Era demanar massa

Era demanar massa que rebéssis amb il.lusió
el teu aniversari i el teu regal.
Era demanar massa que estiguéssis content de bon matí.
Era demanar massa que m´esperéssis mitja hora en un bar.
Es veu que era demanar massa...
I sense demanar-ho,em vas donar l´ànim
que em fa regalimar llàgrimes,
em vas regalar aquella angúnia tan difícil
de marxar.
Em vas regalar una altra cicatriu al cor encongit,
ja fibrosat de tantes que en té.
I aquí em tens, de nou,estimant aquell
altre percentatge de tu que no em fereix.
Després de llegir-ho,
has empassat saliva com a mínim?

La Mort

Feia temps que no anava a serveis funeraris.Ahir,dia del pare,va morir el meu tiet,germà del meu pare.Mentre nosaltres fem el dia a dia,la Senyora Mort també fa el seu dia a dia.I ahir va ser el meu tiet qui va rebre la visita.No ha estat sobtada.Diguem-ne que era una mort anunciada i previsible.Però mai saps en quin moment just arribarà i et donarà l´esglai que aquella persona, físicament ja no estarà amb tu.
Abraçades,encaixades de mans,ulls plorosos...no és fàcil fer-se a la idea.
Ara sí, tu descansa definitiva i eternament,que nosaltres anirem tornant al nostre estat de tranquilitat i de serena indiferència, de mica en mica,així sense adonar-nos...perque així és la vida.

Dijous

Els dijous,dia de paella als menús dels restaurants.Dia groc al Mercat:"compri molt i pagui poc".
Dia que m´agrada perque ja encara la setmana cap el cap de setmana.
Fa un dia bo,ennuvolat.No fa "un día de perros",però aquí cada dia és dia de gossos.
Ja he arreglat a un petit yorki de 1,500kg,i s´ha anat perfumat de la consulta.Amb les ungles tallades,la caca del cul enganxada fora,les glàndules anals buides, i els nussos que també s´han quedat aquí.Però l´halitosi se l´emporta una altra vegada cap a casa.Està molt coquetó però li fa mal alè la boca.Quina llàstima!Un altre dia li farem una neteja bucodental i llavors sí que rebrem amb gust aquests petons.
Sona el timbre,algun client em reclama de nou.Fins després.

Plastificat

Avui he somniat que em neixia un nen mort.
Només un instant i dos homes el ficaven
dintre d´una bossa blava d´escombreries, i al congelador.
No era un nen de veritat.Era plastificat de color malva.
Jo,després,amb llàgrimes als ulls,
em refugiava als braços d´un home negre desconegut,
que m´estrenyia amb força per consolar-me.
Em desperto a mitjanit.
No estic embarassada.
No estic plastificada.
No conec a cap home negre.
Després rumio.
No estic embarassada?No ho sé.
No estic mig plastificada?
I sí que conec a un home negre.
Ve a recollir els gossos que sacrifico,
se´ls duu a un congelador,
i després els incinera ecològicament.

Fòssil

És una pedra.No,és el cap d´un peix.
És una pedra rara.Bé,me l´emporto.
Aquell vespre d´estiu
en aquella platja solitària,
vaig trobar-me el fòssil
entre un munt de còdols.
Jo me´l miro i veig el cap d´un peix.
Ara descansa sobre la taula del despatx
entremig de la resta d´andròmines i minerals.
Però ell és l´únic que té òrbites
i que em mira mentre escric.
I l´únic que inspira pels narius alhora que jo inspiro.
I manté la boca oberta
mentre jo l´escolto a cau d´orella.
I jo l´acaricio el front amb una delicadesa inhumana.
Li he fet una promesa.

Comprenen ara que no vull que l´estudiïn mai?

Em captiven

Per on començo?
Per l´eclipsi de lluna que em va tenir l´altra nit enganxada als prismàtics mirant amunt?Per l´emoció de rebre,per fi,les claus del nostre refugi a la muntanya?Pel cometa que va travessar el cel amb la seva cua blava?
Pel conill amb patates que transforma el dinar d´avui en un moment únic?
Per la teva abraçada i mirada silencioses que van dir molt més que moltes boques que no paren de xerrar?

Aiguabarreig

Amb les cervicals encarcarades
miro de reüll el coixí que m´espera.
Desig del merescut descans després del treball.
Amb les mans àvides d´escriure
llisco pel paper com l´infant pel tobogan.
Robo temps al meu son
i m´enfilo a la descripció del breu poema.
Però el coixí,insistent,m´insta
des del llit estant.
I finalment,cedeixo al seu reclam.
Ara sí,el meu cap cansat, reposa.
Durant la nit,les idees i els pensaments
formaran un sediment incrustat a l´occipital.
I demà, al llevar-me,començarà de nou,l´aiguabarreig.