De tant en tant prens un Cola Cao i deixes la tassa a tocar del cendrer, on les puntes de les cigarretes, totes ben juntetes, semblen dones que volguessin fer amistat.
T´acompanya la bata, ben abotonada, el foc a terra, i molt segurament algun pensament al cap.
I m´agrada quan m´expliques com amb una mica de Cola Cao en pols i dues cullerades d´oli, mesclant-ho bé, fèieu una mena de succedani de Nocilla. I també m´imagino les sortides en autocar fins Andorra en aquells temps... Déu n´hi do!
Ara arriba el guapíssim amb un feix de llenya als braços i olor de cabrum.
Darrera la finestra, el silenci, el fred, la límpida nit.
Junts, anem cremant les hores, els oblits, les pors, mentre una fumera d´esperances es va escampant per tot el poble.
