Era demanar massa que rebéssis amb il.lusió
el teu aniversari i el teu regal.
Era demanar massa que estiguéssis content de bon matí.
Era demanar massa que m´esperéssis mitja hora en un bar.
Es veu que era demanar massa...
I sense demanar-ho,em vas donar l´ànim
que em fa regalimar llàgrimes,
em vas regalar aquella angúnia tan difícil
de marxar.
Em vas regalar una altra cicatriu al cor encongit,
ja fibrosat de tantes que en té.
I aquí em tens, de nou,estimant aquell
altre percentatge de tu que no em fereix.
Després de llegir-ho,
has empassat saliva com a mínim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada