28 de maig 2010

Vesprada domèstica

Aquella polsereta amb el seu dofí,
em va fer feliç, em va fer feliç,
el gat sota el cotxe em va fer feliç
em va fer feliç.

Aquell poema que em vas llegir,
em va fer feliç, em va fer feliç.
El blog de Tasmània,
les gotes del cel que em mullaven,
em van fer feliç, em van fer feliç.

Aquell angelet que volava
em va fer feliç.
El paté de tres colors em va fer feliç.
La xurreria "kin cacau" em va fer feliç.
El llit esperant-me em va fer feliç, em va fer feliç.

La teva notícia de nou embaràs
em va fer feliç, em va fer feliç,
em va fer mooolt feliç.

20 de maig 2010

Estem a la casa del Titllar.
Hi ha esplèndides roselles i tot llueix un verd molt brillant i tendre.
Els roures desenrotllen les seves fulles de vellut i les sargantanes, àgils, salten de pedra en pedra.
El bosc s´ha vestit de molts verds diferents i tots macos: el verd més clar és el dels roures, el més fosc el del boix grèvol, i a mig camí queden tota la resta: alzines, boixos, pins, estepes, teixos... Volen els dípters i passegen les formigues. Brillen les pedres de la tartera.
El vent mou delicadament les capçades dels arbres que dansen lliurement cadascú amb el seu ritme. Alhora sembla que tots formen part d´un tot.

També tu mous delicadament el teu coll per desencarcarar-te, i sense saber-ho participes d´aquesta dansa universal: els arbres, els insectes, les fulles, nosaltres... tots en dansa en un planeta que no cessa de girar.