28 de febrer 2014

L´Hisop m´ha enamorat ( fins que no em demostri el contrari...)

( Imatge agafada de la seva pàgina web) Poques vegades he anat un dia a un restaurant i l´endemà he tornat amb l´ànim de repetir exactament el mateix. Bé, diria que no ho havia fet mai fins ahir. Ahir vaig descobrir amb una amiga el menú de migdia de l´Hisop i em va enamorar des del primer moment. Lloc petitet i cuidat a la part alta de Barcelona ( cohabitant amb altres grans restaurants coneguts). Matèria prima de qualitat en la seva màxima expressió. I amb el "plus" de sorprendre´t amb uns "miniaperitius" per anar fent boca i unes prepostres abans de les postres ben originals. I no s´acaba aquí perque la "festa" continua fins i tot amb els cafès, acompanyats d´uns ingredients ben originals presentats en pedres de riu! sí,sí! ( com m´agraden a mi les pedres!). Per on comencem? Pel principi doncs, que sembla que cronològicament tot surt més fàcil... Lloc discret en carrer discret. Amb numeració ben curiosa val la pena mencionar: perquè els números no van parells/imparells com normalment, sinó que van correlatius. Comencen per l´ú a la part baixa de la vorera dreta del carrer mirant a muntanya, segueixen en ordre fins a la part alta del carrer, i després continuen per l´altra vorera amb el vint-i-escaig també seguidament fins que s´acaba el carrer. Hem arribat al número 9, pujant a la dreta. Travessem la porta, mirem de deixar els problemes afora, i unes senyoretes amables (però sense pecar d´excès) ens donen la benvinguda i ens guarden l´ abric en lloc adient. L´ambient és tranquil, net, auster, sense floritures. Estovalles blanques, vasos de vidre transparents i rosa vermella natural surant en aigua nítida dins recipient decoratiu. Alguna parella benestant, alguns executius per la zona en la què estem... No hi ha xivarri sinó converses en to mesurat. Triem el menú de migdia, que segons hem sabut més tard, sol anar variant cada 3 setmanes; té un preu de 28euros més IVA més begudes. Abans de res ens presenten els pans que podem escollir. Es veuen tots artesans i ben escollits: de panses i nous, blanc o armeni. Comencem amb una mena de mousse de garoina amb suc de taronja i vermut Yzaguirre menjada amb cullera i presentada dins la mateixa garoina amb punxes: Mmm...tan breu com deliciosa. Seguim amb un dauet de cansalada amb uns minipesolets per sobre verds,verds ( denoten un punt de cocció precís), amb una textura que es desfa a la boca ( sobretot el greix) i que pot transformar una senzilla peça de porc tan quotidiana en una experiència que no te n´oblides... I ara sí, a triar un entre dos plats de primer i dos plats de segon: Triem tots dos els canalons de colomí amb "norecordoqué" de rave picant i fonoll: dir molt bons em sembla injust però ara mateix no se m´acut res més ni millor. L´altra opció és amanida amb trossets de tonyina mooolt poc feta; un plat mooolt ben fet també però pel qual avui no optem. De segon escollim també a l´uníson la "presa" ibèrica ( no he pogut trobar l´equivalent en català) amb albergínia, mousse de carxofa i una mena de salsa de pebrot vermell. Aquesta peça de carn està situada entre l´omòplat i la part craneal del coll, conté abundant greix intermuscular i és el tall de porc ibèric de més qualitat. Uau! Aquí sí que les textures de la carn arriben a la seva màxima expressió. Al punt en tots els sentits: de cocció, de presentació, de sabor...el que voldries que passés sempre quan et servissin plats d´aquesta mena. Feia molt de temps que no menjàvem presa. Potser la primera vegada que vam menjar-ne i que estava també deliciosa va ser en terres del Sud, a Cadis, d´on guardem un record gastronòmicament parlant excepcional. O sigui que el llistó ja estava bastant alt perque sabíem el que podíem esperar...Ah! L´altra opció és lluç amb acompanyament de cigrons i bledes ( l´ he vist a la taula del costat i se´ m feia la boca aigua de la tendresa amb què es desprenien les làmines de lluç!). Finalment ara sí, mirem de compartir les postres que seran d´una banda un assortit de formatges catalans i estrangers ( francès i italià) amb codonyat, i d´una altra banda gelat de maduixa i remolatxa amb caviar per sobre, trossets de maduixa, tot ell banyat amb llet d´ametlla. Ens porten primer les cunyes dels formatges degudament explicats. Volen en un tres i no-res regats amb el ví negre que hem escollit: Indígena DO Penedès, un ví natural biodinàmic a un preu molt correcte que ens fa el pes. I abans del gelat el que anomenen les prepostres: una mena de " mojito" de camamil.la amb menta, semigranissat, tot fresquet que passa la mar de bé i fa d´"impasse" abans del gelat. Compartim doncs el gelat, amb una bona presentació i que també vola ràpidament. I per finalitzar un cafè amb gel pel meu company i un trifàssic descafeïnat per a mi ( que també feia mesos que no feia). Com ja he avançat abans, fins i tot amb els cafès arriben les darreres i grates sorpreses: tres pedres de riu cadascuna d´elles amb un detallet dolç diferent per amenitzar l´estona del cafè. Sobre una d´elles unes làmines de pastanaga hàbilment enrotllada farcida de caramel, una altra amb unes làmines dolces de poma verda amb estragó també enrotllades sobre si mateixes, i l´última acull dues trufes de xocolata boníssimes que t´omplen tota la boca... El detallet més curiós de tots: olives negres d´Aragó embolcallades amb una mena de capa-crosta blanca dolça que enganya a primera vista sobre el seu contingut real. Es pot esperar més d´aquests plats? Senzillament no. Executats amb precissió mil.limètrica amb resultats moooolt interessants. Torno fix, com diu algú que coneixem " a no ser que hi hagi un cataclisme". Felicitats a tot l´ equip de l´Hisop. M´heu guanyat per l´estòmac sí.

1 comentari:

Ricard Sampere ha dit...

M'agrada molt Hisop i a més em va bé x la zona de treball del meu fill el dia que quedo amb ell per dinar... Però els dos cops que he anat darrerament, el menú és de servei lent i amb els 90 min que té per dianr, sempre acabem amb nervis i marxant ell i quedant-me a pagar jo...

Per això hi vaig poc. Però el menjar excel.lent...

Salutacions,