Al menjador, les vetes de fusta semblen les cames d´un saltimbanqui molt prim i artròsic; però fins avui no m´hi havia fixat.
Amb tanta informació que arriba de totes bandes començo a oblidar determinades coses. Però hi ha coses que no m´agradaria oblidar i per això crec que és millor escriure-les.
És millor escriure que la lluna anit era grandiosa, màgica i fantàstica. I així en un futur poder intentar tornar a imaginar-me-la. Que ahir vaig recordar després de molt temps l´especial triangle de les Bermudes, no el de veritat, sinó el que tenies d´adolescent (i deus tenir) al teu turmell dret: tres grans pigues marrons com illes, formant el que vam anomenar "El triangle de les Bermudes". És millor escriure que fa dos dies vaig plantar esparregueres i les vaig regar amb aigua de lluna, que ja fa un temps que escric, que avui en sis hores hem fet dues vegades l´amor (per fer mitjana, com tu dius).
És millor escriure que ens vam enamorar d´un poble petit vist des del cim d´una muntanya. Volíem buscar pau, silenci i tranquil.litat. Hi vam fer cap i aterràrem com dos nouvinguts extraterrestres, forasters.
De mica en mica vam fer coneixences perque l´atzar així ho va voler. Vam mig arrelar-nos. Hem conegut grans persones, també misèries i enveges. Hem viscut les absències d´alguns i l´arribada d´uns altres. Hem escoltat els que critiquen i els que són criticats. Hem vist els que treballen i els que només ho fan veure. Nosaltres només volíem buscar pau i tranquil.litat en un poble petit. Ens vam enamorar des del cim d´una muntanya.
No se m´ha d´oblidar d´escriure que no se m´ha d´oblidar d´escriure que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada