24 de juliol 2007

Panicals blaus


Avui només vull veure
panicals blaus vora el camí.
Avui només vull veure sedums florits
que fan companyia als panicals.
I les pedres fan un mosaic
com a la Pedrera.
I els plomalls em fan pessigolles al nas.
Només vull un camí i un horitzó.
Només vull un dia núvol i uns ametllers.
Només vull un gorg blau i un got de ví.
Avui la boira pixanera se´n riu dels pixapins.
Avui només vull panicals blaus
que m´alegrin l´existència.
I també caques de guineu
amb els pinyols de cirera conglomerats.
I papallones papallonejant.
I els caus rodons dels llangardaixos.
Avui vull dormir en un cau rodó
i mirar la lluna amb un llangardaix.

14 de juliol 2007

Dels vells( i bells) temps


Són les 22h i escaig de la nit.A casa encara no m´esperen.Els hi he dit que anava a veure una exposició de nit.I és cert.Però ja he tornat.En una horeta ja ho tenia tot vist.I ara estic aquí,en una terrassa,de nit,sola.Corre una brisa fresca,i això que estem al juliol.Però aquest juliol està sent benèvol amb nosaltres.Estic al costat de casa.Podria haver anat a casa directament,però em venia de gust una estona per mi,aquí amb una cervesa i un entrepà.
Hi ha dues taules ocupades,on xerren,però jo intento no escoltar i disfrutar d´aquest moment.Quan de temps feia que no estava sola en una terrassa?
És divendres.Un altre divendres estaria davant la tele,o amb el meu company fent "sofing".Aquest ha estat diferent.
L´exposició,de fet,era un showroom a casa de l´artista.Hem vist les obres d´art de Raquel Cohen,a Vallvidrera.Quan s´il.luminen,els seus "cocuyos" cobren vida i són el centre d´atenció d´allà on estiguin.Veieu http://www.cocuyos.com/.
Tenen força,tenen vida pròpia,i un diria que no tenen preu,però sí que en tenen sí... La visita és totalment aconsellable,d´una altra banda.
Tornem al present.M´he fotut un entrepà de xistorra,i ara damunt la taula només resta l´ampolla d´oli verge extra Olisone ( no la conec),que he demanat per refregar mig tomàquet al pa i untar-lo d´oli.Ara em ve al cap el capullo que conduïa el cotxe descapotable per la carretera de Vallvidrera i anava fent ziga-zagues i accelerant i desaccelerant cada dos per tres.En aquest sí que se li podria recriminar una conducció poc respetuosa tant amb el medi ambient com amb la resta de conductors que l´han d´aguantar.Agents de l´autoritat:Perseguiu aquest tipus de conducció i deixeu en pau als conductors que respecten les normes amb sentit comú.Sentit comú.Fa tant de temps que no en veig pel carrer una mostra,així... a l´atzar.
Haurem d´esperar canvis.Com diu el Dylan en la seva frase:"Els temps estan canviant ".
Bona nit companys de lectura.

02 de juliol 2007

Descobrint Vallromanes


El matí de l´u de juliol va ser diferent pel meu company i per mi.A les 10h ens vam trobar puntualment amb el Toni Ibàñez,a la plaça de l´església del poble de Vallromanes,al Vallès Oriental.
Ens esperava la descoberta de Vallromanes i el seu entorn,amb un guia d´excepció:el mateix Toni.
No sabíem el que donaria de si el matí, però Déu n´hi do els racons que vam conèixer i el ritme que vam portar.
Era la primera vegada que ens trobàvem,encara que jo el seguia assíduament al seu blog http://www.entrellum.blogspot.com/ des de feia mesos.
Em va fa gràcia el nom que li dóna a aquest fet en Toni:la "desvirtualització".
La primera visita va ser a La Roca Foradada,de la que en Toni es declara obertament enamorat,tant de la roca,com del lloc i de la màgia que es desprèn.Tot l´entorn és un alzinar,en un lloc tranquil,que convida a estar-s´hi una bona estona.A més,allà mateix també podem gaudir de l´anomenada Pedra del Sacrifici, i el perfil de la bruixa que,sempre,en tot bosc encantat ha d´haver-hi.
Seguidament ens vam apropar al mirador de la cornisa des d´on vam veure part del litoral del Maresme,fins a Barcelona,la Mola,el Vallès i inclús Montserrat treient el cap al fons del quadre.Sempre tenia alguna anècdota,alguna història diferent, que donava un encant especial al lloc on ens trobàvem.
D´aquí vam fer a peu per un corriol fins l´ermita de Sant Mateu,amb la seva peculiaritat del campanar dirigit en direcció perpendicular a la façana.
Incís:Si podeu fer aquest recorregut un dia que no sigui diumenge el fareu molt més tranquils i trobareu poca gent pels camins.
Posteriorment ens dirigim al Turó d´en Baldiri,un altre punt interessant amb molt bones vistes sobre el mar, i ,en aquesta època de l´any, amb vigilància per control d´incendis.Des d´aquest, es pot albirar també el castell de Burriac,a Cabrera,dalt del turó.
En Toni és un gran comunicador i es nota que,en aquest entorn, se sent com peix a l´aigua, i que li agrada compartir-ho.Gràcies,un cop més.
D´aquí fem via cap a la part final del nostre recorregut d´avui:és la zona més ferèstega i ombrívola de tot l´itinerari:el torrent d´en Lairet i les fonts
de Sta.Anna i St.Joaquim.Ens acompanyen arbres,m´atreviria a dir centenaris,segur,per l´alçada que han arribat a assolir les seves capçades:plataners,alzines,pins,són els guanyadors de l´altura,però les reines del paratge són... dues sequoies gegantines!Als seus troncs ens sorprenen, a més, els forats rodons dels picots.També podem observar espècies més discretes,com l´agraït grèvol, galzerans,joncs,etc.
No podem acabar sense seure una estona al banc de pedra de la font de Sta.Anna,i gaudir d´una sensació que et transporta a èpoques passades,com si res alterés l´ordre de la mare natura.
Ja de tornada,el camí ens porta fins la riera,i d´aquí, de nou a la civilització.
Una merescuda cervesa fresca al Casal del poble,recentment inaugurat,posa el colofó final a un matí ben aprofitat.
Ens quedem amb ganes de conèixer encara d´altres amagatalls, i de ben segur,que no serà l´última vegada que ens deixem caure per Vallromanes.
Cuideu-lo bé! els que teniu l´oportunitat de vetllar per ell.
Tornarem per comprovar-ho.