Adéu,Pelai 52

Asseguda al tamboret.El rellotge diu que són les 10h42.Plou.Dia tranquil.Sembla que la gent avui està per d´altres assumptes.Demà és festiu,i alguns van a comprar al mercat,o fan preparatius si és que finalment es decideixen a passar el cap de setmana fora:el temps sembla que convidarà a estar dintre de casa,menjar castanyes calentones, i fer algun mos i glops de vi.
Però avui també passen d´altres coses.Entre elles,un quiosc petit,amb dècades d´existència al centre de BCN baixa les seves persianes per sempre.Aquest quiosc ha vist de tots colors.I el color que té des de fa temps vira de gris cap a negre.Tot té un inici i un final.I el final, li arriba avui.
Qui més podria explicar-vos records i anècdotes no és aquí amb mi.És el meu pare.El Sr.Sales ja fa uns anys que es va jubilar.Ell,i d´altres persones que han circulat per allà durant aquests anys, són els que més tenen per comentar.Queden lluny els anys fructuosos,quan es venia quasi tot.Els "lots",els bitxos de plàstic,les ulleres de sol,les bosses,els retoladors que feien arribar els paquets més ràpids,els cinturons,les carteres...Tot un món que desapareix,que ja se´n va anar fa molt de temps.Els recanvis generacionals no sempre són cap a millor.
Adéu Pelai 52.No oblidarem que a tu et devem molt del que tenim avui.Segur que quan algun dia passem pel davant, no podrem evitar mirar de reüll el lloc on estava aquell xiringuito on alguns Sales han viscut bona part de la seva existència.
Bon vent i barca nova...

Jo també vivia bé

"A casa meva vivia bé; tenia tantes nines i tants ninos com volia, menjava sempre cervellets de colomí i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d'ametlla tendra, dormia fins que se m'acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. S'obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: «Volem que la nena que ho té tot vingui a collir-nos abans que l'abella faci mel de nosaltres».

Mercè Rodoreda

Molt bonic... No coneixia aquest text... "Jo també vivia bé.Menjava entrepans de carn salada que assecava la mare,jugava al pati i corria molt,i gairebé ningú em podia agafar.A la nit sopava sopes de llet i escrivia el meu diari secret.Somiava que viatjava pel món,i cuidava animals salvatges,i podia parlar amb tots els animals.Jugava al terreny fent forats amb pedres,pals,i agafava la bicicleta,i aquell era el meu món.De nit em gratava les picades de mosquit i veia ombres amb formes fantasmagòriques a la roba que havia deixat a sobre la cadira.De vegades somiava que una bruixa em perseguia i jo no podia córrer,com si anés a càmera lenta.M´imaginava contes.Ah!I teníem un llessamí que feia flors oloroses com les que tu dius.Fa uns anys es va assecar, però sempre que passo pel costat del lloc on era,recordo l´olor que feien sobretot a les nits d´estiu.Jo també vivia bé. Miràvem els estels i el primer que en veia un de fugaç cridava i avisava als altres que,gairebé mai estàvem a temps de veure´l.Quan plovia anàvem a buscar cargols amb una galleda i una llanterna,i acabàvem amb les mans totes bavoses.M´agradava veure les erugues,i els colors i formes tan vistosos que tenien.A la mare,no li agradaven tant,amb el temps ja vaig saber per què.La mare em va ensenyar a reconèixer els bolets bons dels que no ho són,les flors,les plantes,els arbres.Tot el que sabia m´ho ensenyava.Jo també vivia bé Mercè." MªJosé Sales