Somio

SOMIO


Somio amb un vent nou

que em geli la cara i em renovi l´esguard.

Amb la llavor que vola amb el vent

i acaba germinant en un terròs qualsevol.

Somio amb els camins perdedors

que encara no sé on comencen ni on acaben,

amb els espàrrecs de marge,

amb les aloses d´abril.

Somio amb els esbarzers que

m´esgarrinxen els braços,

amb els xipresos esqueixats després de la ventada.

Les cingleres,els marges,les basses,els gorgs.

Somio amb les ruïnes d´aquell llogarret :

quatre pedres dretes que s´aixequen al cel

clamant als visitants que recordem el seu passat.

Somio amb l´aigua que,després de la tempesta,

brolla arreu i s´escola barranc avall.

I somiant,somiant,m´imagino

un futur fèrtil,planer,

on res és el que sembla

però tot és el que ha de ser.

Somio amb un vent nou…

que em renovi l´esguard.