Panxa enlaire,surant a l´aigua blava
m´abandono al no-res.
Els falciots tallen el vent
amb les seves ganivetes
mentre no deixen d´alimentar-se contínuament,
els tomàquets de l´hort que toca a la piscina
són verds,però ja fan patxoca,
les tovalloles de colors pengen de les baranes
indicant que l´estiu ja és aquí.
Nedo d´esquena, i veig com els últims
rajos de sol s´amaguen darrera de la casa de poble.
Amb els braços m´impulso cap endarrera
com un d´aquells sabaters de les basses,
i segurament la meva ment en aquests moments
no és gaire més lúcida que la de qualsevol
artròpode.
Ja he arribat a la paret,ara mitja volta
i a veure l´escenari des de l´altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada