Quatre gambades i un gegant

Ets diferent a la resta i en sabem molt poc de tu. No goso ni posar-te una edat, sembles atemporal. Amb la pilota a les mans, tot sol, avances pel passeig amb quatre gambades, com un gegant maldestre sortit d´un conte infantil. Arribes al poliesportiu on no hi ha ningú. Amb concentració màxima situes la pilota al punt de penalt, te´n retires per agafar empenta i... llences la pilota amb força contra la porteria buida. Repeteixes aquest acció metòdicament unes sis vegades mínim.
Diuen que t´escapaves dels llocs tancats i agafaves la carretera a altes hores de la nit per tornar al teu poble: Un poble petit perdut entre les muntanyes (podien haver 20 quilòmetres a peu que els feies igual!). Diuen que tot ho observes i que tot ho saps. Només la loteria i el Barça et fan perdre el cap (que se sàpiga...).
No sé quin camí seguiràs però et desitjo tota la sort en el teu viatge per la vida.

Mentre això passi...

Mentre això passi...

Mentre les necessitats bàsiques d´una persona depenguin d´un intercanvi de diners... és que estem fent les coses malament.

Mentre els rics van sent cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres, malament.

Mentre no ens adonem que no podem consumir de la manera en què volen que consumim, malament.

Mentre hagin de marxar 62,000 joves a treballar fora cada any perquè aquí no troben feina, malament.

Mentre tot això passa i nosaltres no ens atrevim a parlar i ens tenen entretinguts amb el futbol, malament.

Mentre la ciutadania no tingui més poder de decisió que anar a votar un cop cada 4 anys, malament.

Mentre siguem esclaus del deute, malament.

Mentre els polítics estiguin lligats de mans i peus (tant per bé com per mal) per les decisions que es prenen des d´Europa o des d´on sigui, i es puguin rentar les mans tan fàcilment, malament.

Mentre al territori només existeixi realment un bipartidisme polític, malament.

Mentre continuem amb aquest individualisme i no ens unim per un objectiu comú, malament.

Mentre vulguem créixer d´una manera sostinguda sense saber que el planeta ja no ho aguanta, malament.

Mentre s'enderroquin cases on viuen persones que volen continuar vivint en aquelles cases, per afavorir un eix comercial, malament.

Mentre els diners manin al món per sobre de les vides de les persones, malament.

Mentre no valorem el que tenim aquí i sempre considerem que el que ve de fora és millor, malament.

Mentre no reflexionem i en parlem plegats, malament.

Estem a l´inici del final d´aquest model social i econòmic. Petarà... més tard o més d´hora ... però encara hi ha els que veuen com poder "esprémer" una mica més per treure el suc final.

O bé tornem a donar importància al que realment és important i ho manifestem amb canvis en la nostra conducta, o bé un grup molt reduït de persones però amb un poder enorme estarà manipulant les nostres vides d´una manera subliminar però molt eficaç envers els seus interessos (que no són els nostres, no ens n'oblidem).

P.D. La foto és d´un quadre de Laurent Chabolle i es diu Meditation