30 de gener 2007

El teu cap innocent
sobre el meu pit reposa.
Els meus dits compten hores
vagant pels teus cabells.
Tota la teva vida
depèn de mi.M´enfonso
pel cotó fluix dels somnis.

Narcís Comadira

2 comentaris:

DeWorms ha dit...

AIGÜES PROFUNDES


Aquesta llum d’agost que tot el dia
ha fet dansar abusiva els seus dimonis,
ara la lassitud la venç i cau
aplomada, desfeta, vespre avall,
cap a un mar de tenebra que la salva
de l’excés de certesa.

Jo amb ella també caic. Lent, m’esllavisso
—mentre una lluna minvant, mig despectiva,
ho vol emmelar tot amb ironia plàcida—
i m’enfonso en les aigües profundes dels meus dubtes.

Narcís Comadira

Esojairam ha dit...

Maquíssim aquest poema...Tots ens hem enfonsat alguna vegada en els nostres dubtes i és on es navega millor.Dubto molt dels que no dubten mai.