Un petit vaixell de paper solca el desert
damunt les daurades dunes.
Jo,m´immerso en un mar cristal.lí
per jugar tot el dia amb els cavallets de mar.
Ara,rodolo avall avall pels amables turons verds
dels camps anglesos.
Amarada,m´arrebosso en l´àuria sorra del Sàhara
i brillo com un peixet fulgurant.
Em faig lil.liputenca i em refrego en la molsa humida
en un bany de carícies.
Sempre m´han agradat els impossibles.
T´estimaré sempre.Tu,no ho sé.
Només a tu,no ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada