Adéu Oriol. Vola, vola...

Adéu Oriol.

M´acabo d´assabentar de la teva marxa sense avís. No et coneixia de prop, és cert, però les vegades que hem tingut ocasió de parlar hem connectat i han estat profitoses. Sé que t´agradava la música, les lletres i evidentment l´art. Recordo la primera vegada que et vaig veure: va ser a casa teva quan anàvem amb el teu fill i uns amics a celebrar algun aniversari o algun St.Joan al terrat que teníeu a dalt. Només va dir "aquest és el meu pare" i vam intercanviar uns "holes" de cortesia. Més endavant us vaig trobar a tu i a la Mercè a la biblioteca de l´Ateneu; ens vam reconèixer i vam xerrar una estona més. També en una bicicletada al passeig St.Joan de Barcelona...I sobretot, la vegada en què vaig anar a veure´t a la teva casa-taller del Poblenou per un possible projecte d´escultura pel Cor on canto des de fa anys: Vam passar una estona molt agradable xerrant de futurs projectes i col.laboracions i vaig poder endevinar la versatilitat de la teva personalitat.

També sabia de tu pel teu blog. Quan feies un nou post ens enviaves un mail i així ens anaves posant al dia del teu dia a dia.

Ahir va ser l´últim comiat. Cerimònia senzilla i emotiva. Poesia delicada i música encertada. Paraules càlides per una persona càlida. La llum tènue d´un crepuscle de tardor. Una bona època per recollir-se per sempre. Els dípters afora volaven erràticament i prenien presència gràcies a la llum. Aquell mateixa llum enlluernadora que dóna títol al teu últim llibre: "Llums que en altre temps m´enlluernàreu". El vaig veure a la llibreria Laie fa aproxidament un mes. Volia comprar-lo i que me´l signéssis però aquell dia no ho vaig fer i ara, veus! ja no estic a temps...
Algú, però, m´ha dit que tindré la sort de poder comptar amb un exemplar (me´l llegiré amb molta cura...Per mi, com per tu, la poesia és una manera de viure).
Les capçades dels arbres dansaven mentre nosaltres, quiets i en silenci, t´acompanyàvem en l´últim adéu. Al sortir un ventet fresc i agitat semblava voler endur-se la tristesa i deixar només un record viu i transparent.

Serenament t´has marxat i serenament t´acomiadem.

Quedaran això sí, les teves escultures, els teus poemes, els teus quadres, la teva música... impertèrrits al pas d´aquest temps tan efímer que omple el que anomenem vida. Els que restem aquí encara tenim feina en anar trenant la nostra trena...

P.D.Per cert, no m´havia fixat en el teu nom i cognoms complets tan suggeridors: Oriol (Aire) Rius (Aigua) i Camps (Terra). El quart element, el Foc, el devies portar molt endintre...