Segons es miri...

Segons es miri...així sóc.
Puc ser la que tenia minicrisis intermitents,
la que somniava dormida i desperta.
La miop acneica,
o la jove simpàtica.

Continuo sent la que és de vida.La que camina.
La que pren trifàssics,la que escriu,la que canta.
La que no acaba de trobar el seu lloc en aquest panorama.
La que busca.La que troba.
L´aficionada a les plantes i als bolets.
La que li agrada que li gratin l´esquena fort.
La que sap posar-se insolent.
Puc ser una gateta mimosa
o un corcó incisiu.

Espero ser algun dia
una dona de cabells blancs,serena,
amb les mans entrellaçades a les teves,
mentre mirem com el sol es pon,un vespre més,
darrere les blaves muntanyes.
Després ens mirarem,i somriurem.
Com el seu resplendor il.lumina el perfil de la muntanya,
durant només uns segons,
igual d´efímer és el nostre pas per la vida.