Breu

L´oli essencial
rellisca entre els meus dits.
Les veus ressonen.

La imatge al mirall
retorna un cos cansat.
El llit m´espera.

MºJOSÉ CUADRA ESCAMILLA: MOROSA!

Sí, sí, així, amb majúscules i amb totes les lletres.

Aquesta persona m´ha deixat a deure 8 mesos de lloguer d´un pis a St.Feliu de Guíxols malgrat oferir-li moltes facilitats per fer els pagaments. Si una persona no pot pagar un mes o dos, bé, ho puc entendre. Si no pot continuar pagant, parlem-ne,intentem arribar a una solució,i si no,tingues dignitat: marxa, i busca ajuda en els organismes adequats. A banda d´això, també he hagut de pagar el judici per tal que marxés del pis, i és clar, fer les despeses de neteja i pintura corresponents, donat que es veu que, a més a més, no era gaire polida que diguem (sol passar això també).

No deixa de sorprendre´m la impunitat amb la què aquest tipus de persones viuen o sobreviuen. No només no compleixen reiteradament els acords pactats (i signats), sinó que aquesta situació es pot anar repetint "in aeternum" sense que aparentment passi res.

M´ha dit l´advocat que ja em puc oblidar de cobrar aquesta quantitat pendent perquè aquesta persona es considera insolvent, i no té cap aval ni propietat al seu nom per poder reclamar. Mentrestant ells van vivint a costa dels altres, van deixant deutes aquí i allà (com a les Balears, on també té uns quants deutes pendents) i donen una aparença de normalitat.

És increïble...no és la primera vegada que em passa...Dubto de si tornar a llogar el pis o no. No crec en la justícia, ho sento. M´agradaria creure-hi, però no és així. Em sap greu dir-ho. Però cada dia que passa i cada telediari que veig em va reafirmant-me en aquesta opinió.

Voilà.

L´auca de la Nuri i el Grèvol

Diumenge passat vam acomiadar-nos finalment del Grèvol, a Capafonts. Tristos i alhora contents. Barreja de sentiments.
Han estat 10 anys de molta feina i molts records per tots els que hi han treballat, i especialment per la Nuri.

Diumenge a la tarda es van preparar dues taules llargues on no va faltar de res: ni teca, ni gairebé tots els amics del Grèvol.

Van ser uns moments molt emotius.

Us deixo amb els versos que li vam recitar a la Nuri, fets especialment per l´ocasió.
Casualitats,resulta que el dia 21 de març era el dia mundial de la poesia...

L´AUCA DE LA NURI I EL GRÈVOL:

En una vall ben frondosa
hi ha un poble ben boniquet
al poble, un bar i una noia agradosa
no us els podeu perdre si sou bon gurmet!

És ben fàcil si la voleu trobar
només al Grèvol us heu d´arribar
darrere el taulell, per la Nuri demaneu
i de seguida a taula us acomodeu.

Tant si és de dia com a les nits
tant si aneu sols com amb petits
sempre us servirà beguda i un bon plat
d´aquells que us encomanen... felicitat.

Popets,cua de bou i cargols no oblidareu
ni el seu "superromesco" saborós
regat tot amb bon vi negre generós
només un pensament tindreu: quan és que tornareu?

A la sortida i amb el cor ben joiós
enfilareu el carrer agafats del bracet
l´aire, les cases, la plaça, les flors,
quina alegria de fer aquest tombet.

És "l´efecte Grèvol" que us farà enamorar
del lloc, la gent, les muntanyes, el riu
ja esteu perduts, no en podreu escapar
aquí tornareu i qui sap si per fer-hi el niu.

A tothom ens ha deixat corglaçat
la notícia que la Nuri deixa el Grèvol
malgrat el seu lloc sigui reemplaçat
de la Nuri no ens separa ni un terratrèmol!

No puc deixar de fer esment
dels qui al Grèvol tant d´esforç han dedicat
mereixen també un gran reconeixement
els anònims que entre olles han cuinat!

I és que una cosa hem après entre teca i teca
i no és qüestió d´alabances ni de xerrameca,
volem dir-te ben alt: Nuri, t´estimem!
amb Grèvol o sense amb tu seguirem!

Nuri, amics del Grèvol,
una altra etapa us espera,
que el vostre destí sigui benèvol
i no us allunyi gaire de l´era.

Passaran dies, mesos, passaran anys
el Grèvol anirà canviant de mans
sort li desitjo de tot cor
i que se l´estimin com un tresor!

I qui sap si potser un dia
ens retrobarem tots en un món més senzill
on només regni la pau i l´alegria
i compartirem de nou el pa, el vi i el mateix setrill.

El barranc

És hivern. El dia és fred i quiet.
La solitud cobreix el barranc per on
tu i jo anem lentament caminant.
Un gaig alça el vol espantat
per la nostra presència.
Les botes trepitgen les
pedres del camí.
No hi ha flors, ni papallones,
ni serps, com quan vam
passejar a l´estiu per aquest mateix lloc.
No hi ha escalfor, ni sol, ni ombres.
No hi ha tampoc ramats d´ovelles
ni homes que treballin les carboneres
ni dones que els esperin.

No, no hi ha res de tot això.

Però les cuques de riera continuen
desafiant les gèlides aigües
del rierol i s´aferren
a les roques com
els homes desesperats s´aferren
a la vida.

Tu i jo tornem en silenci
cap a casa amb un feix
de llenya sota el braç
per posar escalfor on no
n´hi ha i embadalir-nos
amb les ombres d´un foc
que no s´apagarà mai.