23 de setembre 2011

Exèresi

Ha començat per la més petita. Ha agafat la fulla de bisturí i després d´uns segons d´observació ha fet un moviment ràpid i net arran de berruga, tot estirant-la una mica. Ha notat una petita i breu coïssor, en cap cas dolor. Ha agafat el petit tros de carn ja separat del seu cos, l´ha fet rodolar entre els dits mentre se´l mirava i l´ha llençat a la paperera del bany. Ha fet pressió uns minuts mentre desinfectava amb alcohol el punt minúscul que sagnava. Seguidament ha repetit l´operació amb una altra berruga de la mida d´un gra d´arròs inflat. Ídem, però amb una mica més de sang. L´ha sorprès veure que la sang era ben vermella. Ha tornat a agafar la fulla de bisturí, platejada, brillant, tan potencialment letal, i tot just abans de guardar-la s´ha mirat les venes del canell esquerre. Ha imaginat com de profund i quina força seria necessària per fer un tall que arribés còmodament a les venes. S´ha imaginat el terra d´un blanc impol.lut del bany tacat de sang. Com a les pel.lis ha pensat. Serenament ha guardat la fulla de bisturí i ha anat a beure aigua a la cuina per prendre´s mitja pastilla de relaxant muscular. La cervicàlgia va a menys però no se´n refia. "El mapa i el territori" de Houllebecq l´esperava al llit.