Caquier trobat a tocar d´un camí a la Conca de Barberà: senzillament magnífic, un espectacle de colors i en aquest cas també de sabors...
Pistacia terebinthus: Noguerola. M´encanta trobar-me-la a la muntanya. En aquesta foto s´entèn molt bé el perquè d´un dels noms amb què se la coneix: cornicabra. De les seves branques s´ha extret durant molt de temps l´essència de trementina. En període vegetatiu se li formen aquesta mena de neoformacions, anomenades cecidis, produïdes per un insecte de la familia dels àfids: Baizongia pistaciae. Segurament si l´haguéssim obert hauríem vist en el seu interior el causant diminut de tal formació. Aquestes "banyes" serveixen per tenyir, són riques en resina i es poden cremar com si fossin encens. És un arbust d´origen mediterrani. Pel que veig els seus principis actius són subjectes fins i tot de tesis doctorals farmacològiques. "LANOSTANOIDES Y OLEANANOS, PRINCIPIOS ANTIINFLAMATORIOS DE PISTACIA TEREBINTHUS Y PHORIA COCOS .
Autor: Giner Larza Eva M..Año: 2000.Universidad: Valencia.Centro de lectura: Farmacia.Centro de realización: Farmacia.
Caquis: A banda d´estèticament maquíssims wiquipèdia diu d´ells: "Molt bons per a la salut; contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut en vitamina C. Són rics en potassi, sucres i glucosa. Amb la seva activitat antioxidant amb efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, cataractes, problemes cardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.
També es pot consumir com melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants." Originariament venien de la Xina i el Japó. Ara el país valencià és un gran productor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada