La tristesa ha fet niu en el meu cor.
L´alimento amb sopes d´aigua i sal
i sembla que ja li va bé.
Creix a bon ritme, constant i creixent.
Tot el contrari dels líquens per exemple,
que tenen un creixement lentíssim.
Estic esperant el dia de la mudança
amb entusiasme.
Crec que amb l´alba, la tristesa marxarà
empesa per l´alegria, que reclamarà el seu lloc.
Es coneixen molt bé l´alegria i la tristesa,
com dues velles amigues de la infància que
es disputen un lloc privilegiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada