Sense adonar-nos en cada decisió triada,descartem tota la resta menys aquella.
Amb cada gest,deixem de fer un ventall immens de possibilitats.
Fem el que hem pensat,i alhora i simultàniament estem descartant múltiples opcions que ja no tenen cabuda,si més no,en aquell moment.
Observem el que mirem -amb sort-,però el que deixem de mirar és molt més que el que mirem.
Triem el silenci i alhora descartem el so.Triem el so i estem descartant el silenci.
Per quan aquella segona volta on poder viure totes les segones opcions descartades?
De tant en tant,en segons quines circumstàncies,sento fluixet unes veuetes a cau d´orella:són les segones opcions... que reivindiquen el seu moment de glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada