17 de setembre 2009

On/off Capafonts


On:
I en sec,el 13 de setembre s´acaba l´estiu.Mainada al col.legi,carrers mullats i remullats.
Avellanes a terra,formatges i patates a taula.Bolets encara sota terra,cistells impacients.
Cabres afartant-se de glans,mamelles amb llet greixosa,formatges saborosos.
Estòmacs de senglars amaguen patates dels horts i avellanes robades.
Guineus que se mos foten des de l´altra banda de la muntanya amb el seu enigmàtic riure.
La felicitat déu ser semblant a quan la Via Làctia abraça mansament la vall.Ara la Via Làctia és la felicitat i jo sóc la vall.
Els vermells grataculs del roser caní emmarquen el paisatge en les últimes fotos que prenc.
Viure.Ví.
Castanyes als castanyers,dits tacats de móres.
I una Rosita d´avellana, made in Alcover,escumeja incessant damunt la taula.
Al marxar i veure´t allà baix tan petit i recollit,
la meva alegria es fon amb la mateixa rapidesa
que l´escuma blanca de la Rosita
sota els meus llavis.
El 13 de setembre s´ha acabat l´estiu.
On/off.
Off

03 de setembre 2009

Abellerols a la butxaca


El sol càlid ens escalfa de tornada a casa. El temps, ingràvid, sura sobre els nostres caps.

Quatre abellerols, altíssims al cel, celebren la primavera cantussejant.

Mentrestant, als nostres peus, la ciutat blava batega un dilluns qualsevol.

Així, de lluny, sembla més petita, amb una ullada l´abastem tota.

A l´horitzó una línia difusa delimita el cel del mar.

La butxaca de la teva camisa porta un tresor inesperat:

la dotzena d´espàrrecs que ens donarem en tendra truita en arribar a casa.

O potser,

en arribar a casa una tendra truita ens donarem amb la dotzena d´espàrrecs,

un inesperat tresor porta la teva camisa, la butxaca.

La mar del cel delimita una línia difusa a l´horitzó

tot ho abastem en una ullada.

Qualsevol dilluns una ciutat blava batega,

els nostres peus celebren la primavera cantussejant altíssims al cel,

quatre abellerols suren sobre els nostres caps

ingràvid el temps ens escalfa de tornada a casa.