Disset d´abril 2015

L´esterilla calenta, al clatell, i el boli Mitsubishi que escriu cap per avall, a les mans. Els Bassots "asidrat" i amb olor de pixum déu córrer ja per les venes i afecta d´alguna manera les neurones ( s´havia de provar, o no?). Tu fins fa poc assegut al meu costat. T´he acomiadat a la porta després de compartir el sopar. Surto al balcó i et llenço una flor de clavell ( com es fa amb els escollits; tu ho ets) que agafes al vol. A l´altra mà tinc una llumeta solar de color verd. Després escolto "El Alce" de McEnroe, realment hipnòtica (gràcies Maite per fer-me-la conèixer). Ara només una llibreta a les mans ( quina oportunitat intentar millorar la pàgina en blanc!) on poder escriure de tot o res. https://www.youtube.com/watch?v=e5xTjSmpv0I

Olafur Arnalds

http://www.youtube.com/watch?v=2IOyLE6b0XQ

Massa temps sense escriure

Massa temps sense escriure. No perquè no succeeixin coses, potser perquè en succeeixen massa. No les escrius tant però les vius més. I ara et trobes que no saps quina plasmar primer, a quina donar més importància, per quina començar. Busques la natura, busques el silenci, busques el verd, llegeixes sempre que pots. Has conegut la dansa lliure, on la consciència, la música i els moviments es fonen i l´ànima vola lleugera. Dansa lliure que va amb mi.Quan reposo la mirada als núvols, als arbres, les fulles, el riu, el foc, els estels... Espirals, girs, connexions, equilibri, desequilibri, immensitat, plenitud, quietud, presència, profunditat, silenci, consciència, energia. Has participat en tallers de menjar raw, de cuina natural i saludable, on has après a tractar i presentar els aliments de noves maneres. Vas a buscar aigua a la font, reculls menta dels vorals del camins, fas el teu rebost de bolets. La tardor sol ser generosa. T´agrada molt. La setmana passa volant entre animalons, assaigs corals, buscar aliments que et cuidin el cos i l´ànima. Llegir en Tolle abans d´anar a dormir sempre resulta motivador i és nou cada vegada. Magranes, codonys, moniatos fan companyia a revistes i llistes de la compra amb lletra inintel.ligible. A la nit tries "A winged victory for the sullen". Les ones sonores es fiquen al teu cos i el van relaxant de mica en mica. També la teva ment. Penses en la paraula "ostomitzat" i et sona estranya, llunyana, com si no tingués res a veure amb tu. Consciència, essència, vida. Això som tu i jo. No ens oblidem del que SOM pensant en el que tenim o en el que fem. Transitorietat, expansió, contracció. La sortida a l´exterior i la tornada a casa. No entens com les cares de moltes persones estan enganxades tant de temps a 20 cm d´una pantalla. Fes una respiració conscient ara mateix ( o dues o tres): aportarà espai a la teva vida. Espai...exterior i interior...ESPAI https://soundcloud.com/erasedtapes/a-winged-victory-requiem-pt1

Mirades prioratines i baixcampines

L´Hisop m´ha enamorat ( fins que no em demostri el contrari...)

( Imatge agafada de la seva pàgina web) Poques vegades he anat un dia a un restaurant i l´endemà he tornat amb l´ànim de repetir exactament el mateix. Bé, diria que no ho havia fet mai fins ahir. Ahir vaig descobrir amb una amiga el menú de migdia de l´Hisop i em va enamorar des del primer moment. Lloc petitet i cuidat a la part alta de Barcelona ( cohabitant amb altres grans restaurants coneguts). Matèria prima de qualitat en la seva màxima expressió. I amb el "plus" de sorprendre´t amb uns "miniaperitius" per anar fent boca i unes prepostres abans de les postres ben originals. I no s´acaba aquí perque la "festa" continua fins i tot amb els cafès, acompanyats d´uns ingredients ben originals presentats en pedres de riu! sí,sí! ( com m´agraden a mi les pedres!). Per on comencem? Pel principi doncs, que sembla que cronològicament tot surt més fàcil... Lloc discret en carrer discret. Amb numeració ben curiosa val la pena mencionar: perquè els números no van parells/imparells com normalment, sinó que van correlatius. Comencen per l´ú a la part baixa de la vorera dreta del carrer mirant a muntanya, segueixen en ordre fins a la part alta del carrer, i després continuen per l´altra vorera amb el vint-i-escaig també seguidament fins que s´acaba el carrer. Hem arribat al número 9, pujant a la dreta. Travessem la porta, mirem de deixar els problemes afora, i unes senyoretes amables (però sense pecar d´excès) ens donen la benvinguda i ens guarden l´ abric en lloc adient. L´ambient és tranquil, net, auster, sense floritures. Estovalles blanques, vasos de vidre transparents i rosa vermella natural surant en aigua nítida dins recipient decoratiu. Alguna parella benestant, alguns executius per la zona en la què estem... No hi ha xivarri sinó converses en to mesurat. Triem el menú de migdia, que segons hem sabut més tard, sol anar variant cada 3 setmanes; té un preu de 28euros més IVA més begudes. Abans de res ens presenten els pans que podem escollir. Es veuen tots artesans i ben escollits: de panses i nous, blanc o armeni. Comencem amb una mena de mousse de garoina amb suc de taronja i vermut Yzaguirre menjada amb cullera i presentada dins la mateixa garoina amb punxes: Mmm...tan breu com deliciosa. Seguim amb un dauet de cansalada amb uns minipesolets per sobre verds,verds ( denoten un punt de cocció precís), amb una textura que es desfa a la boca ( sobretot el greix) i que pot transformar una senzilla peça de porc tan quotidiana en una experiència que no te n´oblides... I ara sí, a triar un entre dos plats de primer i dos plats de segon: Triem tots dos els canalons de colomí amb "norecordoqué" de rave picant i fonoll: dir molt bons em sembla injust però ara mateix no se m´acut res més ni millor. L´altra opció és amanida amb trossets de tonyina mooolt poc feta; un plat mooolt ben fet també però pel qual avui no optem. De segon escollim també a l´uníson la "presa" ibèrica ( no he pogut trobar l´equivalent en català) amb albergínia, mousse de carxofa i una mena de salsa de pebrot vermell. Aquesta peça de carn està situada entre l´omòplat i la part craneal del coll, conté abundant greix intermuscular i és el tall de porc ibèric de més qualitat. Uau! Aquí sí que les textures de la carn arriben a la seva màxima expressió. Al punt en tots els sentits: de cocció, de presentació, de sabor...el que voldries que passés sempre quan et servissin plats d´aquesta mena. Feia molt de temps que no menjàvem presa. Potser la primera vegada que vam menjar-ne i que estava també deliciosa va ser en terres del Sud, a Cadis, d´on guardem un record gastronòmicament parlant excepcional. O sigui que el llistó ja estava bastant alt perque sabíem el que podíem esperar...Ah! L´altra opció és lluç amb acompanyament de cigrons i bledes ( l´ he vist a la taula del costat i se´ m feia la boca aigua de la tendresa amb què es desprenien les làmines de lluç!). Finalment ara sí, mirem de compartir les postres que seran d´una banda un assortit de formatges catalans i estrangers ( francès i italià) amb codonyat, i d´una altra banda gelat de maduixa i remolatxa amb caviar per sobre, trossets de maduixa, tot ell banyat amb llet d´ametlla. Ens porten primer les cunyes dels formatges degudament explicats. Volen en un tres i no-res regats amb el ví negre que hem escollit: Indígena DO Penedès, un ví natural biodinàmic a un preu molt correcte que ens fa el pes. I abans del gelat el que anomenen les prepostres: una mena de " mojito" de camamil.la amb menta, semigranissat, tot fresquet que passa la mar de bé i fa d´"impasse" abans del gelat. Compartim doncs el gelat, amb una bona presentació i que també vola ràpidament. I per finalitzar un cafè amb gel pel meu company i un trifàssic descafeïnat per a mi ( que també feia mesos que no feia). Com ja he avançat abans, fins i tot amb els cafès arriben les darreres i grates sorpreses: tres pedres de riu cadascuna d´elles amb un detallet dolç diferent per amenitzar l´estona del cafè. Sobre una d´elles unes làmines de pastanaga hàbilment enrotllada farcida de caramel, una altra amb unes làmines dolces de poma verda amb estragó també enrotllades sobre si mateixes, i l´última acull dues trufes de xocolata boníssimes que t´omplen tota la boca... El detallet més curiós de tots: olives negres d´Aragó embolcallades amb una mena de capa-crosta blanca dolça que enganya a primera vista sobre el seu contingut real. Es pot esperar més d´aquests plats? Senzillament no. Executats amb precissió mil.limètrica amb resultats moooolt interessants. Torno fix, com diu algú que coneixem " a no ser que hi hagi un cataclisme". Felicitats a tot l´ equip de l´Hisop. M´heu guanyat per l´estòmac sí.

Dues ànimes i un paisatge

Dues ànimes i un paisatge. Dues ànimes que recullen els aliments que la terra ens ofereix ufanosa. Terra de secà: caquis, Diospyros kaki: ‘foc’ (pyros), ‘diví’ (Dio), raïm, avellanes i nous. També l´ aigua de la font que ens duem cada dia a la boca. D´altres aliments més elaborats caldrà anar a cercar-los expressament: ví de la Conca de Barberà i coca de codony. Els moments de felicitat que produeixen compensen amb escreix. Dues ànimes (sí, ànimes, perque al cap i a la fi els cossos són només un vehicle que tenim en aquest món físic per desenvolupar-nos i evolucionar ) que miren d´entendre el món que els envolta, que observen, que miren de ser conscients dels seus actes. Dues ànimes i un paisatge que els té el cor robat, miren de donar el millor de si mateixes.

Poesia tardoral

Tardor: Colors taronges de carbasses, granatosos de magranes, grocs de pomes i de raïm moscatell... cremetes, guisats que ens escalfen el cos. Per escalfar l´ànima una poesia plenament tardoral és la que ens ofereix Georg Trakl, un dels poetes més decisius i alhora més desconeguts de les lletres alemanyes. Us deixo amb un poema extret del llibre "Obra poètica" editat per la col.lecció Adesiara. Helian (extracte) Durant les hores solitàries de l´esperit és bell caminar al sol seguint els murs grocs de l´estiu. Sonen tènues les passes dintre l´herba. Al vespre a la terrassa, ens ha embriagat el vi fosc. Rogenc guspireja el préssec entre el fullatge, dolça sonata, riure alegre. Bella és la calma de la nit. A l´alta plana ombrívola ens topem amb pastors i blanques estrelles. Quan la tardor ha arribat, es mostra dins el bosc una claredat sòbria. Apaivagats errem vora parets vermelles i els ulls rodons segueixen el vol dels ocells. De nit cau l´aigua blanca en urnes mortuòries. El cel fa festa en els brancatges nus. Amb les mans netes, el camperol porta pa i vi, i pacífics maduren els fruits al cambró assolellat. Oh, que greu és el rostre dels morts estimats. Mes l´ànima es complau en la justa visió. P.D.Imatge del quadre Quatre arbres d´Egon Schiele

Setembre a Capafonts