Vint-i-cinc

Estirada al llit panxa enlaire. Estirats els braços en forma de creu, creu asimètrica, com alguna d´un quadre del Tàpies. Encara és fosc, són les 5h45. Mira cap a la finestra. No pot evitar comptar-les. Compta les estretes franges de llum perfectament alineades a la cortina, reflexes de la llum del fanal que entra pels foradets de la persiana. N´hi ha vint-i-cinc. Pensa en si aquest vint-i-cinc pot tenir algun sentit per a ella, però no li sap trobar. No té vint-i-cinc anys, no fa anys un vint-i-cinc de mes ( encara que algú molt proper a ella sí), el vint-i-cinc no és el seu número favorit, no és el vint-i-cinquè aniversari de res... De cop es sorprèn pensant... seran els anys que li queden per viure? Desitjaria poder viure una mica més de vint-i-cinc anys ( sempre que sigui en bones condicions és clar). Encèn el llum de la tauleta, ja no es veuen les franges de llum. Deixa d´escriure. Els pensaments de matinada ja tenen aquestes coses... Ara pensa en en el plat de llenties que dinarà avui en companyia del seu pare quan vagi de visita a veure´l.