes les coses que veig només d´ells pot brotar una nova vida. El tros de fusta que sura també, no m´interessa ara mateix. Em pregunto: on aniran a parar tots aquests pinyons? M´imagino que els que estan més a la vora de la riba potser es queden aturats a prop, i en l´època oportuna, després d´escalfar-se pel sol, potser donin un brot verd, viu, que es transformarà en un pi, que tornarà a donar pinyons. Crec que d´altres seguiran surant per molt de temps: dies, setmanes? No ho sé. Estaran plens d´aigua, tan plens que potser no serviran com a futura llavor.
M´agrada que sigui capaç d´escriure alguna cosa observant la natura. Hi ha dies en què un està especialment sensible a tot el que l´envolta. Hi ha dies en què veus un arbre sec i penses: un arbre sec. D´altre dia el veus i penses: Per què s´assecaria? Un altre dia el veus i penses: tallo aquella branca, la netejo, la tenyeixo i la restauro com a decoració. Hi ha dies per tot. M´agraden els dies com avui en què em qüestiono coses, els dies en què vaig trobant-me a mi mateixa, els dies en què el silenci és el teu aliat i un boli i un paper els teus únics instruments. Tanco els ulls i noto el vent al clatell, el sol a la cara, l´aigua m´observa des d´abaix, la fusta em manté surant. Tot sembla que necessita moure´s: les persones, l´aigua, les fulles, el sol.
Veig l´ombra dels meus cabells en els taulons de fusta: estan despentinats com les pues d´un eriçó. Tinc amb mi una fulla de pi diferent: té tres fulles enlloc de dues i són força més llargues. Em resten pocs dies d´estar aquí i tot em sembla un somni.
La tarda comença a ser ja capvespre i la tonalitat de la llum es torna esplèndida. Escolto les garses i de tant en tant algun avió, com el que en molt poc temps em tornarà de nou a l´anomenada civilització."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada