11 d’octubre 2013

Poesia tardoral

Tardor: Colors taronges de carbasses, granatosos de magranes, grocs de pomes i de raïm moscatell... cremetes, guisats que ens escalfen el cos. Per escalfar l´ànima una poesia plenament tardoral és la que ens ofereix Georg Trakl, un dels poetes més decisius i alhora més desconeguts de les lletres alemanyes. Us deixo amb un poema extret del llibre "Obra poètica" editat per la col.lecció Adesiara. Helian (extracte) Durant les hores solitàries de l´esperit és bell caminar al sol seguint els murs grocs de l´estiu. Sonen tènues les passes dintre l´herba. Al vespre a la terrassa, ens ha embriagat el vi fosc. Rogenc guspireja el préssec entre el fullatge, dolça sonata, riure alegre. Bella és la calma de la nit. A l´alta plana ombrívola ens topem amb pastors i blanques estrelles. Quan la tardor ha arribat, es mostra dins el bosc una claredat sòbria. Apaivagats errem vora parets vermelles i els ulls rodons segueixen el vol dels ocells. De nit cau l´aigua blanca en urnes mortuòries. El cel fa festa en els brancatges nus. Amb les mans netes, el camperol porta pa i vi, i pacífics maduren els fruits al cambró assolellat. Oh, que greu és el rostre dels morts estimats. Mes l´ànima es complau en la justa visió. P.D.Imatge del quadre Quatre arbres d´Egon Schiele