El sol càlid ens escalfa de tornada a casa.
Camino sense deixar la pinya resinosa,que ensumo encara.
El temps,ingràvid,sura sobre els nostres caps.
Quatre abellerols,altíssims al cel,
celebren la primavera cantussejant.
Mentrestant,als nostres peus,la ciutat
blava batega un dilluns qualsevol.
Així, de lluny,sembla més petita,
en una ullada l´abastem tota.
A l´horitzó una línia difusa delimita el cel del mar.
La butxaca de la teva camisa porta un tresor inesperat:
la dotzena d´espàrrecs que ens donarem
en tendra truita en arribar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada