Enyoro

Enyoro els dies que buscava fòssils vora el camí,
els dies que remenava petxines a la platja.
Enyoro els entrepans de carn salada de la mare,
enyoro les partides "a pichi" del pati,
enyoro quan se´m surtia la cadena de la bici
i tornava amb els dits negres.
Enyoro les nits de tempesta.

Enyoro la innocència de la infantesa,
i el meu coixí de llana.
Enyoro les sopes de llet per sopar.
Enyoro els xuxos únics de la pastisseria.
Enyoro els dies que fèiem volar l´estel al camp de blat,
enyoro les nits que comptàvem els altres estels al cel.
Enyoro la meva primera guitarra.
Enyoro el meu primer plor
i la meva primera rialla.
Enyoro el sabor dolç de la pruna claudia
agafada de l´arbre.
Enyoro la tovallola al cap
i l´olor dels bafs d´eucaliptus al nas.
Enyoro el xou de les meves germanes
abans d´anar a dormir.
Enyoro tots els records que tenia
i que,ara,se m´han oblidat,i ja no sé quins són.
Enyoro la meva pluma de fusta
per escriure al paper en blanc.
Enyoro el soroll caòtic de les antigues màquines d´escriure.
Enyoro el quatre llaunes vermell
que em va donar llibertat.
O més aviat,enyoro els temps de l´R-4.
Enyoro la meva gorra verd caqui
que es desfeia de tant rentar-la.
O més ben dit,enyoro els dies
que jo portava aquella gorra cremada del sol.
Enyoro les seves mans als meus cabells
pentinant-me i fent-me cues.
Enyoro les tardes de cinema,
al cinema del barri,avui inexistent.
Enyoro, encara, les nits de tempesta.
Enyoro les enyorances.
Enyoro,enyoro...