Facebook: AHP

Google: AHP. Facebook. Una dona atractiva asseguda al sofà del que sembla casa seva clava els seus ulls marrons en els meus. No puc apartar la vista de la seva mirada durant uns quants minuts. Sí, no hi ha dubte, és ella. No és joveneta però continua provocativa i manté la sensualitat. Vint anys han passat des que aquests ulls no han tornat a mirar-me. Els recordava més verds però igual m´equivoco. Vint anys de silenci. Vestit curt, brillant, que deixa veure perfectament unes cames llargues, encreuades, en primer pla. Destaquen per l´efecte d´unes mitges també brillants i transparents que atrauen la mirada de l´espectador. És la imatge que em retorna la pantalla, sense més. Estàs sola. No hi ha homes, ni dones, ni criatures. Tampoc plantes ni animals. Ets al centre de la imatge amb tot el teu cos insinuant i elegant. Han pasat els anys però es nota que no has perdut la personalitat. Jo tampoc. Ara tinc moltes opcions: puc veure´t cada dia un minut o dos i deixar que la memòria revisqui els moments que vam viure juntes. Puc oblidar-te, l´opció més poc probable, ja veus que ha passat molt de temps i encara mereixes la meva atenció. Fins i tot podria contactar amb tu... però crec que potser no seria molt oportú. Així que de moment continuaràs vivint en la meva memòria, on guardo molts dels moments importants de la meva vida. No m´importaria veure´t si així ho desitgessis: ja saps que sóc a l´altra banda de la pantalla. Si vols, escriu-me i ens posem al dia. No tinc por. Vint anys donen per molt. Molta sort en el teu camí per la vida. P.D. La poesia m´agrada.