Amb les cervicals encarcarades
miro de reüll el coixí que m´espera.
Desig del merescut descans després del treball.
Amb les mans àvides d´escriure
llisco pel paper com l´infant pel tobogan.
Robo temps al meu son
i m´enfilo a la descripció del breu poema.
Però el coixí,insistent,m´insta
des del llit estant.
I finalment,cedeixo al seu reclam.
Ara sí,el meu cap cansat, reposa.
Durant la nit,les idees i els pensaments
formaran un sediment incrustat a l´occipital.
I demà, al llevar-me,començarà de nou,l´aiguabarreig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada