I Ell plora per rebre l´any nou.Ell escolta Ray Lamontagne i beu.Beu,plora i envia sms.I es moca.Però no estem tristos,només melangiosos.Les llàgrimes llisquen per la galta.Ens abracem.
Trencar la cuirassa,afegir unes quantes llàgrimes i una bona dosi de vi.Afegir els bons moments passats a la barreja,i fer un gir de cent-vuitanta graus.Presentar.
Ja després de les campanades(van anar més ràpides o només és una sensació meva?),el raïm,que no ha valgut res,i el cava.Serà que les bombolles del cava fan aflorar a la superfície tot allò que portem dins,ben amagat,ben guardat?
Quan som més nosaltres,quan ens hem deixat anar o quan mantenim aquell posat?Serà que ens enganyem cada dia?Serà que tot es complica?
Serà,això sí, la purga d´any nou.Aviam si ens dura els tres-cents seixanta-sis dies del dos-mil vuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada