11 d’octubre 2013
Poesia tardoral
Tardor: Colors taronges de carbasses, granatosos de magranes, grocs de pomes i de raïm moscatell...
cremetes, guisats que ens escalfen el cos. Per escalfar l´ànima una poesia plenament tardoral és la que ens ofereix Georg Trakl,
un dels poetes més decisius i alhora més desconeguts de les lletres alemanyes.
Us deixo amb un poema extret del llibre "Obra poètica" editat per la col.lecció Adesiara.
Helian (extracte)
Durant les hores solitàries de l´esperit
és bell caminar al sol
seguint els murs grocs de l´estiu.
Sonen tènues les passes dintre l´herba.
Al vespre a la terrassa, ens ha embriagat el vi fosc.
Rogenc guspireja el préssec entre el fullatge,
dolça sonata, riure alegre.
Bella és la calma de la nit.
A l´alta plana ombrívola
ens topem amb pastors i blanques estrelles.
Quan la tardor ha arribat,
es mostra dins el bosc una claredat sòbria.
Apaivagats errem vora parets vermelles
i els ulls rodons segueixen el vol dels ocells.
De nit cau l´aigua blanca en urnes mortuòries.
El cel fa festa en els brancatges nus.
Amb les mans netes, el camperol porta pa i vi,
i pacífics maduren els fruits al cambró assolellat.
Oh, que greu és el rostre dels morts estimats.
Mes l´ànima es complau en la justa visió.
P.D.Imatge del quadre Quatre arbres d´Egon Schiele
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada