15 de gener 2010

L´ampolla de Norit


Sí, pot semblar sorprenent però el moment més feliç del dia d´avui ha estat el de ficar-me al llit a la nit, i abraçar l´ampolla de Norit contra el meu pit plena d´aigua calenta.
No estaves tu, i no podies donar-me la inimitable calor humana.
L´he tinguda una bona estona ben fermada contra mi, amb els ulls tancats, i notant com desprenia una agradable escalfor. Aquesta, traspassava la pell i m´arribava ben endintre.
Les mans se m´han escalfat ràpidament. Els dits s´han passejat per la nansa,per l´etiqueta una mica desenganxada. He acariciat el tap (m´imaginava que era el teu cap en petit). Per un moment he pensat que estaria bé que fóssis així de petit per una estona.
Després d´uns minuts l´he situat una mica més avall, a la part baixa del ventre.
L´ampolla de Norit verda (de les antigues i de rentat a mà), ha aconseguit que entrés en calor en uns quants minuts.
Aquesta ampolla no perd gens d´aigua,i per això és millor que d´altres i la guardo molt bé.
L´endemà, quan buido l´aigua, ja freda, a les plantes o on sigui (reciclant-la això sí), em dóna la sensació que aquella estona a través del plàstic ha hagut alguna mena d´intercanvi, alguna mena de transferència. Ella m´ha donat escalfor, i jo li he passat simultàniament alguna cosa que formava part de mi.
Aquets dies estic observant les plantes amb deteniment,aviam si noto algun efecte visible, diferent d´una simple regada amb aigua normal, que m´ajudi a comprendre una mica millor.