Desil.lusió

"Et llegiré,i et publicitaré...Escriu-me més"Doncs,ni et llegiré,ni et publicitaré,ni et contestaré a alguns mails...La primera vegada per quedar bé i punt.Ja sospitava que ,de vegades,la gent et diu les coses perque sí,sense tenir intenció de fer-les realment.I,efectivament,no m´he equivocat.Però jo,sempre innocent, m´havia confiat.Pensava que podia creure en el què et diuen,però un cop més,la realitat et torna la indiferència d´algú que et va fer pensar en una possibilitat.
I no obstant això,llegeixo el seu blog a diari,pràcticament.
Encara que amb alguns dels seus posts no combrego gaire,de vegades en trobo d´altres,fets pel seus altres "jo",especialment sensibles i emotius,però començo a pensar que potser posa l´automàtic i li surten així com a xurros,pel costum d´haver fet tants.
Deu ser com aquelles relacions o amistats que saps que no et portaran enlloc,però alhora no saps com trencar-les.O com la peli de la tele que,ni és tan dolenta com per aixecar-te, ni tan bona com per continuar mirant-la, però allà et quedes,escarxofat al sofà.
Companys,sospiteu quan una persona que ja està " a les altes esferes" sembla que sigui proper.Desenganyeu-vos,tenim uns altres valors,encara que puguem coincidir parcialment en "cosetes".

Apadrinem paraules i Rhamnus

Apadrinar paraules està molt bé i ha estat una iniciativa molt ben rebuda crec.En el nostre cas,a més,acabem d´apadrinar quatre exemplars d´espina cervina de fulla petita (sí,un nom força llarg) o el que és el mateix:Rhamnus saxatilis.Es tracta d´un arbust autòcton molt semblant a l´aranyoner,dels fruits del qual,els aranyons,en fan el conegut licor "pacharán".

L´atzar va voler que fa dos diumenges anéssim a deixar el cotxe al pàrquing del Coll de la Ventosa,a Collserola.I allà ens vam trobar amb diferents exemplars a terra d´espina cervina i de llentiscle sense test,però amb el seu pa d´arrels.Vam pensar que moririen si es quedaven allà sense plantar i finalment els vam ficar al cotxe,els hem regat,posat terra nova,i ja estan a punt per anar al seu emplaçament definitiu:la població de Capafonts.

De moment estaran en un test gran fins que poguem plantar-los a la terra.

Em va emocionar veure´ls a casa com quatre germanets,compartint terrassa.Hi ha qui adopta nenes xineses,n´hi ha que adoptem espines cervines...Intentaré donar-los el millor jo també.

I si us plau,no deixem morir cap ésser viu ni cap paraula.

Siguem persones abans que res.

Cadis "poquetailobiu"

Moltes vivències en pocs dies.Molt secret,molt de verd,molta "presa" ibèrica( que no pressa),molt de vi,molts clics,molt pins,moltes flors,molt gadità,molta mar,molts xoriguers,moltes canyetes,molta figuera de moro,molta amabilitat,moltes cases encalcinades,molts carrers costeruts,molts núvols amb formes divertides,molta sorra,molt de pantaló mini i mitges de reixa i sabates de taló,moltes vaques retintes,molt palmar,molta alzina surera,algunes cigonyes,algun conill,gavines i estornells.
Molt de Kiko,molta Amparo,molt de vosaltres,molt de nosaltres,molt de tots junts,molt de molt..."Ezo é Cai".
I també,molta tranquilitat,espais oberts,una plaça que t´acull,una palmera que et dóna ombra,una carretera per la que et perds,unes olives alinyades espectaculars.Bona gent.Una font que alegra les teves oïdes,una cantonada,un racó...