"Mi porvenir" Henri Michaux

"Acabaré de una vez por alcanzar un país de sonrisas.

Una brisa formada de carícias ya me lleva hacia él.Se me incita,está ahí, me aguardan,se sabe que llego.

Porvenir,puesto que debes,puesto que vas a invadirme,lleguemos a tiempo,escucha,más deprisa,acércate,atráeme,porvenir,puesto que debes puesto que vienes...."

Adéu,Pelai 52

Asseguda al tamboret.El rellotge diu que són les 10h42.Plou.Dia tranquil.Sembla que la gent avui està per d´altres assumptes.Demà és festiu,i alguns van a comprar al mercat,o fan preparatius si és que finalment es decideixen a passar el cap de setmana fora:el temps sembla que convidarà a estar dintre de casa,menjar castanyes calentones, i fer algun mos i glops de vi.
Però avui també passen d´altres coses.Entre elles,un quiosc petit,amb dècades d´existència al centre de BCN baixa les seves persianes per sempre.Aquest quiosc ha vist de tots colors.I el color que té des de fa temps vira de gris cap a negre.Tot té un inici i un final.I el final, li arriba avui.
Qui més podria explicar-vos records i anècdotes no és aquí amb mi.És el meu pare.El Sr.Sales ja fa uns anys que es va jubilar.Ell,i d´altres persones que han circulat per allà durant aquests anys, són els que més tenen per comentar.Queden lluny els anys fructuosos,quan es venia quasi tot.Els "lots",els bitxos de plàstic,les ulleres de sol,les bosses,els retoladors que feien arribar els paquets més ràpids,els cinturons,les carteres...Tot un món que desapareix,que ja se´n va anar fa molt de temps.Els recanvis generacionals no sempre són cap a millor.
Adéu Pelai 52.No oblidarem que a tu et devem molt del que tenim avui.Segur que quan algun dia passem pel davant, no podrem evitar mirar de reüll el lloc on estava aquell xiringuito on alguns Sales han viscut bona part de la seva existència.
Bon vent i barca nova...

Jo també vivia bé

"A casa meva vivia bé; tenia tantes nines i tants ninos com volia, menjava sempre cervellets de colomí i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d'ametlla tendra, dormia fins que se m'acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. S'obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: «Volem que la nena que ho té tot vingui a collir-nos abans que l'abella faci mel de nosaltres».

Mercè Rodoreda

Molt bonic... No coneixia aquest text... "Jo també vivia bé.Menjava entrepans de carn salada que assecava la mare,jugava al pati i corria molt,i gairebé ningú em podia agafar.A la nit sopava sopes de llet i escrivia el meu diari secret.Somiava que viatjava pel món,i cuidava animals salvatges,i podia parlar amb tots els animals.Jugava al terreny fent forats amb pedres,pals,i agafava la bicicleta,i aquell era el meu món.De nit em gratava les picades de mosquit i veia ombres amb formes fantasmagòriques a la roba que havia deixat a sobre la cadira.De vegades somiava que una bruixa em perseguia i jo no podia córrer,com si anés a càmera lenta.M´imaginava contes.Ah!I teníem un llessamí que feia flors oloroses com les que tu dius.Fa uns anys es va assecar, però sempre que passo pel costat del lloc on era,recordo l´olor que feien sobretot a les nits d´estiu.Jo també vivia bé. Miràvem els estels i el primer que en veia un de fugaç cridava i avisava als altres que,gairebé mai estàvem a temps de veure´l.Quan plovia anàvem a buscar cargols amb una galleda i una llanterna,i acabàvem amb les mans totes bavoses.M´agradava veure les erugues,i els colors i formes tan vistosos que tenien.A la mare,no li agradaven tant,amb el temps ja vaig saber per què.La mare em va ensenyar a reconèixer els bolets bons dels que no ho són,les flors,les plantes,els arbres.Tot el que sabia m´ho ensenyava.Jo també vivia bé Mercè." MªJosé Sales

14 de juliol

14 de juliol,dia nacional de França.
Llevar-se a les 11h30.Esmorzar formatge fresc de cabra fet per l´Eva i el Sergi de Capafonts,amb melmelada feta per mi d´albercocs tocadets del terreny.Suc de pera fresc.CD de Ben Harper al moble del menjador.Tornar al llit.Besar-te,tocar-nos,acoblar-nos sense suar.Quin privilegi al mes de juliol.Relax.A la dutxa.No hi ha gana:no dinem.Mires internet.Rego plantes i trec fulles seques.
Marxo abans que tu.Arribo a la consulta.Pressupost de l´aparell d´aire condicionat sota la porta.Preparatius per operar una gata de piometra.Arribes.Operem la gata,exitosament sembla.
Rentar a la Nela,la gossa marroneta de la veïna del 1r 4a.Posar el xip a Coco,el nou cadell d´American Staffordshire.Vendre pipetes i d´altres productes antiparasitaris.Visitar al Panxo xafat pel tractament contra Leishmaniosi.Netejar la banyera,escombrar.Passa el de MRW per recollir mostres de sang i d´orina de dos gossos diferents.La Isabel passa a recollir paperassa per fer l´Iva i l´IRPF del trimestre:a pagar un bon pessic dintre de res.I encara,agafar el cotxe i passar a recollir la gossa ingressada el cap de setmana i portar-la a la seva mestressa.Se n´ha sortit:estupend!Xerrar amb David i Victòria.Conec a la Lilí,el seu nou cadell,una preciositat de tres mesos.Són les 22hores,arribo a casa.Et penso però ja he apagat el mòbil i no t´escric sms.Fantàstica la doble finestra que tenim ara oi?Me n´alegro molt.Demà més.

"Pa gozar"

Em creia que,de retruc, m´havia ficat en una d´aquestes pàgines eròtiques que tant abunden en la xarxa.Però creiu-me,només buscava un bon exemplar de gos de mida petita per informar a una clienta.M´havia comentat que buscava o bé un canitx o bé "un bichón" maltès(disculpeu però no he pogut trobar el nom en català).Així que enllaçant enllaçant he anat a parar a una pàgina de criadors de vàries races,on els exemplars tenen noms tan suggestius com:"Señores faltaba yo","Sabrosura","Divina de la muerte","Escándalo","Orgàsmica","Olé mi niño","Lo más","Garbosa",etc.Potser poden donar idees a algunes fèmines de quin sobrenom posar-se,o de com aconseguir atraure totes les mirades.Amb aquests tupès que he vist us asseguro que no et deixen indiferent.
M´he posat a pensar en com devien desfilar aquestes beutats per les pasarel.les canines i deuen ser tot un exemple d´elegància i refinament,en fi,el súmmum.Potser no sabeu que ja n´hi ha spas per gossos en els quals s´aplica tractaments terapèutics a la pell,com argila vermella amb ginko biloba,etc.Es veu que aquestes bombolletes relaxen i mimen la pell com,de moment cap altre tractament tòpic l´ha pogut fer.Aquestes esveltes de quatre potes semblen adaptar-se molt bé a les nostres vides humanes.Així que ja ho sabeu,si sou uns amants del sibaritisme caní aquests són sens dubte els vostres exemplars.

Perifèrics

No passarà un dia sense que descobreixis alguna cosa més.I avui li ha tocat als "perifèrics".
Perifèric:Relatiu a la perifèria.
Perifèria:Contorn o superfície exterior d´un cos i la part que s´hi acosta.
Doncs resulta que jo no en tenia ni idea que un teclat o un ratolí podia ser un perifèric,però es veu que es poden dir així.Sí,encara tinc uns coneixements molt limitats de temes informàtics i relacionats.
La qüestió és que he entrat en una botiga d´aquestes que compren objectes de segona ma(que en aquest cas era nou) a vendre un teclat Dell nou de trinca,però m´han dit que ja no compren perifèrics.I és clar,jo m´he quedat,a banda de amb un pam de nas,amb una d´aquelles cares característiques de quan saps que s´està escapant alguna informació que no controles.
Llàstima!
Per cert,si algú li interessa un teclat Dell nou de trinca i multimèdia,que ho digui.Ho deixo a bon preu.

Miro i no trobo

Miro i no trobo.I quan trobo no és quan miro.
És quan acuclo els ulls que veig el que m´agrada.
Se m´enfonsen els peus en les misèries del món
i cada vegada em costa més avançar en aquesta realitat.
L´ombra del món em cega mentre intento recordar la teva nuesa.
Avui ningú m´acarona l´ànima ni es gronxa en el meu cor.
Avui ningú ha abraçat la foscor de la nit.
Avui els altres cossos eren autòmats dirigits per radiocontrol.
Avui ningú m´ha parlat de les mirades que ballen tangos solitaris.
Em deleixo per un tros de verd.
Avui és ja fa mil anys.
Avui m´ha besat l´aigua de pluja.

Cercles

Capvespre.Moment tranquil,al costat del Pont Vell.
L´aigua avança,sinuosa,sota la teva arcada.
Els cants dels ocells,repetitius i insistents
fan un cànon constant i infinit.
El "pedale" de la remor de l´aigua no cessa.
La primavera arrasa.Tot esclata.
La natura és viva.
Els sabaters,a l´aigua,fan carreres a contracorrent
sense que,aparentment,hagin d´obtenir cap premi.
Els cercles que deixen sobre l´aigua,
se superposen fent subconjunts,
com aquells que estudiàvem a matemàtiques, temps enrere.
Semblen banyistes en una gran piscina
sota l´atenta mirada del socorrista.
Aliens a la meva presència(o així m´ho sembla),
són lliures.
Aquí,i ara és com millor estan.
Com millor estem.
Fer,com si ningú et mirés,però estar espectant de tot.
Ara copço el millor de cada moment.
La felicitat ve sola,sense pressa,
quan menys t´ho esperes.

Shh!silenci

El capvespre ha deixat,lentament,pas a la nit.
La foscor abraça completament la vall.
A la vall viu el poble,i en el poble,avui,nosaltres.
Negra nit.S´ha apagat la llum del mas del Dineral,
s´han callat definitivament els estornells.
Massa fred pel cric-cric dels grills.
Avui no hi ha ponentada.
Ni un ànima al carrer.
Shh!Silenci absolut.
Ara,el meu cap descansa sobre els teus genolls,
i rep delerós el teu palmell obert.
El temps passa i no passa.
Els ulls se´m tanquen mandrosos
mentre l´insconscient troba el seu moment.
Shh!Silenci.
Si-len-ci.

Auvèrgne,març 2008

Estem encantats de trobar aquest rètol per aquestes terres.Es nota que,qui sigui,va insistir en que aparegués Catalunya ben gran,i en primer lloc!!


Lac Pêcher


Col de la Sèrre,1363m



Accès a Puy Violent

Empelta´t en mi

Empelta´t en mi.

Acobla´t fermament i esperem la saba nova.

Pausadament,i com un miracle,

floriran de nou les primaveres.

Empelta´t en mi.

Les Virtuts

Diumenge de febrer assolellat.

Només xiprers,brucs,llentiscles i matabous

acompanyen aquestes pedres blanques.

Només les mallerengues i el brunzit de les mosques

trenquen el silenci.

Només nosaltres,ara,asseguts en aquest banc de fusta improvisat.

Ni set,ni gana.

Sí que té alguna virtut aquest lloc si saps apreciar-la.

Encararem de nou el camí,i la vida,

igual que les Virtuts encara el seu futur.

Tant de bo no perdi res d´aquest encant que ara li trobo.

Coordinació,comunicació i altres

No em pensava fa uns anys,que més endavant,m´hauria anat tan bé saber més de conceptes com comunicació,mediació i coordinació.
Que de boca meva sortirien tantes vegades paraules com consens,diàleg,unió.
Que m´estaria hores discutint,dialogant ,amb d´altres persones sobre el futur d´una trajectòria,d´un projecte.
No em pensava que una assemblea fos tan important.
Que necessitaria saber més d´economia,de subvencions,de legislació.
Que hauria de parlar i negociar amb advocats.
Que em caldria tant comunicar i que em comuniquessin.
Que es necessita coordinació" a tempo" per que tot rutlli bé.
Que els mails podrien convertir-se en una arma de dos tallants.
Que estigués tant de temps pendent d´una pantalleta només per que em comunica alguna notícia nova.
No em pensava que el debat i les diferències em podrien enriquir de la manera en què ho han fet.
Però ara que ho penso bé...era previsible que tot això em fes falta en algun moment...
Intentaré esforçar-me per fer, el que depèn de mi, el millor possible.
Que així sigui...

"De gallina de pell"

No puc descriure totes les sensacions que vaig sentir dissabte passat.Va ser el premi a l´esforç,a la constància,a la perseverança.A dir: hi som,estem aquí,i us anem a entregar el millor de nosaltres.

Ja només sortir,al veure la quantitat d´assistents que hi havia,va ser molt motivador.

Vam tenir un públic excepcional,entregat des del primer moment i que semblava que sabia que això era molt més que un concert.I és que ho era.

Per això els sentiments estaven a flor de pell:gratitud a tothom que ens ha recolzat.Gratitud a cada cantaire per la feina feta.Gratitud a Murat per creure en nosaltres i en les nostres possibilitats.Gratitud a cadascú dels que han fet possible que tiréssim endavant en els moments més baixos.Gratitud davant dels aplaudiments.

Hem fet bona feina aquests tres mesos,però tenim per endavant un munt de projectes a realitzar encara.

Companys,tenim per endavant el 40è aniversari.

Res no em faria més feliç que riure i,per què no, plorar amb vosaltres en aquesta aventura.

Una càlida abraçada a tots.

Sensacions

Són les 15h30.Fa sol i una temperatura primaveral.Asseguda en un banc observo una parella de pebrers bords Schillus molle L.,amb la seva innata elegància.El vent suau fa dansar les gràcils branques.Les seves fulles brillen com si fóssin de plàstic.

Davant, una botiga de saldos de roba.

Jo,avui, també tinc el cap dansant,com flotant.Una mica aquí,i força més allà.

Una cervicàlgia fa que floti en l´espai, i res sigui real.Fa que actuï automàticament.Que els braços pesin com si portessin un llast.Que el cap estigui en un precari equilibri.Sort que la resta del cos sembla que sap el que ha de fer,ell solet.

I alhora,també em sento una mica saldo,ara mateix.Diria que el meu valor(?) és inferior al normal.

Un ocell comença a xiular marcant el seu territori.Amb aquestes temperatures estan enganyats i els sembla ja l´època de fer el niu.Fa dos dies que ja he vist dues mimoses en flor:del millor que em puc trobar al barri en aquest temps.

Són d´aquells dies en que si no veus ningú conegut,millor.Si no et parlen,millor.Si no has d´escoltar ningú,millor que millor.Si no has de cumplir horaris i treballar,molt millor.Si no has de donar explicacions,encara millor.

No em passa res,i em passa de tot.

No sento res,i res no sento.

Un colom empaita insistent una femella indiferent.L´herba creix entre els espais dels maons mal posats del carrer.Fa bonic,verdeja.

El carrer on estic és el C/Aneto.I em fa pensar en l´última vegada que he llegit,o vist, o escoltat Aneto.

Estar,no he estat mai a dalt del cim,sí a prop.Però veure´l de molt lluny,això sí que fa molt poc.No arriba ni a una setmana i va ser des del mirador del poble de Rojals,a la Conca de Barberà,al costat de l´església.

Es veia tota la carena nevada,i la vista era magnífica després d´aquells dies de vent.S´albirava des de l´Aneto, a l´oest,passant pel Pedrafora,el Canigó,i ja més a l´est i més a prop,el Montmell,el Montsant i la Mola.

Privilegiada ubicació la d´aquesta església.

Se´n va el sol darrera d´un bloc de pisos.I jo me´n vaig deixant darrera un altre bloc.

Sol d´hivern

Surten crosses al sol

arrossegant ànimes perdudes.

Surten bastons aguantant mirades infinites.

Cadires de rodes a la plaça

transporten retines suplicants.

Cors arrossinats es despleguen

per rebre un raig de sol d´hivern.

Són els supervivents,els superjos,els superhomes.

La purga d´any nou

I Ell plora per rebre l´any nou.Ell escolta Ray Lamontagne i beu.Beu,plora i envia sms.I es moca.Però no estem tristos,només melangiosos.Les llàgrimes llisquen per la galta.Ens abracem.

Trencar la cuirassa,afegir unes quantes llàgrimes i una bona dosi de vi.Afegir els bons moments passats a la barreja,i fer un gir de cent-vuitanta graus.Presentar.

Ja després de les campanades(van anar més ràpides o només és una sensació meva?),el raïm,que no ha valgut res,i el cava.Serà que les bombolles del cava fan aflorar a la superfície tot allò que portem dins,ben amagat,ben guardat?

Quan som més nosaltres,quan ens hem deixat anar o quan mantenim aquell posat?Serà que ens enganyem cada dia?Serà que tot es complica?

Serà,això sí, la purga d´any nou.Aviam si ens dura els tres-cents seixanta-sis dies del dos-mil vuit.