09 de setembre 2010

10.000 km de silencis




Em descobreixo mig absent buscant
formes als núvols i resseguint
amb la mirada verdes muntanyes.

Em descobreixo buscant
aquella llum màgica del capvespre
que tot el que toca
ho transforma en un subtil esquitx daurat.

Em descobreixo buscant
altives palmeres que no trobo, falgueres que
no hi són, cims que estan molt lluny.

Deturo instants a la memòria.
Fico en imaginàries carpetes records esmicolats
que després extraviaré.

Estirats al llit, ens adormim
amb el cànon dels gripaus sota la celístia.
Ens despertem, lliures, amb la ronca nota del gall,
amb la sonata matinal dels moixons.

Torno amb el cor vestit de verd, l´ànima
sobreeixint nostàlgia.

La creu del Sud és l'estrella i l'estel que
se m´emporta en la foscor.
10.000 Km de blau ens separen de
l'illa verda.

10.000 Km de silencis la creu del Sud se m´emporta.